SpainDC veu impossible que la gigafactoria d'IA compleixi el decret

La patronal no coneix els números, però veu que no surten

Emilio Díaz, president de SpainDC, sosté en una entrevista amb EFE, l'agència pública de notícies, publicada el 28 de setembre, que la gigafactoria espanyola d'IA no podrà complir el reial decret de centres de dades. Ho diu sense dades pròpies: reconeix que l'associació no coneix els paràmetres d'eficiència del projecte i que la informació de què disposa apunta que no s'hi ajustarien. «Sembla que no es compleixen els paràmetres», resumeix.

Segons les xifres que cita Díaz, la instal·lació partiria d'uns 150 megawatts de potència i podria arribar als 300. Per complir el decret, només en bateries per alimentar-la amb renovables caldria, segons les xifres que fa servir la patronal, un espai equivalent a 40 camps de futbol.

Tot i així, Díaz defensa la infraestructura, que considera positiva per a Espanya. El que no comparteix és el procediment: lamenta que no es consultés la patronal i creu que el consorci que presenta la candidatura, la composició del qual el Pla IA360 no detalla, s'hauria d'haver obert a més empreses de centres de dades.

Un projecte per a la xarxa europea de computació

El Govern va anunciar la candidatura el 21 de setembre, dins del Pla IA360, el seu full de ruta per a la IA el 2026 i el 2027. D'aquí ve el xoc que assenyala la patronal: una política del Govern vol atreure una gran instal·lació de càlcul i una altra endureix les condicions per connectar a la xarxa qualsevol centre de dades gran.

Què exigeix el text que prepara el Govern

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va sotmetre a audiència pública el 27 d'agost de 2026 el projecte de reial decret sobre requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de sobirania digital dels centres de dades. El termini, previst fins al 4 de setembre, es va ampliar fins al 10. El text no està aprovat.

S'aplica als centres amb 1 megawatt o més de potència d'accés. Els demana la classe «A» de l'etiqueta europea d'eficiència i, mentre aquesta etiqueta no existeixi, un PUE d'1,15 com a màxim.

El que costaria complir les dues condicions renovables

Díaz distingeix entre l'eficiència i l'origen de l'energia. La primera, diu, es pot negociar si s'aplica de manera gradual; la segona, no. «Les dues coses per separat són greus; juntes són impossibles», sentencia. Sosté que un centre de dades no pot garantir que la renovable que consumeix es generi en la mateixa hora, sobretot de nit, i l'article 9 li exigeix cobrir així almenys el 80 % de cada hora.

Els càlculs del sector, que cita la mateixa patronal, apunten que complir alhora l'addicionalitat i la correlació horària obligaria a instal·lar entre vuit i deu vegades la capacitat sol·licitada, amb plantes solars, parcs eòlics i emmagatzematge.

Tribunals i inversions en joc

La patronal no descarta impugnar el decret si s'aprova amb les exigències actuals. Díaz parla d'una «debacle per a la indústria» i alerta que canviar les condicions amb projectes en marxa perjudica la seguretat jurídica: «Les regles no es canvien a la mitja part».

SpainDC calcula que, si el reial decret s'aprova en els termes actuals, es podrien abandonar inversions per més de 9.000 milions d'euros, i avisa que l'impacte final «serà molt superior». La xifra correspon a projectes la possible retirada dels quals s'ha comunicat expressament; l'11 de setembre l'associació l'atribuïa a tres dels seus socis. És una estimació de part.

El Govern defensa triar els millors centres

De moment no consta cap resposta del Govern a l'entrevista del 28 de setembre. La seva última posició pública és de l'11 de setembre: fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica van dir a EFE que aspiren a un desenvolupament «ordenat i eficient» dels centres de dades, davant d'un interès del sector concentrat en pocs territoris i amb previsions «irreals». Van xifrar en més de 600 les al·legacions rebudes.

La setmana del 31 d'agost, a la trobada d'Ametic, la patronal de les empreses de la indústria digital, a Santander, Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, havia descartat que es plantegés una moratòria: «Volem més centres de dades, és clar, però volem els millors centres de dades».