SpaceX: la IA ja fa diners

El tomb en un trimestre

SpaceX, l'empresa de coets, satèl·lits Starlink i intel·ligència artificial que dirigeix Elon Musk i que cotitza al Nasdaq, va presentar el 20 d'octubre els resultats del tercer trimestre davant la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC). Té tres segments: Space (llançaments), Connectivity (Starlink) i SI (Super Intelligence).

SI és el nou nom del segment que abans es deia AI, el negoci de xAI, el laboratori de Musk que va crear Grok i que SpaceX va comprar el 2 de febrer de 2026; avui signa com a SpaceXSI. Inclou la xarxa social X, la plataforma d'agents Grok Bot i un núvol que lloga a tercers, segons The Information, publicació nord-americana de pagament especialitzada en tecnologia, fundada el 2013 per la periodista Jessica Lessin, que n'és la propietària.

Segons SpaceX, el segment va guanyar 431 milions de dòlars amb la seva activitat el tercer trimestre, quan tres mesos abans perdia diners. I això després d'apuntar-se 1.217 milions de despesa en accions per retenir la plantilla de Cursor, una despesa que es paga en títols i no en efectiu: sense aquest càrrec, el resultat operatiu del segment hauria estat de 1.648 milions, la suma de les dues xifres de SpaceX.

Els comptes del segment, partida per partida

Segons SpaceX, la pujada es deu sobretot a nous contractes de serveis al núvol, a la compra de Cursor i a un ús més gran de Grok. La publicitat, que és la d'X, creix poc: el salt és en el que la companyia anomena solucions i infraestructura.

Així, segons els seus comptes, SI ja és el segment que més factura de SpaceX, per davant de Starlink i dels coets, tot i que el que més guanya amb la seva activitat continua sent Starlink.

En el conjunt de la companyia, el trimestre es va tancar amb 14.575 milions d'ingressos i 4.404 milions de benefici net, segons SpaceX. Aquest benefici no prové principalment de la IA: el resultat operatiu de tota SpaceX va ser de 2.791 milions, i al net s'hi arriba sumant 1.025 milions d'altres ingressos, 198 milions nets d'interessos (873 cobrats menys 675 pagats) i un benefici fiscal de 390 milions.

Llogar pales en plena febre de l'or

El negoci que estira és llogar capacitat de càlcul. SpaceX diu que durant el trimestre va signar més contractes de núvol amb clients externs i va arribar a 1,7 gigawatts de capacitat instal·lada mentre construeix Colossus II, l'ampliació de Colossus, el superordinador d'IA de SpaceXSI.

En la trucada amb els inversors, Musk ho va resumir així, segons The Information: «Tots els hiperescaladors i desenes d'empreses més petites ens assetgen sense descans per llogar-nos més capacitat de càlcul». I va afegir: «Podríem llogar diverses vegades tota la nostra capacitat si diguéssim que sí a tothom».

Bret Johnsen, director financer de SpaceX, va qualificar aquesta demanda d'«extraordinària» i va assegurar que, als preus actuals, els centres de dades nous s'amortitzen en menys d'un any un cop desplegats, segons el mateix mitjà. És una afirmació de l'empresa, no una dada dels seus comptes.

Cursor porta ingressos i un càrrec en accions

Cursor, l'editor de programació amb agents d'IA de l'empresa Anysphere, és de SpaceX des del 14 d'agost de 2026. Segons SpaceX, la compra es va fer amb un valor implícit de 60.000 milions de dòlars, i fins al 30 de setembre Cursor va aportar 608 milions d'ingressos.

Segons l'empresa, una part de les accions de Cursor es van convertir en drets sobre accions de SpaceX que es consoliden amb el temps, per retenir el personal clau, i això s'apunta com a despesa: 1.217 milions només aquest trimestre.

Anthropic, un client que els comptes no esmenten

El comunicat parla de clients externs, però no diu qui són. Un és Anthropic, la creadora de Claude: el 6 de maig de 2026, SpaceXSI va anunciar que li donava accés a Colossus 1, amb més de 220.000 GPU de Nvidia, per donar més capacitat als subscriptors de Claude Pro i Claude Max. The Information també la situa entre els clients del núvol de SpaceX. Quant paga, no consta.

La mateixa tarda del 20 d'octubre, el diari econòmic The Wall Street Journal va publicar, a partir d'un esborrany del seu fullet de sortida a borsa, els comptes d'Anthropic, un d'aquests clients.