The Seattle Times i Newsday demanden OpenAI i Microsoft per fer servir les seves notícies per a entrenar la IA

Què reclamen els dos diaris

The Seattle Times Co., editora del diari més gran del nord-oest dels Estats Units, va presentar el divendres 4 de setembre de 2026 una demanda conjunta amb Newsday, el diari de Long Island (Nova York), contra OpenAI i Microsoft. El cas s'ha registrat al Tribunal Federal del Districte Sud de Nova York, conegut per les seves sigles en anglès SDNY, el jutjat federal de Manhattan on es concentren bona part dels grans litigis mercantils i tecnològics del país.

L'acusació central és que OpenAI va utilitzar el treball publicat per totes dues capçaleres per entrenar els seus large language models (models de llenguatge grans, els sistemes estadístics que hi ha darrere dels chatbots) sense demanar permís ni pagar-ne res. Segons la cobertura de l'agència, entre aquest material hi hauria contingut situat darrere del mur de pagament, és a dir, articles que només poden llegir els subscriptors.

Hi ha una segona línia d'atac, menys habitual i potencialment més incòmoda per a les tecnològiques: la dilució de marca. Els demandants afirmen que els sistemes d'IA han generat contingut que atribueix falsament a The Seattle Times i a Newsday material que aquestes redaccions no van escriure mai. No és només una qüestió d'ús d'obra aliena, sinó que el seu nom —l'actiu que sosté la credibilitat d'un diari— aparegui signant textos inventats.

"Defensar el nostre contingut"

Alan Fisco, president i conseller delegat de The Seattle Times, va explicar la decisió en un correu electrònic a la plantilla. "Aquesta no va ser una decisió fàcil", va escriure. "Tanmateix, sentim fermament que hem de defensar el nostre contingut, la producció del qual ens costa milions de dòlars l'any, perquè no es faci servir sense el nostre consentiment".

Fisco va voler marcar distàncies amb una lectura tecnòfoba del plet: la demanda "no va de frenar la innovació en IA", va afirmar, sinó d'"assegurar-se que la innovació no es faci a costa del nostre model de negoci". Aquest model fa anys que s'erosiona, i els advocats dels demandants aporten una dada del sector per il·lustrar-ho: el trànsit de referència que els cercadors enviaven als mitjans de mida mitjana va caure un 47% interanual el desembre de 2025. Quan el cercador —o el chatbot— respon directament, el lector deixa de fer clic.

Microsoft va respondre el mateix divendres a través d'un portaveu amb un to conciliador i de veïnatge, atès que la companyia té la seu a l'àrea de Seattle: "Encara que la demanda ens sorprèn, apreciem la importància del Seattle Times per a la nostra regió i sempre estarem encantats de seure a explorar solucions a aquest tipus de disputes". OpenAI va ser més ferma: en un comunicat, un portaveu va sostenir que els seus models s'entrenen amb "dades disponibles públicament" i estan "fonamentats en el fair use (ús legítim, la figura legal estatunidenca que permet emprar obra protegida sense permís en determinats casos), que ajuda centenars de milions de persones a millorar la seva vida diària" i que aporta beneficis com "potenciar la creativitat humana, la ciència i la investigació mèdica".

El fair use, camp de batalla

El plantejament recorda molt el de la demanda que The New York Times va interposar el 2023 i que segueix el seu curs. La defensa de les tecnològiques és sempre la mateixa: entrenar un model amb obra protegida per copyright (drets d'autor) produeix material nou i transformador, no còpies, i per tant encaixa en el fair use. Els mitjans repliquen que aquest material nou competeix directament amb l'original i es construeix sobre una inversió que ells han pagat.

Aquesta setmana el pols s'ha inclinat, almenys momentàniament, del costat de la indústria tecnològica. Aquest dimarts, el Departament de Justícia dels Estats Units va presentar un escrit en què es va posicionar a favor de les empreses d'IA: va argumentar que el desenvolupament d'aquests sistemes és una qüestió d'interès nacional i que declarar-ne la infracció frenaria "el progrés científic i perjudicaria la prosperitat estatunidenca i la mobilitat econòmica". Els beneficis, sosté el Govern, "superen de bon tros qualsevol dany competitiu". Que l'Executiu prengui partit no decideix els casos, però sí que pesa en l'ambient en què els jutges deliberen.

La demanda de Seattle i Long Island se suma a una llista que no deixa de créixer. Fa dos anys un grup de diaris propietat d'Alden Global Capital va demandar OpenAI; l'any passat ho van fer 35 editorials que representen més de 400 diaris comunitaris; i hi ha demandes col·lectives d'autors i de músics en marxa. El precedent econòmic més citat és el d'Anthropic, rival d'OpenAI, que l'any passat va tancar un acord de 1.500 milions de dòlars amb un grup d'autors i editorials per haver fet servir llibres protegits per entrenar els seus models Claude.

Dos socis a la mateixa banqueta

Que Microsoft comparteixi condició de demandada amb OpenAI no és casual. La companyia ha invertit milers de milions de dòlars en l'empresa des del 2019, continua sent el seu principal soci de computació al núvol i un accionista rellevant, segons va declarar l'abril. Juntes van crear els models que sostenen ChatGPT i desenvolupen els de Copilot, l'assistent que Microsoft ha integrat al Windows i a la seva suite ofimàtica. Per als demandants, la responsabilitat per l'entrenament i pel desplegament comercial va unida.

El mateix diari afegeix una nota de transparència en informar del cas: Microsoft Philanthropies finança alguns projectes periodístics de The Seattle Times, que manté la seva independència editorial. És un detall menor en termes jurídics, però il·lustra fins a quin punt els ecosistemes del periodisme regional i de les grans tecnològiques estan entrellaçats fins i tot quan acaben als tribunals.