Espanya competeix per una gigafactoria europea d'IA

L'anunci més gran del pla és una sol·licitud

El 21 de setembre de 2026, al Complex de la Moncloa, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar el Pla IA360, un full de ruta per al 2026 i el 2027. La mesura que va fer més soroll va ser la candidatura d'un consorci espanyol a una gigafactoria europea d'intel·ligència artificial: 5.000 milions d'euros d'inversió publicoprivada i 100.000 acceleradors operatius el 2028 o el 2029.

El verb importa: Espanya s'hi presenta, no construeix. El projecte competeix en una convocatòria oberta i, mentre no hi hagi resolució, aquests 5.000 milions són la xifra d'una proposta, no la d'un pressupost aprovat.

El pla no diu on s'ubicaria ni quines empreses i administracions formen el consorci: dos buits grossos en l'anunci principal. El repartiment dels diners sí que hi és, en una nota al peu del mateix document: d'aquests 5.000 milions, 719 són públics.

Qui decideix la gigafactoria no és a Madrid

La convocatòria es tanca el 12 de novembre de 2026 a les quatre de la tarda, hora central europea, i reparteix fins a set gigafactories a tota la Unió. Fins a aquesta data no hi ha res a celebrar ni a lamentar: hi ha una sol·licitud presentada dins de termini.

Si prospera, el Govern espanyol situa l'inici de l'obra el febrer del 2027 i l'obertura el 2028. Si no, aquest calendari se'n va amb ella.

Espanya no parteix de zero, però sí de lluny

El mateix pla situa el punt de partida a la seva pàgina 2, i són dues xifres, no una: ja fa servir IA generativa el 44,2 % de la població en edat de treballar, però només el 21,1 % de les empreses. La distància entre totes dues explica bona part del pla, perquè el Bo IA apunta justament al costat fluix. La dada, el pla la pren de l'informe «Global AI Diffusion — Q1 2026» de Microsoft, citat directament; part de la premsa va publicar un 45,1 % per al primer.

En infraestructura sí que hi ha alguna cosa construïda: Espanya té dues factories d'intel·ligència artificial operatives —el BSC i el CESGA, el Centre de Supercomputació de Galícia— i una gigafactoria projectada. La candidatura europea no obre la llista: la corona.

El que el pla promet amb xifra i amb data

Fora de la gigafactoria, el pla és una llista de compromisos amb termini. El més tangible és el Bo IA: 600 milions d'euros per a pimes i autònoms que, segons el document, no finançarà la simple subscripció a llicències i exigirà que els serveis els presti una empresa tecnològica europea. Hi haurà un pilot el primer semestre del 2027 i la convocatòria general abans que s'acabi aquell any. L'objectiu que va posar Sánchez de viva veu és que més de la meitat de les empreses espanyoles faci servir IA el 2030; el del PDF és un altre, 25.000 empreses transformades i multiplicar per cinc la inversió privada.

A més, porta la IA a La Meva Carpeta Ciutadana —l'espai personal on l'Administració espanyola reuneix els tràmits i les notificacions de cada ciutadà— des del 2027, promet centres de dades amb sobirania de la dada i reforma els currículums de secundària i d'FP. La pota internacional és l'Aliança Iberoamericana de la Intel·ligència Artificial, que es llança el 3 de novembre de 2026 al Fòrum Digital Iberoamericà.

El BSC és la peça que ja està construïda

La part del pla que no depèn d'una convocatòria europea passa pel BSC: el Govern espanyol vol desenvolupar amb el centre models oberts especialitzats en àmbits estratègics —defensa, energia, clima i salut— dins del full de ruta del 2026-2027.

El text presenta a més dos actius ja construïts. Un és ALIA, que el pla defineix com una de les primeres famílies de models oberts impulsades per un Estat: la lidera la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, la coordina el BSC i el seu finançament és íntegrament públic. L'altre és l'AESIA —Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial, adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a través d'aquesta mateixa secretaria d'Estat, amb seu a la Corunya i amb independència orgànica i funcional per vigilar el compliment de les normes d'IA—.

El contracte social arriba amb una factura pendent

Sánchez va anunciar un Acord Tripartit, una taula del «contracte social de la IA» que convoca els agents socials —patronal i sindicats— juntament amb les administracions l'octubre del 2026, amb taules sectorials i un observatori permanent de l'impacte en el mercat laboral. Ho va resumir en una frase: «l'autoregulació no funciona».

Els sindicats van respondre aquell mateix 21 de setembre, i no amb un aplaudiment: demanen que l'impacte de la intel·ligència artificial en l'ocupació es tradueixi en cotitzacions a la Seguretat Social i que la regulació sigui «ètica i ambiciosa», no cosmètica. Aquí hi ha el flanc obert: el pla no diu qui paga la factura social si l'adopció destrueix ocupació.

Del costat de les empreses, Telefónica va traslladar al Govern espanyol la matinada del 22 de setembre el seu interès a liderar el desplegament de la IA a Espanya.