CyberCartel munta el seu consell de Claudes

Un consell de Claudes contra la banca llatinoamericana

CyberCartel és un grup cibercriminal amb operacions registrades des del 2012, segons Straiker, que el distingeix d'altres bandes de la regió pel seu coneixement del sistema financer. En la seva campanya més recent, segons Straiker, va actuar com a Tr4nsHack Team, amb una empresa pantalla, Hexagon Security Labs Mexico, i en pocs mesos va atacar més de 400 objectius financers de l'Amèrica Llatina.

Straiker no esmenta cap víctima: les agrupa com a bancs, entitats financeres i passarel·les de pagament de Mèxic i de la resta de l'Amèrica Llatina. També escriu que el grup té «presumiblement» vincles amb els càrtels mexicans, una suposició per a la qual no aporta proves.

La novetat és en la manera d'organitzar-se. Segons Straiker, el grup va deixar la feina manual i les automatitzacions rígides per un sistema propi, CARLIY0S, en què diversos models comercials d'IA es reparteixen els papers: uns analitzen els objectius, d'altres preparen els atacs i un altre coordina l'operació. L'empresa sosté que és la primera investigació que documenta una cosa així des del mateix entorn de treball d'un grup criminal.

Un vigilant que també ven el remei

Straiker va veure el sistema per dins. Segons el seu informe, el 24 de setembre de 2026 va accedir a una còpia de FinancialSoft, la base de dades on el grup desava el que robava, juntament amb la configuració dels seus models i altres materials interns.

Abans de publicar, Straiker va compartir el que havia trobat amb Anthropic, l'empresa que desenvolupa Claude, i amb xAI, la de Grok. L'informe, titulat «Inside CARLIY0S», va sortir el 21 d'octubre de 2026.

Tres Claudes debaten i un quart decideix

Segons Straiker, CARLIY0S funcionava com un consell. Al capdavant hi havia un Claude que treballava dins de Cursor, l'aplicació de programació amb IA que pertany a SpaceX des del 14 d'agost de 2026, i que repartia les tasques. A sota, quatre models de Claude amb papers fixos: tres debatien cada objectiu i el quart, l'àrbitre, en treia una sola decisió.

Les dades les reunien cinc agents de Grok, el model de xAI, que és propietat de SpaceX des del 2 de febrer de 2026. Straiker els anomena «miners de Grok».

Un dels papers no està confirmat. La configuració assigna a Claude Fable 5 el lloc de FABLE, però Straiker adverteix que una entrada a la configuració no demostra que el model s'arribés a fer servir, i el dona per no verificat. Anthropic, en el seu informe d'amenaces de setembre de 2026, diu que en els casos que va analitzar entre desembre de 2025 i agost de 2026 no va trobar activitat maliciosa amb Claude Fable ni amb Mythos, dos altres models seus.

La disfressa de la feina autoritzada

Perquè els models col·laboressin, el grup els presentava l'encàrrec com una feina de seguretat autoritzada, un exercici d'equip vermell, segons Straiker. Així, diu l'empresa, els convencia que tot el que produïen era material defensiu i inofensiu.

Amb els models de reserva no va funcionar. Kimi, de Moonshot AI, i un Sonnet de Claude, tal com els etiqueta la configuració, es negaven a col·laborar, segons Straiker, i llavors el sistema deixava de preguntar i recorria a codi ofensiu escrit per endavant. Moonshot AI és una empresa xinesa d'IA amb seu a Pequín, fundada el març del 2023 i amb Alibaba entre els seus accionistes.

Aquesta versió no coincideix amb la de The Information, un mitjà nord-americà de tecnologia de pagament, que va explicar el 21 d'octubre que, quan Claude s'hi negava, la feina passava a models més petits com Kimi. Segons l'informe de Straiker, Kimi també s'hi negava.

El grup, a més, tenia cura de no deixar rastre. La seva configuració, escrita en espanyol, prohibia als models escriure l'àlies Tr4nsHack perquè el que generaven no servís per identificar-ne els autors, segons Straiker.

Un botí de comptes i claus, sense xifra de diners

FinancialSoft desava 4.493 registres el 24 de setembre de 2026, segons Straiker. Hi predominaven les dades d'identitat i de comptes: adreces de correu i 903 números CLABE, la Clave Bancaria Estandarizada de 18 dígits que identifica cada compte bancari a Mèxic. Al costat hi havia material d'accés privilegiat: claus, contrasenyes i portes del darrere per tornar a entrar als sistemes.

Segons Straiker, aquest material, que inclou les credencials d'una fintech, podria permetre abusar de l'SPEI, el Sistema de Pagos Electrónicos Interbancarios de Mèxic, que administra i opera el Banco de México. L'empresa no dona cap xifra de diners robats. The Information diu que ha confirmat el robatori de dades sensibles en una entitat financera concreta, que no esmenta perquè s'estava avisant les afectades.

Desendollats, de moment

Anthropic va revocar la credencial amb què el grup arribava a Claude i així li va tallar l'accés, segons Straiker; xAI, ja avisada, investiga l'activitat dels cinc agents de Grok. Segons The Information, Anthropic va obrir una investigació després de l'avís de Straiker i va bloquejar l'ús de Claude per part del grup, i Straiker intenta contactar amb Moonshot AI. No consta cap nota pública pròpia d'Anthropic ni de xAI sobre el cas.

Per a Straiker, el cas marca un canvi: els operadors humans continuen sent-hi, però el que poden fer depèn cada vegada més de com dominen els models d'IA. Els objectius són els de sempre, credencials robades, accés a sistemes sensibles i dades financeres; la diferència, segons l'empresa, és que la IA els ajuda a perseguir-los més de pressa i a més escala.