Coursera posa Espanya novena de 98

Novena de 98, per davant del Regne Unit

El 28 de setembre Coursera va publicar el seu informe anual de competències i, a dins, una classificació nova que posa en fila 98 països: l'AI-Human Skills Synergy Index. Espanya hi apareix novena.

El que fa notícia no és només el número, sinó el veïnatge: per darrere queden el Regne Unit al 19è lloc, Itàlia al 21è i els quatre nòrdics, repartits entre el 13è i el 17è. Espanya per davant de Dinamarca, Suècia i el Regne Unit no és el repartiment habitual en aquesta indústria.

L'informe mateix no destaca aquest novè lloc: el seu text fica Espanya i Itàlia al mateix sac —«Spain and Italy place in the top 21», escriu— i el 9 s'ha d'anar a buscar a la taula de l'índex.

«Leading» no és el mèrit: el mèrit és el número

L'índex no es queda en el número: reparteix els 98 països en quatre trams amb nom propi, i el d'Espanya és el primer dels quatre.

Dir que Espanya és a «Leading» sona bé i diu ben poca cosa. El tram arriba fins al lloc 25, de manera que a dins hi ha també el Regne Unit, Itàlia, Austràlia i l'Aràbia Saudita: vint-i-cinc països de 98 són la quarta part del que s'ha analitzat. El comparteixen els veïns que Espanya deixa enrere, així que la notícia és el 9 i no el rètol.

Com es fabrica el lloc: 60 % estudiants, 40 % governs

La fórmula figura a l'apèndix metodològic i no deixa marge: «The AI-Human Skills Synergy Index combines Coursera learning behavior, weighted at 60%, with the Oxford Insights' Government AI Readiness Index 2025, weighted at 40%».

La part de Coursera, aquest 60 %, es construeix amb tres peces: com puntuen els estudiants de cada país a les proves de la plataforma, en quantes competències diferents es matriculen i quants s'apunten alhora a cursos d'intel·ligència artificial i de competències humanes. L'última dona nom a l'índex: la sinergia que mesura és aquest solapament.

El 40 % restant no el mesura Coursera: el pren prestat del Government AI Readiness Index 2025 d'Oxford Insights —la consultora britànica que publica cada any aquest índex de preparació dels governs—, que puntua la capacitat de l'Administració, la infraestructura normativa i la preparació tecnològica de cada país. Qui finança Oxford Insights, l'informe no ho diu.

Sumades les dues parts, el novè lloc d'Espanya és en dues cinquenes parts una nota aliena sobre el que fa el Govern i en les altres tres el retrat de qui estudia en dues plataformes de pagament. No és «com de preparada està Espanya en intel·ligència artificial».

Ho publica qui ven els cursos i mesura els seus alumnes

Dues coses convé tenir al davant en llegir qualsevol xifra de l'informe. La primera, qui el signa: Coursera ven cursos, de manera que un índex que posa la bretxa de competències al centre de la conversa és, per a ella, material comercial a més d'anàlisi. No l'invalida, però obliga a llegir-lo sabent que l'autor i la part interessada són la mateixa empresa.

La segona és d'on surten les dades, i l'informe ho diu sense embuts: són «a subset of learning data from more than 300 million Coursera and Udemy learners», un subconjunt de les dades d'aprenentatge de més de 300 milions d'estudiants de Coursera i Udemy. No és una enquesta de població activa ni un registre educatiu.

La diferència canvia el sentit de la xifra: un país amb molts usuaris de Coursera no és un país amb molta gent formada, i un altre on la gent es forma per altres vies —la universitat, l'empresa, la formació professional— puntua menys aquí per molt que formi.

El que es dispara són les inscripcions

L'informe mesura també quant van créixer en un any les matrícules de sis temes, agrupats en dues famílies: competències d'intel·ligència artificial i competències humanes.

Sobre aquestes xifres calen dos avisos. El primer és què creix: creixen les inscripcions als catàlegs de Coursera i Udemy, no la quantitat de gent que sap fer aquestes coses. Una matrícula és una intenció, no una competència adquirida.

El segon s'escola només si es llegeix de pressa: el 107 % de pensament crític és l'augment de les matrícules en pensament crític —«Enrollments in critical thinking rose by 107% year over year», diu l'informe—, no una millora del pensament crític de ningú.

Europa: el seu fort és la regularitat

Alemanya i França encapçalen l'índex, però l'informe no situa la força europea al capdamunt, sinó a la base. Ho escriu així: vint-i-cinc dels 31 països de la regió analitzats a l'informe són a la meitat alta, i cap no apareix entre els 25 últims. Només sis països europeus queden per sota del punt mitjà global.

I la regularitat no és cosa de l'oest: els nòrdics entren entre els 17 primers, i Polònia, la República Txeca i Estònia posen l'Europa central i de l'est entre els 27 primers. Convé repetir la frase de l'informe tal com és, perquè és fàcil estirar-la: parla dels 31 països europeus que ell mateix analitza, no dels 31 millors del món.