Qui paga el rally de Meta per Muse

Meta puja a borsa des del dia que va llançar Muse

La pujada de Meta des del 8 de setembre de 2026, el dia que va llançar el seu agent personal Muse, és del 27%, i la de l'any va pel 18%. Les dues xifres són de The Briefing, la columna del 24 de setembre de The Information —mitjà nord-americà de pagament especialitzat en tecnologia, fundat el 2013 per Jessica Lessin i sostingut per la subscripció dels seus lectors—, i les signa Martin Peers, coeditor executiu de la casa.

El que ha canviat en aquest mes no són els resultats. Muse és gratuït fins a un determinat volum d'ús, segons va explicar Mark Zuckerberg a Meta Connect el 23 de setembre, i el que ingressarà és una comissió sobre les compres fetes a través de l'agent: l'acció puja pel que s'espera que facturi algun dia.

Rosenblatt posa dues condicions, i amb una n'hi ha prou

El butlletí cita un informe del dijous 24 de setembre de Rosenblatt Securities, casa de valors novaiorquesa fundada el 1979, el broker de parquet més gran de la Borsa de Nova York per volum, que opera només per compte dels seus clients i que el 16 de setembre recomanava comprar accions de Meta amb un preu objectiu de 886 dòlars. De l'informe no hi ha còpia pública: el que se'n sap és el que The Information diu que diu.

Segons aquesta citació, n'hi ha prou amb una de dues coses: que el cost de còmput caigui «substantially» o que l'usuari mitjà gasti més de 1.000 dòlars al mes comprant a través de Muse, molt per damunt de la mitjana del comerç electrònic, segons l'informe. Són alternatives, no requisits que se sumin.

I el llindar és despesa, no preu: és el que cada usuari hauria de comprar a través de l'agent perquè la comissió de Meta cobrís la factura de còmput.

L'escepticisme i l'entusiasme tenen signatura i data

Que la casa que dubta de la rendibilitat de Muse recomani comprar l'acció no és una contradicció que calgui denunciar, però sense aquesta dada l'informe es llegeix malament. No consta relació de banca d'inversió entre Rosenblatt Securities i Meta, ni tampoc el contrari.

Al davant hi ha lectures oposades i igual de datades. JPMorgan sosté que Muse «té el potencial de dominar l'espai de la IA», segons CNBC del 24 de setembre; aquell mateix dia, CNBC publicava que Meta ha arribat abans que OpenAI a l'aparell de consum amb IA i que l'estratègia de Zuckerberg continua sense demostrar-se.

Peers no s'amaga: l'entusiasme per Meta «és una mica de bojos» i el rally no durarà, escriu. I de l'aparell Charm, que un titular de Bloomberg Opinion va anomenar el 24 de setembre «el moment iPod de Meta», augura que acabarà sobrenomenat «Charmless». És opinió, en una columna d'opinió.

Telefónica va perdre els 3,50 euros el 22 de setembre

Cinco Días, diari econòmic del grup Prisa, va titular el 25 de setembre que «el nou model de Meta fa caure Telefónica» pel «temor dels inversors que agents automàtics acabin amb la fidelització de clients».

El nivell, però, ja estava perdut: Telefónica es va deixar els 3,50 euros el 22 de setembre, amb una caiguda del 2,83%, i va continuar baixant el 23. Les cròniques d'aquells dies ho atribuïen a la manca d'avenços amb els actius de Vodafone España i a la rotació cap a les tecnològiques; el 18 de setembre, Telefónica, Deutsche Telekom, Orange i Vodafone havien cedit totes més d'un 4% en la mateixa sessió.

I una dada canvia l'escala de l'argument: Muse només funciona als Estats Units. Cap client de Telefónica no pot demanar avui a Muse que li compari tarifes i li tramiti la portabilitat: la borsa descompta que algun dia es pugui fer, no una pèrdua de clients ja produïda.