Nvidia negocia invertir 2.500 milions en Thinking Machines Lab

Què ha passat

Thinking Machines Lab, la startup d'intel·ligència artificial creada per Mira Murati, cofundadora i exdirectora de tecnologia d'OpenAI, està en converses per aixecar entre 5.000 i 6.000 milions de dòlars. La informació l'avança The Information en la seva edició matinal del 4 de setembre de 2026.

L'operació es negocia sobre una valoració pre-money (abans de la injecció de capital) d'almenys 40.000 milions de dòlars. La firma de capital risc Accel lidera les converses, i s'espera que Nvidia aporti aproximadament la meitat del capital, uns 2.500 milions de dòlars.

Convé subratllar l'estat real de l'assumpte: es tracta d'una ronda en negociació, no d'un acord signat. Les condicions, els imports i la mateixa participació de cada inversor poden variar fins que l'operació es tanqui, si és que arriba a tancar-se.

L'operació en detall

La valoració que es considera ara suposa una lleugera retallada respecte a la que la companyia buscava a finals de l'any passat, quan aspirava a superar els 50.000 milions de dòlars. Tot i així, la xifra situaria Thinking Machines Lab entre les startups d'intel·ligència artificial més valorades del món malgrat la seva curta vida.

L'ajust no respon a una manca de tracció comercial. Segons les dades utilitzades en les converses, l'empresa ja genera centenars de milions de dòlars d'ingressos anualitzats, una magnitud poc habitual en companyies d'aquesta edat dins del sector.

Un altre element rellevant del govern corporatiu és el poder de Murati dins del consell. La fundadora conserva el control de vot sobre les decisions corporatives més importants, amb independència de com votin la resta de consellers. És a dir, l'entrada de nous inversors, inclosa Nvidia, no altera qui té l'última paraula en les decisions estructurals de la companyia.

Per què Nvidia i per què importa

Per a Nvidia, la inversió encaixaria en una estratègia que desplega des de fa mesos: donar suport amb capital a desenvolupadors de models d'intel·ligència artificial de codi obert (models els pesos i components dels quals es publiquen perquè tercers els puguin utilitzar i adaptar). Com més ampli i obert sigui l'ecosistema de models, més demanda de còmput hi ha per a les targetes gràfiques i sistemes que la companyia ven.

Aquesta estratègia s'ha accelerat. En els últims mesos, Nvidia ha invertit o signat acords amb desenes d'empreses, entre elles Perplexity i Poolside, a més de desenvolupadors de terreny i d'energia per a centres de dades, un front cada cop més crític pel consum elèctric que exigeix l'entrenament de models.

És important no confondre aquesta notícia amb una altra de la mateixa setmana. Nvidia ha acordat comprar Hugging Face per 12.930 milions de dòlars: això és una adquisició, amb presa de control de la companyia. El de Thinking Machines Lab és diferent: una participació minoritària dins d'una ronda de finançament liderada per un tercer, Accel, i encara en fase de converses. Són dos moviments complementaris sobre el mateix tauler, el del programari i els models oberts, però amb naturalesa jurídica i conseqüències molt diferents.

Per a la resta del sector, el senyal és doble. D'una banda, l'apetit inversor pels laboratoris de models continua sent enorme fins i tot amb ajustos de valoració a la baixa. De l'altra, el major fabricant de xips per a intel·ligència artificial del món s'està convertint també en un dels majors accionistes de les empreses que consumeixen aquests xips, alguna cosa que previsiblement atraurà atenció regulatòria.