Des d'avui pots preguntar si un algoritme et decideix el sou i el torn

Avui l'algoritme s'ha de presentar

El Real Decreto 723/2026, de 9 de setembre, es va publicar al Boletín Oficial del Estado el 15 de setembre de 2026 —BOE núm. 228, identificador BOE-A-2026-19200— amb una d'aquelles fórmules finals que passen inadvertides: «Aquesta norma entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació en el “Boletín Oficial del Estado”». Aquests vint dies es compleixen avui.

La norma desplega l'article 8.5 de l'Estatut dels Treballadors, el que obliga a informar per escrit de les condicions de treball, i deroga el Real Decreto 1659/1998, de 24 de juliol, que feia vint-i-vuit anys que fixava aquest mínim. A la llista del que cal posar per escrit hi entra ara, amb nom propi, el programari que decideix.

Que un programa reparteixi torns o calculi la part variable d'una nòmina no és cap novetat a Espanya. La novetat és que des d'avui això s'ha d'explicar.

L'article que ho diu, paraula per paraula

La clau és a l'article 3.2.k), entre les matèries que l'empresa ha de comunicar. Diu això:

«L'existència de sistemes algorítmics o automatitzats de presa de decisions. Això inclourà les pautes, criteris i regles de funcionament dels sistemes esmentats quan s'emprin per a la presa de decisions relatives a la determinació, la fixació, variació o modificació de condicions de treball, com ara la durada i distribució de la jornada, l'assignació de tasques, la determinació dels salaris, de la progressió professional, del lloc de treball o de l'extinció del contracte.»

Dins d'aquestes línies hi ha dos nivells que convé separar, perquè no demanen el mateix. El primer és l'existència: si hi ha un sistema algorítmic o automatitzat de presa de decisions, això s'informa sempre. El segon és el funcionament —les pautes, els criteris i les regles—, i la norma l'exigeix quan el sistema decideix sobre les matèries que el mateix article enumera.

A la pràctica: saber que el quadrant de torns el fa un programa és el mínim. Si aquest programa és, a més, el que fixa la distribució de la teva jornada, ha de constar amb quins criteris la fixa.

Què pots demanar i en quin termini

Per a un contracte que es signa a partir d'avui no cal demanar res: la informació es lliura abans de l'inici de la relació laboral. La part que afecta gairebé tothom és l'altra.

Les noves obligacions arriben també als contractes que ja estaven en vigor, i qui no tingui aquesta informació pot sol·licitar-la a la seva empresa. Des que la rep, l'empresa té 30 dies hàbils per atendre-la. Si després canvia alguna cosa, cal informar-ne com més aviat millor i, com a màxim, el dia en què el canvi tingui efecte.

La norma tanca també el format, que és on aquestes coses es desfan: paper o electrònic, accessible, emmagatzemable i imprimible, i l'empresa conserva prova de la transmissió i la recepció. Exigeix a més que sigui comprensible per a persones amb discapacitat o capacitat intel·lectual límit.

Val la pena llegir-ho per allò que és: un dret a saber. La norma no veta que un programa et fixi el torn ni que et calculi el variable; ordena que t'ho expliquin per escrit, i amb els seus criteris quan decideix sobre les matèries de la taula anterior.

No només algoritmes: el contracte per escrit s'allarga

L'apartat dels algoritmes és el que dona titular, però la norma va molt més enllà. Entre les matèries que enumera hi ha el centre habitual de treball, el contingut de la prestació, la categoria professional i, en els temporals, la causa concreta de temporalitat amb les circumstàncies que la justifiquen.

En diners i en temps el detall puja un escaló: salari base i complements, amb la manera de calcular els conceptes variables i els criteris que determinen que es percebin; durada i distribució de la jornada diària, setmanal i anual, inclòs el treball nocturn o a torns; els procediments per modificar la jornada o els torns; i les hores extraordinàries, les vacances, el període de prova i el conveni col·lectiu aplicable amb la seva vigència.

L'inventari arriba fins al pla d'igualtat, la política de conciliació, el protocol d'assetjament sexual i per raó de sexe i les mesures d'igualtat real de les persones LGTBI, i porta regles pròpies per a les jornades irregulars, els fixos discontinus i el treball a l'estranger, amb el país de destinació, la moneda del salari i la repatriació.

Aquesta enumeració es basa en l'anàlisi que laboral-social.com —editorial jurídica especialitzada en dret laboral— va publicar sobre el reial decret, creuada amb l'articulat del BOE. L'apartat dels algoritmes i el del procediment estan transcrits del text oficial.

Set anys des de Brussel·les

El títol de la norma ho diu sencer: transposa la Directiva (UE) 2019/1152 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles a la Unió Europea.

Entre la data de la directiva i la del reial decret que la porta a Espanya hi ha poc més de set anys; totes dues consten al BOE.

El diari El País ho va resumir avui en dues línies: «Aquest dilluns entra en vigor el decret que obliga les empreses a detallar molt més la relació laboral. Els treballadors amb contracte en vigor també poden demanar-ho».