La IA es cola en una carta d'acomiadament i supera el judici

Una carta que posa la IA per escrit

L'empresa, dedicada al disseny de videojocs i anonimitzada a la sentència, va comunicar l'ERO a la plantilla el 30 d'octubre de 2024. El període de consultes va començar el 15 de novembre, va tenir cinc reunions i va acabar amb acord el 3 de desembre. Els acomiadaments es van notificar el 5 de desembre, amb efectes del dia 16.

La carta de la modeladora 3D explicava així la reorganització de l'equip d'art: «la utilització d'imatges generades per intel·ligència artificial té un impacte doble; (i) d'una banda, millora la qualitat visual dels nostres productes i, amb això, la valoració per part dels usuaris i; (ii) de l'altra, permet ser més àgils i eficients, ja que la inversió de temps necessària per escena és molt menor». D'aquí en concloïa que «es fa necessària la implementació d'un nou procés de producció basat en l'ús de la intel·ligència artificial» i que «aquest canvi en la manera de treballar implica la reducció de l'equip d'Art 3D».

No tot l'equip se'n va anar. La carta mantenia «dos especialistes 3D» sènior per a una nova generació de personatges més realistes, per a les peticions dels clients i per a «alguns recursos 3D que no es poden generar amb IA».

El jutjat ho va donar per provat al fet 12è, a partir de la declaració del responsable de l'equip de disseny: l'empresa va decidir «utilitzar eines d'intel·ligència artificial, amb la qual cosa es redueix el temps d'execució de les tasques de disseny».

Dos acomiadaments i només un va arribar al TSJ

El Tribunal d'Instància de Madrid va resoldre els dos acomiadaments en una mateixa sentència el 12 de març de 2026, amb resultats oposats. El de la modeladora 3D va ser «procedent per causes objectives». El de la guionista, la carta de la qual no esmentava la IA sinó menys jocs a mida i històries «més curtes, senzilles», va ser improcedent. El text del TSJ no reprodueix el raonament de la jutgessa sobre aquesta improcedència.

Només va recórrer la guionista, i no per discutir la IA: demanava la nul·litat del seu acomiadament i una indemnització per danys morals, perquè l'atribuïa a una represàlia per una demanda que havia presentat contra l'empresa el març de 2024. També al·legava que la negociació de l'ERO no s'havia fet de bona fe.

El TSJ rebutja totes dues coses. Considera que la demanda, presentada el març de 2024 i que la sentència situa nou mesos abans de l'ERO, queda desconnectada en el temps de l'acomiadament, i que la negociació va ser de bona fe perquè va acabar en un acord amb propostes de totes dues parts. La decisió és escarida: «hem de confirmar i confirmem la sentència dictada». L'acomiadament de la guionista continua sent improcedent i el de la modeladora, que ningú no va recórrer, continua sent procedent.

La IA va arribar amb 3,5 milions de pèrdues

La IA no va ser l'únic motiu de l'ERO. Segons els fets provats, l'empresa va tancar el 2024 amb 3.546.027 euros de pèrdues, després d'un 2023 amb beneficis, i amb una xifra de negoci molt inferior. La vigília d'anunciar l'ERO, el 29 d'octubre de 2024, va comunicar a un jutjat mercantil que era en situació d'insolvència i que negociava un pla de reestructuració.

La notificació dels acomiadaments enumerava causes econòmiques, tècniques, productives i organitzatives. La carta de la modeladora remetia al final a les causes «econòmiques i productives» de l'ERO, i la Inspecció de Treball, el cos públic que vetlla pel compliment de la llei laboral, va donar per existents en el seu informe del 2 de febrer de 2025 les econòmiques, les organitzatives i les productives.

La distinció entre unes causes i les altres és la que destaca Pablo Salguero, «counsel» de l'àrea laboral del despatx d'advocats espanyol Garrigues, en declaracions a El Confidencial. Tot i que la notificació general dels acomiadaments també enumerava causes tècniques, El Confidencial remarca que la IA, en concret, es va al·legar com a causa productiva i organitzativa, no tècnica. Salguero ho explica així: «La IA es pot veure com una causa tècnica: una nova tecnologia que substitueix el treballador. O com una causa productiva: una nova tecnologia que redueix les meves vendes o el meu mercat».

L'etiqueta de primera i el que queda per decidir

El Confidencial, diari digital espanyol editat per Titania Compañía Editorial, va publicar el 29 d'octubre que és la primera sentència a Espanya que justifica un ERO per la millor productivitat de la IA. El que va resoldre el TSJ és més limitat: va confirmar una sentència que només havia recorregut la guionista, i per això no va haver de pronunciar-se sobre si la IA és suficient per justificar l'acomiadament de la modeladora.

La sentència del TSJ es va dictar el 8 d'octubre de 2026 i es va publicar el 23 d'octubre al cercador de jurisprudència del Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges. Indica que s'hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, i no consta si alguna de les parts l'ha preparat ni si la sentència ja és ferma.

Salguero cita a El Confidencial un cas amb el resultat contrari: la sentència 252/2026 del Tribunal d'Instància de Bilbao va declarar improcedent un acomiadament perquè, segons explica a aquest diari, no es va poder provar que la IA hagués deixat sense contingut el lloc de treball.