Una associació de matemàtics crida a boicotejar OpenAI

«Una demostració de poder», no d'erudició

La declaració, del 7 d'octubre de 2026, es titula «AHM Statement on OpenAI's October 6 Release of Mathematical Documents». La signa el seu Communications Working Group —el que escriu els materials del web i parla amb la premsa—, amb dos facilitadors declarats: Lorenzo Riva (Harvard CMSA) i Guglielmo Nocera (IHÉS).

El text es tanca així: «Publicar més de 700 fitxers de cop no és una demostració d'erudició, sinó una demostració de poder. Instem els matemàtics a interrompre la seva feina amb OpenAI i a tornar a una visió de la ciència que posi al centre la comprensió humana». En l'original, «not a demonstration of scholarship, but a demonstration of power».

L'inici situa l'empresa: OpenAI, escriu l'associació, «s'està defensant actualment de demandes per acusacions de plagi il·legal, infracció de drets d'autor i dilució de marca», i va publicar «un repositori de manuscrits que pretenen contenir solucions a diversos problemes de primera fila en matemàtiques». Això és el que afirma la declaració: no hi apareixen ni casos ni demandants.

Les altres dues potes: «Els matemàtics no van demanar que es fes aquesta feina»; i el grup assessor «del qual OpenAI ha afirmat que deriva la seva legitimitat» va obrir la seva primera recomanació demanant que les grans empreses d'IA no provessin problemes matemàtics avançats en els seus models. En ignorar «la premissa central» d'aquesta posició, OpenAI mostra «un menyspreu total per les normes de la recerca científica».

Què vol dir deixar de treballar amb OpenAI

El boicot que demana als altres és el que ja exigeix als seus membres en entrar. El primer compromís, obligatori, diu que «els membres es comprometen a no treballar amb empreses comercials d'IA aportant-hi treball tècnic, coneixement matemàtic, consultoria o publicitat».

Les seves preguntes freqüents ho concreten: no acceptar feina en una empresa d'IA, no col·laborar amb els seus empleats per millorar o promocionar els seus productes, no anunciar models propietaris i no cedir voluntàriament coneixement matemàtic ni dades per entrenar-los. Sí que permet parlar amb la indústria sobre els efectes de la IA i debatre en públic amb els seus empleats. I anomena la pràctica que rebutja: «De vegades aquestes empreses demanen a matemàtics que dirigeixin projectes de recerca sota la seva supervisió per provar les capacitats dels seus models».

El segon compromís, també obligatori, és no publicar textos matemàtics generats per models d'IA. El tercer és opcional i dona nom al caucus lliure d'IA: no fer servir models d'IA en la recerca pròpia. Aquí hi ha 532 dels 808 membres declarats, entre ells Peter Scholze, del Max-Planck-Institut für Mathematik.

El que no diu també serveix per calibrar-la: la pertinença és gratuïta i les pàgines consultades no en detallen el finançament, la forma jurídica ni la data de constitució. El seu comitè organitzador funciona a títol voluntari, amb Max Weinreich (Baruch College, CUNY) com a contacte.

El grup assessor al qual apel·la va dir una altra cosa

Els nou apareixen amb nom i cognoms al seu web: François Charles, Camillo De Lellis, Timothy Gowers, Martin Hairer, Nikhil Srivastava, Ulrike Tillmann, Ravi Vakil, Edward Witten i Melanie Matchett Wood, amb afiliacions a diverses institucions. Les seves recomanacions parteixen d'una consulta amb més de 600 respostes, i cap dels nou no figura entre els 808 membres de l'associació que signa la declaració.

La frase que la declaració li atribueix existeix i és on diu: és el paràgraf que obre «Responsible Release of AI-Generated Mathematics», del 29 de setembre de 2026. «Actualment, alguns laboratoris d'IA frontier estan provant problemes matemàtics avançats en models propietaris que continuen sent inaccessibles per a la comunitat científica en general. Les nostres recomanacions estan formulades tenint en compte aquest context pràctic. […] No avalem aquesta pràctica i els demanem que deixin de provar problemes matemàtics avançats en models propietaris».

Dues precisions. El paràgraf d'obertura del grup parla de «models propietaris» que continuen sent inaccessibles per a la comunitat científica en general, i la declaració de l'associació ho resumeix com a «models interns». És una paràfrasi que el mateix text avala: en el seu apartat 3, el grup es refereix a l'ús que fan els laboratoris d'IA de «models interns propietaris» per fer recerca matemàtica. I tot i que formula les seves recomanacions tenint en compte aquest context pràctic, no el dona per bo: demana expressament a aquests laboratoris que deixin de provar problemes matemàtics avançats en models propietaris.

El dia abans, 6 d'octubre de 2026 —el mateix de la publicació d'OpenAI—, el grup va difondre «On OpenAI's Release of Mathematical Results», i hi diu dues coses alhora. La primera: «El paper assessor d'AGMAI no s'ha d'interpretar com un judici sobre l'impacte d'aquests resultats ni com un aval al procés pel qual OpenAI els va obtenir. No parlem en nom de tota la comunitat matemàtica, i només la comunitat matemàtica pot dur a terme la valoració que cal».

La segona ve just després: «Reafirmem les nostres recomanacions publicades sobre publicació responsable. Les hem discutit amb OpenAI i valorem la disposició de l'empresa a implicar-s'hi. Tot i que considerem que aquestes converses són constructives, en última instància correspon a la comunitat matemàtica avaluar fins a quin punt s'han seguit les nostres recomanacions». Totes dues porten data del 6 d'octubre; la declaració de l'associació, del 7, diu que OpenAI va ignorar la premissa central del grup.