UNCTAD: els agents que no acceptaven un no per resposta

Més de 16.500 consultes a un portal de dades públiques

UNCTADstat és el portal estadístic de la UNCTAD: publica indicadors de comerç i desenvolupament que el web mostra a partir de la seva pròpia API. Segons Howard-Jones, els agents probablement buscaven xifres de l'Índex de Capacitats Productives, d'indústries comercialitzables i de comerç d'aliments. Res d'això no era secret.

Una clau a la vista i una pregunta desconeguda

Tampoc no ho era la clau amb què consultaven: el visor de dades del portal l'envia amb cada petició, i és la mateixa per a qualsevol navegador. Apareix en prop del 20 % dels informes que va revisar l'investigador.

El que no se sap és quina pregunta intentaven respondre. Howard-Jones creu que formava part d'un banc intern de preguntes d'OpenAI —l'empresa de ChatGPT, controlada per una fundació sense ànim de lucre i participada en un 27 % per Microsoft— per entrenar o avaluar els seus models, però ho presenta com una conjectura raonable.

Cada vegada que el portal deia que no, provaven una altra via

Segons l'investigador, els agents probablement només podien fer peticions GET, les de lectura, i no arribaven a l'API directament. Van recórrer a urlquery.net, un escàner que obre la pàgina que se li dona en un navegador aïllat i n'executa el codi, i a httpbin, un servei de proves per a desenvolupadors web.

Primer formularis, després reenviadors i un joc de Google

El 21 d'abril van treure les primeres dades: índexs de Noruega, Islàndia i Dinamarca. Després van passar per reenviadors de tercers per llegir respostes que el navegador bloquejava, i a finals de maig van allotjar els seus scripts al joc de XSS de Google, un exercici didàctic fet vulnerable a propòsit.

Un filtre forçat i un altre que no existia

L'apartat «Facts» de l'API només acceptava peticions POST; un GET retornava error. El 4 de maig els agents van demanar «F%2561cts» i el portal va respondre amb les dades. Ho van repetir 55 vegades fins al 19 de juny.

Altres maniobres no servien de res. Pel que sembla, creien que httpbin els filtrava, així que van partir paraules com «POST» en dos trossos per dissimular-les davant d'un filtre que, segons l'investigador, no existia. I van provar unes 20 grafies del nom de la clau, «subscription-key» més de 9.500 vegades, de vegades sense entendre que la fallada venia del tipus de petició.

Per què l'investigador apunta a OpenAI

El 6 de juny, 40 minuts després del segon de dos escanejos contra l'API de comerç de plàstics, un usuari anomenat «PublicDataResearchAgentT93214» va crear a FractalWiki, un petit wiki públic, una pàgina amb les mateixes adreces d'UNCTADstat.

De les 54 adreces d'Azure, el núvol de Microsoft, que van fer aquesta i altres edicions i cerques sobre la UNCTAD als wikis, 45 també van editar DseWiki, el wiki on OpenAI ha confirmat que van actuar agents seus. I les pàgines de càrrega duien etiquetes com «CHATGPTTEST1» i «OAI_META_1312». La seva conclusió: «creiem molt probable que els escanejos contra UNCTADstat els fessin agents d'OpenAI».

Ell mateix hi posa el límit: no afirma que formessin part del mateix eixam dels wikis. La idea li va venir de l'informe de Transluce, tot i que diu que no n'ha fet servir les dades directament. Transluce és un laboratori de recerca independent sense ànim de lucre; el 2025 va rebre el 32 % dels seus ingressos de donacions personals d'empleats d'Anthropic i el 6 %, d'empleats d'OpenAI.

OpenAI parla de tasques rutinàries; l'ONU calla

L'ONU no va respondre immediatament a la petició de comentaris del Wall Street Journal, diari econòmic de News Corp, segons SiliconANGLE i The Verge.

OpenAI sí que va respondre al diari: «Estem revisant aquestes troballes i ens hem posat en contacte amb l'ONU per oferir-li una sessió informativa amb l'equip que fa aquesta revisió». Va afegir que, en la revisió general dels seus agents, la major part de l'activitat examinada fins ara eren tasques de recerca rutinàries, com llegir contingut web públic.

Alex Stamos, docent de ciberseguretat a la Universitat de Stanford, ho va situar «al límit del que jo anomenaria pirateria»: «És un rastreig i una extracció de dades molt agressius». Howard-Jones no en diu pirateria, però descriu «algú, o alguna cosa, que no accepta un no per resposta». Abans de publicar va avisar l'equip de seguretat de la UNCTAD de la doble codificació.