Banc d'Espanya: grans empreses amb IA, pimes a mitges

Les grans ja la fan servir; les pimes, a estones

El Banc d'Espanya, el banc central del país i membre de l'Eurosistema, va publicar el 28 d'octubre de 2026 el Document Ocasional 2624, de Jacob Hess i Diana Posada Restrepo, i una entrada de blog de Hess. Tots dos textos parteixen de l'Enquesta del Banc d'Espanya sobre l'Activitat Empresarial (EBAE), feta a empreses no financeres, que el febrer de 2026 va incloure un mòdul sobre IA comparable amb el de 2024. Les opinions del document són dels autors i «no necessàriament coincideixen amb les del Banc d'Espanya», adverteix la sèrie.

Segons l'enquesta del Banc d'Espanya, a principis de 2026 feia servir IA entre el 30 % i el 35 % de les pimes, segons la tecnologia, aproximadament el doble que el 2024. A les grans, l'ús ha pujat prop de 17 punts, fins al voltant del 70 %, i la bretxa és «similar a l'observada el 2024».

Tampoc no la fan servir igual. Segons el blog, la majoria de les pimes que l'han adoptada continua en un ús «esporàdic o experimental», mentre que les grans avancen cap a un ús moderat o elevat. Al voltant d'una quarta part de les empreses que fan servir IA ho fa per automatitzar tasques que abans feien treballadors o per millorar processos que ja estaven automatitzats.

El mateix banc adverteix que aquestes dades reflecteixen «les valoracions i percepcions de les mateixes empreses» i «s'han d'interpretar amb una certa cautela».

Gairebé ningú no nota encara efectes en la plantilla

Segons el Banc d'Espanya, prop del 89 % de les empreses que fan servir IA declara que no ha tingut efectes significatius sobre la seva ocupació en els últims tres anys; les que diuen que han contractat i les que diuen que han retallat volten el 6 % cadascuna.

L'efecte és una mica més marcat allà on la IA es fa servir més, i en totes dues direccions, com mostra la taula.

La productivitat es mou més que l'ocupació. Segons el blog del banc, prop del 40 % de les empreses amb un ús moderat de la IA generativa observa millores de productivitat, gairebé el triple que entre les que només la fan servir de manera esporàdica.

L'ocupació, l'única expectativa en negatiu

Pel que fa als pròxims tres anys, la proporció de grans empreses que espera més productivitat i inversió gràcies a la IA dobla àmpliament la de les pimes, segons l'enquesta del Banc d'Espanya.

L'ocupació és l'excepció. Segons el blog del Banc d'Espanya, entre les grans «prop del 24% anticipa reduccions d'ocupació, davant del 18% que espera augments»; a les pimes, els percentatges són «petits i equilibrats». És «l'única variable per a la qual les expectatives negatives superen les positives».

És una expectativa declarada a tres anys vista, sense xifra de llocs de treball, no un anunci d'acomiadaments. Per tipus de feina, el 44 % de les grans espera retallar llocs de tasques repetitives o rutinàries, que la majoria de les pimes no preveu tocar; els directius són, en tots dos grups, els que menys canvis esperen.

Per treure profit de la IA, les grans preveuen sobretot reforçar la formació i contractar perfils especialitzats.

Catalunya i Madrid encapçalen la foto de l'INE

Sis dies abans, el 22 d'octubre, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar les dades definitives de la seva enquesta sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les empreses. Segons l'INE, el 33,6 % de les empreses de 10 o més treballadors va fer servir IA el primer trimestre de 2026.

Entre les de menys de 10 treballadors, la xifra va ser del 21,4 %, calculada sobre les que tenen connexió a internet i no sobre totes.

Per comunitats, segons la seu social de l'empresa, Catalunya i Madrid encapçalen la llista i Melilla la tanca. Les Illes Balears queden per sota del conjunt d'Espanya.

És una altra mesura i no se suma ni es compara amb la del Banc d'Espanya: l'INE enquesta unes 15.000 empreses de 10 o més treballadors i unes 10.000 de més petites, amb els criteris d'Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea.

Els programadors, al capdamunt de l'exposició

La tercera peça és un document de treball de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), un centre de recerca en economia aplicada de la Universitat de Barcelona. Segons el mateix document, el financen, entre d'altres, la Fundació «la Caixa», l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona i empreses com Aigües de Barcelona (Agbar), el gestor aeroportuari AENA i el despatx d'advocats Cuatrecasas.

El signen Diego González-González, Nicolás González-Pampillón, Héctor Jiménez Portilla i Javier Vázquez-Grenno, en una versió d'octubre de 2026. És recerca en curs que «no ha passat per un procés de revisió per parells», adverteix la sèrie.

L'estudi creua les estadístiques mensuals del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) per a 502 ocupacions, de gener de 2021 a març de 2026, amb l'índex d'exposició d'Anthropic traslladat a la Classificació Nacional d'Ocupacions, abans i després de l'arribada de ChatGPT el novembre de 2022.

Entre les més exposades hi ha els programadors, els especialistes en programari, els analistes financers i els enregistradors de dades. Els programadors marquen el màxim, amb un índex de 0,745: és una puntuació, no el percentatge de les seves tasques que ja fa la IA.

Una mica més d'atur, sense menys contractes

Segons l'IEB, cada 10 punts més d'exposició a la IA s'associen amb un 1,2 % més d'atur registrat en els primers 25 mesos després de ChatGPT, fins al novembre de 2024, i amb un 1,7 % més després, fins al març de 2026. Només la primera xifra és estadísticament diferent de zero; la segona, diuen els autors, és «imprecisa».

El que l'estudi no troba és una caiguda de la contractació. Les ocupacions més exposades acumulen atur registrat «sense una contracció de la contractació», tot i que les dades no distingeixen si entra més gent a l'atur o si triga més a sortir-ne. Per als autors, la resposta lenta encaixa més amb un ajust organitzatiu gradual que amb un desplaçament immediat de treballadors.