Altres notícies

Catalunya: un contacte de WhatsApp contra les estafes

L'assistent d'IA de l'Agència de Ciberseguretat arribarà abans de final d'any, segons la seva directora

Abans que acabi l'any, la ciutadania de Catalunya tindrà un assistent virtual amb IA per no caure en ciberestafes, segons va avançar el 2 de novembre a la Cadena SER, l'emissora de ràdio espanyola, Laura Caballero, directora de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l'organisme de la Generalitat responsable de la ciberseguretat. «Serà com un contacte de Whatsapp», va explicar Caballero: servirà per saber si una oferta o una promoció és real, però també per comprovar un correu, un SMS o un web. Segons la directora, el primer delicte són els enganys per suplantació d'identitat (phishing), que arriben per correu, per trucada o per SMS, i «el risc 0 no existeix».

L'assistent forma part del pla estratègic contra les ciberestafes que el Govern va aprovar el 20 d'octubre, elaborat amb els Mossos d'Esquadra, la policia de Catalunya, i amb l'Agència, segons va recollir aleshores l'agència de notícies Europa Press, i s'hi podrà accedir des del portal web de l'Agència i per WhatsApp. Segons Europa Press, les ciberestafes són el segon delicte més denunciat a Catalunya, amb 53.577 fets registrats fins a l'agost, uns 220 al dia, i el seu impacte econòmic va ser de 103 milions d'euros els vuit primers mesos del 2026 i de 490 milions entre el 2024 i el 2026.

Llegir-ne més: Cadena SER — L'assistent d'IA que detecta estafes ja té data: s'estrenarà a Catalunya abans que acabi l'any (02-11-2026) ↗

El BSC estén ponts de supercomputació amb l'Amèrica Llatina

Coordina una xarxa de la UE amb set centres europeus i set països llatinoamericans durant dos anys

El BSC-CNS —Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, el centre públic de Barcelona participat pel Govern d'Espanya, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya— coordina la EU-LAC Supercomputing Network for AI, una xarxa de supercomputació (HPC, high-performance computing) i IA entre Europa i l'Amèrica Llatina. La va posar en marxa l'EuroHPC JU —l'Empresa Comuna Europea de Computació d'Altes Prestacions, iniciativa conjunta de la UE i dels països participants que reuneix recursos per a la supercomputació europea— dins l'estratègia Global Gateway de la UE: va arrencar l'agost del 2026, durarà dos anys i es va presentar el 22 de setembre al congrés CARLA de Còrdova (Argentina), segons el Servei Europeu d'Acció Exterior, el servei diplomàtic de la UE. Se centra en l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic i l'Uruguai, i al consorci, al costat del BSC, hi ha sis centres més de Portugal, Alemanya, Finlàndia, Eslovènia, França i Itàlia.

Amb finançament de la UE, preveu una escola d'estiu anual de supercomputació i IA, diàlegs per federar els recursos de càlcul de la regió i quatre casos d'ús conjunts que abasten la modelització del clima, l'eficiència energètica, la predicció de riscos naturals, la salut i els models de llenguatge grans (LLM, large language model). Segons el comunicat del BSC del 2 de novembre que recull l'agència Europa Press, la xarxa treballarà en models de llenguatge adaptats a l'espanyol de l'Amèrica Llatina i al portuguès del Brasil, en la simulació de terratrèmols i tsunamis i en l'impacte del canvi climàtic en el cafè. «La supercomputació i la IA són més útils quan es desenvolupen entre tots», afirma Mateo Valero, director del BSC.

Llegir-ne més: Servei Europeu d'Acció Exterior — Europe and Latin America strengthen digital ties with High-Performance Computing and AI (24-09-2026) ↗

Cowork obre la porta al vigilant de l'empresa

Els sensors de seguretat de set proveïdors ja es poden instal·lar dins la seva màquina virtual, en beta

Claude Cowork, el mode de Claude que executa tasques a l'ordinador de l'usuari, fa córrer les ordres i el codi en una màquina virtual (VM, virtual machine) aïllada, i el sensor de detecció i resposta a l'endpoint (EDR, endpoint detection and response) instal·lat en aquest ordinador no veu què passa a dins. Segons la pàgina d'ajuda d'Anthropic, l'empresa que desenvolupa Claude, actualitzada el 2 de novembre, els administradors ja poden instal·lar aquest sensor dins la VM perquè la seva activitat arribi a la consola de seguretat que ja fan servir. És en beta per als plans Team i Enterprise, a Claude Desktop per a macOS i Windows a partir de la versió 4.4212.0, i només admet paquets signats per set empreses de ciberseguretat aprovades: CrowdStrike, Evoke Security, Neo, Palo Alto Networks, Pluto Security, SentinelOne i Tanium.

El sensor veu l'activitat i el contingut de la VM, cosa que pot incloure les instruccions, els fitxers i les respostes de Claude, i aquestes dades van al proveïdor de l'EDR: «Anthropic no rep ni controla aquestes dades», diu la pàgina. Només cobreix la VM local, no les sessions de Cowork al núvol, que s'executen en servidors d'Anthropic, i l'empresa no cobra la integració durant la beta, tot i que el proveïdor pot cobrar el sensor.

Llegir-ne més: Claude Help Center — Run your endpoint detection and response (EDR) sensor in Claude Cowork on Claude Desktop (02-11-2026) ↗

Marvell compra Lumentum amb accions que es desinflen

Les accions de Marvell van caure un 12,7 % el dia de l'anunci i van abaratir la seva oferta, segons The Information

Marvell Technology, fabricant nord-americà de semiconductors per a infraestructura de dades, va anunciar el 2 de novembre que comprarà Lumentum, empresa de San José (Califòrnia) que fabrica làsers, mòduls i subsistemes òptics per a centres de dades, només amb accions: 4,5 títols de Marvell per cadascun de Lumentum. Segons Marvell, l'operació dona a Lumentum un valor d'empresa (enterprise value) de 115.000 milions de dòlars, uns 1.132 dòlars per acció, amb una prima de prop del 23,9 % sobre el tancament del 28 d'octubre, l'últim dia abans dels rumors; els accionistes de Marvell es quedaran prop del 67 % de l'empresa resultant. La compra vol unir la connexió elèctrica i l'òptica dels centres de dades d'IA, i se'n preveu el tancament la primera meitat del 2028, pendent d'accionistes i reguladors.

La borsa li va treure lluentor el mateix dia: segons The Information, mitjà digital nord-americà de tecnologia, de subscripció, les accions de Marvell van caure un 12,7 % el dilluns 2 de novembre i, al tancament, l'oferta en accions valia 771,08 dòlars per títol de Lumentum, menys de 80.000 milions de dòlars en total.

Llegir-ne més: Marvell — Marvell and Lumentum to Combine, Creating a Category Leader in AI Connectivity (02-11-2026) ↗

Oracle passa per caixa: 20.000 milions

Registra 10.000 milions en accions i 10.000 més en bons; l'acció cau un 8,8 %

Oracle, l'empresa nord-americana d'aplicacions i infraestructura al núvol per a empreses, va presentar el 2 de novembre davant la SEC, el regulador borsari dels Estats Units, una oferta de 10.000 milions de dòlars en accions ordinàries i, alhora i amb un altre fullet, una altra de 10.000 milions en bons sènior; cap de les dues depèn de l'altra. Segons el fullet preliminar, que encara deixa el preu en blanc, els diners aniran a finalitats corporatives generals, que poden incloure inversió en capital, devolució de deute, inversions o adquisicions futures, dividends i recompres d'accions.

Segons CNBC, el canal nord-americà d'informació econòmica, és la captació que Oracle va anunciar a la seva jornada per a inversors del 28 d'octubre, quan va limitar a aquests 20.000 milions els diners nous que demanarà als mercats fins al seu exercici fiscal 2030. Tot i així, la seva acció va caure un 8,8 % aquell dilluns.

Llegir-ne més: SEC EDGAR — Oracle Corporation: Preliminary Prospectus Supplement, Form 424(b)(5) (02-11-2026) ↗

ChatGPT busca qui li ompli els buits d'anuncis

OpenAI ha tancat acords amb Magnite i PubMatic, segons tres persones citades per The Information

OpenAI, l'empresa nord-americana que desenvolupa ChatGPT, ha signat acords amb Magnite i PubMatic, empreses el programari de les quals permet als anunciants col·locar els seus anuncis en webs i altres plataformes digitals, per omplir l'espai publicitari no venut de ChatGPT, segons tres persones coneixedores dels acords citades el 3 de novembre per The Information, mitjà digital nord-americà de tecnologia, de subscripció. L'avançament de The Information no recull imports, data d'inici ni comentaris d'OpenAI.

Llegir-ne més: The Information — The Briefing: Apple's Slowdown (03-11-2026) ↗

OpenAI promet reduir el consum quan la xarxa no doni més de si

El seu programa Grid Protectors arrenca a Geòrgia: fins a 1.000 MW retallables durant 25 anys

Amb el seu programa Grid Protectors, OpenAI pactarà amb cada elèctrica quanta potència pot cedir cadascun dels seus futurs campus de centres de dades, amb quina rapidesa i durant quant de temps quan la xarxa sigui al límit, segons va explicar el 2 de novembre TNW —The Next Web, mitjà tecnològic d'Amsterdam—, que cita una publicació de l'empresa. És una forma de resposta a la demanda (demand response), i alguns campus també podran injectar electricitat a la xarxa des de generadors o bateries propis. «No s'hauria de demanar a les famílies i als petits negocis que subvencionin les necessitats elèctriques d'un campus de computació», va escriure OpenAI, segons la cita que recull TNW.

El pilot és el campus de 3,2 GW previst al comtat d'Effingham, a Geòrgia (Estats Units): amb un acord a 25 anys aprovat a l'agost, Georgia Power, l'elèctrica de l'estat, li podrà retallar fins a 1.000 MW en hores punta, el consum mitjà d'uns 700.000 habitatges segons OpenAI, que a més pagarà íntegrament el cost de les línies i de la connexió. Georgia Power preveu que els acords amb grans consumidors estalviïn als seus clients uns 950 milions de dòlars l'any des del 2029; OpenAI admet que la flexibilitat no substitueix noves centrals i línies, i no ha anomenat altres emplaçaments.

Llegir-ne més: TNW — OpenAI launches Grid Protectors to ease AI's strain on power grids (02-11-2026) ↗

GDPx: el millor model treu un 12 %

La nova prova de SemiAnalysis posa els models davant de 206 tasques professionals d'agents en 11 sectors

SemiAnalysis, firma nord-americana d'anàlisi de semiconductors i IA fundada per Dylan Patel, que publica un butlletí de pagament, va presentar el 2 de novembre GDPx, una prova de referència (benchmark) que mesura els models com a agents en 206 tasques d'11 sectors, del disseny de xips i la ciberseguretat a la biologia, les finances, el dret o l'automillora recursiva (RSI, recursive self-improvement), amb un límit per defecte de 8 hores per tasca. Segons els seus autors, «fins i tot el millor model només treu un 12 %», i en finances i dret «pràcticament tots els models treuen exactament 0». Les tasques les aporten 14 empreses especialitzades en entorns d'aprenentatge per reforç (RL, reinforcement learning) que, segons SemiAnalysis, van superar el seu control de qualitat.

Claude Opus 5.5, d'Anthropic, encapçala la classificació. Els autors adverteixen que aquest model i GPT-6 Astra, d'OpenAI, surten penalitzats pels seus classificadors de seguretat, que de vegades bloquegen tasques de ciberseguretat, biologia i alineament.

Llegir-ne més: SemiAnalysis — GDPx: Measuring Frontier Model Capabilities Across the Most Valuable Domains (02-11-2026) ↗