Zuckerberg: diners sí, vots no

Diners sense veu

El consell d'administració de Meta Platforms, la propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha aprovat crear una tercera classe d'accions, la Classe C, que cotitzarà en borsa i no tindrà dret de vot. Segons el comunicat de resultats que l'empresa va publicar el 21 d'octubre, la nova classe entrarà en vigor el 19 de gener de 2027.

Per estrenar-la, repartirà un dividend únic: una acció de Classe C per cada acció de Classe A o de Classe B. Després, l'empresa espera que el preu de la Classe A reflecteixi l'efecte de partir cada acció en dues. «El dividend en accions no canviarà el poder de vot de cap accionista», assegura Meta.

La vol per captar capital, pagar els empleats i finançar possibles compres d'empreses, i ho lliga a la factura de la IA: segons el seu comunicat de resultats, la inversió necessària per competir i ampliar la seva infraestructura en plena transformació del sector «és significativa».

La declaració informativa que va presentar aquell mateix dia davant la SEC, la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units, que regula els mercats, hi afegeix un altre motiu: sense vot, podrà buscar diners d'institucions financeres sobiranes, que no hi podrien entrar si les accions donessin dret de vot.

Els comptes expliquen la pressa

Els resultats del tercer trimestre, tancat el 30 de setembre, mostren per què Meta busca diners: segons l'empresa, els costos van créixer molt més de pressa que els ingressos.

Part del salt de les despeses és un càrrec de 9.890 milions de dòlars per l'acord que Meta va anunciar a l'agost amb 52 fiscals generals estatals dels Estats Units per tancar els litigis sobre la salut mental dels adolescents i les xarxes socials. L'acord preveu pagaments de fins a uns 18.590 milions, segons l'empresa.

La resta és inversió. Meta preveu que la del 2026 se situï entre 135.000 i 145.000 milions de dòlars: apuja 5.000 milions el mínim de la forquilla que donava abans i manté el màxim.

Amb tanta obra, el flux de caixa lliure del trimestre va ser negatiu, tot i que les operacions van generar 32.790 milions en efectiu. La plantilla, en canvi, s'encongeix: 66.775 persones, un 15 % menys que un any abans, segons Meta.

Zuckerberg conserva el comandament

Zuckerberg, fundador i conseller delegat, no és a prop de perdre el control, reconeix a la declaració informativa la comissió especial del consell, formada només per consellers independents. Però el document recull la seva línia vermella: «va deixar clar que no donaria suport a una ampliació de capital significativa que tingués l'efecte de reduir el seu poder de vot».

La reforma dels estatuts no passa per una junta: la van aprovar per escrit societats de Zuckerberg, CZI Holdings i les Chan Zuckerberg Holdings, amb al voltant del 56,1 % dels vots, segons el mateix document. La resta d'accionistes no vota.

A canvi, Zuckerberg signa un acord amb l'empresa (Founder Alignment Agreement). Podrà vendre lliurement el 20 % de les accions de Classe C que rebi, el 10 % de la seva participació econòmica a Meta, «per qualsevol motiu», inclòs pagar l'impost de la Proposició 40 de Califòrnia. L'altre 80 % només el podrà vendre si alhora ven accions amb vot o converteix les de Classe B en Classe A, és a dir, a canvi de cedir vots.

Cada trimestre que continuï al capdavant de l'empresa s'alliberarà l'equivalent a un 2,5 % de les accions de Classe C que rebi amb el dividend, fins a deixar anar totes les lligades en vuit anys, i es compromet a viure a Califòrnia durant aquest temps. La Proposició 40, un impost sobre la riquesa que s'hi vota el 3 de novembre, li podria costar un pagament «significatiu, de diversos milers de milions de dòlars», segons el document.

Muse, l'argument per gastar

Per defensar tanta despesa, Zuckerberg va treure el seu producte estrella a la trucada amb analistes. Més de 10 milions de persones dels Estats Units i el Canadà «han configurat agents personals Muse» en mes i mig, els va dir, i un 25 % l'utilitza un dia qualsevol. Són xifres de l'empresa, sense verificació independent.

Segons Zuckerberg, comprar és l'ús principal: més d'una quarta part dels qui fan servir Muse l'empren per a això, amb una despesa mitjana per compra de més de 200 dòlars. Muse és gratuït, però fer-lo servir amb Muse Wonder, el model més recent de Meta, requereix una subscripció.

Un model frontier com a aval

«Aquest trimestre hem fet passos importants cap a la superintel·ligència personal per a tothom, entre els quals el llançament de Muse i de Muse Wonder, el nostre primer model frontier», va dir Zuckerberg al comunicat de resultats. «Les nostres inversions donen fruit, el negoci principal és sòlid i veiem velocitat en tots els fronts».

Segons Meta, la comissió especial va concloure que Zuckerberg és la persona més indicada per dirigir l'empresa en la seva etapa següent, i que la Classe C manté el model dirigit pel fundador.