La Moncloa afluixa l'endoll als centres de dades

El 80 % hora a hora es manté

L'exigència més discutida de l'esborrany no desapareix. Segons diversos mitjans, el nou text manté que el 80 % del consum de cada centre de dades estigui cobert, hora a hora, per electricitat renovable produïda a Espanya en aquella mateixa hora.

Canvia el calendari. El text obriria una via transitòria de cinc anys com a màxim per als centres que s'adhereixin al Sistema de Reducció Automàtica de Potència (SRAP). Segons el diari digital elDiario.es, fins al 31 de desembre de 2028 en tindrien prou amb un 60 % de renovable i només en les hores punta, les de més consum i les més cares. Després el percentatge pujaria, tot i que els mitjans no coincideixen en el detall.

No és una rebaixa general, sinó un intercanvi. Segons El Mundo, Red Eléctrica «podrà ordenar-los que redueixin la càrrega a zero davant d'una contingència i fins i tot desconnectar-los sense indemnització». elDiario.es afegeix que aquests centres «seran el primer tipus d'instal·lacions que es desconnectarà».

L'Executiu, segons elDiario.es, vol evitar que una allau de centres, amb una demanda plana i constant, agreugi les hores punta i encareixi l'electricitat.

Renovables més antigues i contractes més curts

L'esborrany d'agost exigia que la renovable vinculada a un centre de dades tingués com a molt 18 mesos d'antiguitat. Segons diversos mitjans, el nou text amplia aquest marge a 36 mesos abans de la posada en marxa del centre. La fotovoltaica podria tenir qualsevol antiguitat, sempre que no tingués ja contractes de compra d'electricitat a llarg termini quan entri en vigor la norma.

Amb l'excepció solar, segons elDiario.es, es vol reduir els abocaments: l'energia renovable que es desaprofita en les hores de més sol perquè no hi ha prou demanda.

Segons la premsa, els contractes de compra d'energia a llarg termini (PPA) haurien de durar com a mínim sis anys (la taula ho compara amb l'esborrany). L'emmagatzematge amb bateries entraria en el còmput si l'electricitat és d'origen renovable.

Només per als grans: d'1 a 10 megawatts

Segons diversos mitjans, el llindar de potència d'accés per a la majoria de les obligacions puja d'1 a 10 megawatts: la norma se centra en les instal·lacions grans.

Els centres per sobre d'aquest llindar continuarien obligats a consumir majoritàriament energia renovable fins que el conjunt de l'electricitat espanyola sigui renovable en un 90 %, segons RTVE i elDiario.es.

L'eficiència energètica, amb més marge

L'esborrany fixava un PUE màxim transitori d'1,15 fins a l'etiquetatge europeu, previst per a l'agost del 2027 segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el departament del Govern d'Espanya que tramita el decret. Segons RTVE, elDiario.es i Industry Talks, el nou text eleva aquest marge transitori a 1,25.

Un PUE més alt és menys exigent, així que el canvi és una flexibilització: l'indicador «s'ha relaxat lleugerament», resumeix elDiario.es.

Industry Talks, diari digital de la indústria del Grupo Metalia, i El Periódico de la Ingeniería, mitjà digital especialitzat en enginyeria, en precisen l'abast: l'1,25 valdria per a determinades instal·lacions amb contracte d'accés a la xarxa formalitzat abans del 2029, amb ajustos segons les zones climàtiques. Industry Talks en situa la vigència fins al 31 de desembre de 2031.

Sobirania digital, només per a les dades públiques més sensibles

L'esborrany exigia, entre altres coses, un operador establert a la Unió Europea i dades operatives dins de la Unió. Segons El Mundo, el nou text «suprimeix aquestes obligacions generals i limita les restriccions a les instal·lacions que allotgin sistemes públics de categoria alta de l'Esquema Nacional de Seguretat».

Fins i tot en aquest cas, segons el mateix diari, les metadades i la telemetria es podrien tractar fora, l'Espai Econòmic Europeu comptaria com a territori vàlid i es permetria l'accés remot des de tercers països quan sigui «tècnicament imprescindible».

Esborrany i nou text, cara a cara

Els sis canvis principals respecte de l'esborrany d'agost. La columna del nou text prové de la premsa, no d'un document oficial.

Gigafactories d'IA: per fases, no exemptes

Segons elDiario.es i el diari Ara, editat a Barcelona, el nou text preveu un règim específic per als centres que formin part d'iniciatives de la Unió Europea orientades a la sobirania digital, com les gigafactories d'intel·ligència artificial i els supercomputadors.

Aquest règim no és una exempció. «Se'ls apliquen amb especialitats, per fases i durant un termini limitat, després del qual queden subjectes al règim general», diu el text, segons elDiario.es. Industry Talks i RTVE parlen de fins a 60 mesos per posar en marxa l'autoconsum o la compra d'electricitat renovable.

És el cas de la gigafactoria prevista a Móra la Nova (Tarragona) i San Fernando de Henares (Madrid), que el mateix Govern central ha apadrinat, segons l'Ara. Aquest diari apunta que podria acollir-se a límits d'eficiència hídrica més flexibles que els del règim general.

El sector vol tombar-lo al Consell d'Estat

SpainDC, l'Asociación Española de Data Centers, la patronal que agrupa empreses com AWS, Google o Microsoft, rebutja el nou text. «Els requisits són inviables i afegeix riscos», va advertir en un comunicat que recull l'Ara. Segons aquest diari, ha demanat una reunió al Consell d'Estat per trobar «les vies regulatòries i jurídiques per tombar-lo».

La patronal, segons l'Ara, rebutja que la via transitòria passi per acceptar ser els primers a patir una apagada, sense indemnització. Fonts del sector citades per la secció de notícies del portal immobiliari Idealista van més enllà: «La situació és crítica, és el pitjor dels escenaris». No descarten la via judicial.

A l'Aragó, el president autonòmic, Jorge Azcón, ho considera una «notícia malíssima», i la seva consellera d'Economia, Eva Valle, «un simple maquillatge», segons El Mundo.

El Govern central defensa el canvi. La ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, el va descriure el 27 d'octubre com «una proposta ambiciosa, que ofereix una regulació anticipatòria tenint en compte el que s'ha vist en altres països», segons Idealista.

Quinze dies de termini i unes eleccions

Amb la urgència declarada, la Llei orgànica del Consell d'Estat li dona fins a 15 dies per emetre el dictamen. Després, segons El Periódico de la Ingeniería, la norma passa per la Comissió General de Secretaris d'Estat i Sotssecretaris abans d'arribar al Consell de Ministres.

Com que no és un reial decret llei, no ha de passar pel Congrés; si no arriba a temps, l'alternativa seria aprovar-lo amb el Govern en funcions, segons l'Ara.

La pàgina del MITECO continua mostrant només l'esborrany d'agost. Segons El Periódico de la Ingeniería, fins que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), els percentatges, llindars i terminis coneguts «encara poden experimentar modificacions».