IA generativa: la feina més exposada a Espanya creix per sobre de la mitjana

Qui signa l'Observatori

L'Observatori Trimestral del Mercat de Treball l'elaboren BBVA Research, el servei d'estudis del grup Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, i FEDEA, la Fundación de Estudios de Economía Aplicada, que sostenen bancs i grans empreses com a membres protectors, entre els quals el mateix BBVA. El seu butlletí número 18, del 17 de setembre de 2026, dedica la segona part a l'exposició de l'ocupació espanyola a la IA generativa.

Exposició no vol dir acomiadament

Per mesurar-la, els autors prenen l'índex global d'exposició ocupacional que van publicar el 2025 l'Organització Internacional del Treball (OIT) i NASK, institut estatal de recerca de Polònia que depèn del Ministeri d'Afers Digitals i té pes en ciberseguretat. L'adapten a la classificació espanyola d'ocupacions i l'encreuen amb les microdades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE.

Segons l'OIT, un de cada quatre treballadors del món ocupa una feina amb algun grau d'exposició. El butlletí en recull l'advertiment: l'exposició «no equival a automatització o pèrdua de feina», perquè moltes tasques continuen necessitant una persona.

Com més estudis, més exposició

Les ocupacions administratives, les financeres, les informàtiques i les professionals són de les més exposades. A l'altre extrem hi ha les feines manuals, sobretot les de la construcció i el sector primari.

On es veu més clar és en el nivell d'estudis. Més del 40 % dels ocupats amb estudis superiors treballa en el quartil de més exposició, i gairebé la meitat dels qui no van passar de l'educació obligatòria és en el de menys exposició. L'exposició, conclou el butlletí, està «estretament vinculada a la qualificació i al tipus de tasques que es fan».

Els de 25 a 34 anys, al capdavant

Per edat, la relació no és lineal. Els ocupats de 25 a 34 anys tenen l'exposició mitjana més alta i la proporció més gran d'ocupació en el quartil més exposat; els menors de 25 són els menys exposats, i a partir dels 35 l'exposició baixa a poc a poc amb l'edat.

Per sectors, encapçalen la llista les tecnologies de la informació, les finances i assegurances i les immobiliàries; la tanquen l'agricultura, l'hostaleria i el treball a les llars. Entre comunitats autònomes les diferències són més moderades: destaca Madrid, seguida de Catalunya, i Extremadura i Múrcia presenten els nivells més baixos. El butlletí no dona la xifra de cada comunitat.

La nacionalitat també marca diferències: més del 40 % dels ocupats estrangers és en el quartil de menys exposició. Segons els autors, aquestes diferències es deuen a les ocupacions que predominen en cada col·lectiu o territori, no a trets propis seus.

De moment, les ocupacions exposades creen més feina

Des del 2022 l'ocupació ha augmentat en els quatre grups d'exposició, i la de les ocupacions més exposades ha crescut per sobre del total. El seu pes es manté en una mica més del 30 % dels ocupats. Els autors remarquen que és un resultat descriptiu: no permet mesurar l'efecte de la IA.

Els qui entren al mercat laboral van superar els 2,2 milions el 2025, màxim de la sèrie. Entre els qui s'hi incorporen en acabar els estudis, l'ocupació ha crescut sobretot en feines d'alta exposició; entre els qui arriben per immigració, predominen les de baixa exposició. En les ocupacions exposades, els qui acaben d'entrar al mercat laboral pateixen menys temporalitat i subocupació, una dada que l'informe demana llegir amb prudència perquè pot respondre al nivell educatiu i no a la IA.

Fora d'Espanya ja apunten efectes en els més joves

El butlletí cita treballs recents dels Estats Units que detecten un deteriorament relatiu de les oportunitats dels treballadors de 22 a 25 anys en les ocupacions més exposades, i un del Regne Unit en què les empreses més exposades retallen sobretot la contractació de perfils júnior.

A Espanya, amb un mercat laboral en expansió, els autors encara no veuen aquest desplaçament, tot i que citen un indici en un segment concret: segons un informe de la Fundació CYD —Fundació Coneixement i Desenvolupament, que estudia l'aportació de les universitats a l'economia i té un patronat de grans empreses presidit per Ana Botín—, DigitalES —la patronal de les empreses de telecomunicacions i digitals— i InfoJobs —el portal d'ocupació d'Adevinta—, les ofertes per a programadors júnior van caure un 33 % entre el 2025 i el 2026, mentre creixia la demanda de perfils vinculats a la IA. Els autors descriuen la seva anàlisi com «una primera fotografia d'una transformació en curs».