Una ecografia sense ecografista

Sis passades i quatre dies

Una persona sense formació en ecografia passa sis vegades una sonda portàtil pel ventre d'una embarassada i un model d'IA calcula en una tauleta de quantes setmanes està. Ho descriu un estudi de Google Research, la divisió de recerca de Google, amb Northwestern Medicine, el centre mèdic acadèmic de la Universitat Northwestern a Chicago, i amb Jacaranda Health, una organització de salut materna amb arrels a Kenya que treballa amb governs de l'Àfrica subsahariana en hospitals públics.

Es va publicar el 9 de juliol de 2026 a JAMA Network Open, revista mèdica d'accés obert i revisió per parells del grup de la revista JAMA (Journal of the American Medical Association), de l'Associació Mèdica Estatunidenca, i Google el va presentar el 21 d'octubre. «Tot el nostre cribratge, molts dels nostres tractaments i moltes de les nostres indicacions per al part es basen en aquest calendari mestre», explica Nichole Young-Lin, ginecòloga i responsable clínica de Google for Health, l'àrea de salut de Google.

Segons l'OMS, que cita Google, cada any hi ha més de 250.000 morts evitables per complicacions de l'embaràs. I dos terços de la població mundial no tenen accés a proves d'imatge com l'ecografia, segons Google.

La sonda la passa un novell i la imatge la llegeix el model

El més habitual és que un ecografista expert localitzi talls concrets del fetus, el mesuri i apliqui la fórmula de Hadlock, que calcula l'edat a partir d'aquestes mesures. Segons Google, és una tasca que «requereix anys de formació».

Aquí la sonda la van fer anar cinc persones sense experiència prèvia: a Chicago, amb un fullet, instruccions i una demostració; a Nairobi, amb unes sis hores de formació pràctica. Van fer servir una sonda de mà Clarius C3 i una aplicació de recerca que calculava l'edat a la mateixa tauleta, en el moment.

Ajustat a Chicago, provat a Kenya

El model es va entrenar amb la cohort FAMLI (Fetal Age Machine Learning Initiative), un estudi amb centres a Chapel Hill (Carolina del Nord) i Lusaka (Zàmbia): 1.968 participants, segons Google. Per adaptar-lo a la sonda nova se'n va fer un ajust fi amb 120 embarassades de Chicago, al voltant del 6 % del conjunt original.

De Nairobi no se'n va fer servir ni una dada. Google ho presenta com «una prova externa estrictament independent».

Un error d'uns quatre dies

La referència era una ecografia de datació feta al principi de l'embaràs; la comparació, l'estimació d'experts locals amb màquines tradicionals.

Google dona les xifres amb dos decimals i l'article les arrodoneix a un: és la mateixa mesura. Segons l'article, el mètode clínic tendia a passar-se, mentre que el model no es va desviar de manera significativa.

No ser pitjor no vol dir ser millor

El marge es va fixar en un dia: el model podia equivocar-se, com a màxim, un dia més que els experts. Ho va complir en el conjunt i a cada centre, i a Nairobi, sense ajust local, va igualar els experts, segons l'article de JAMA Network Open, una revista en què els autors paguen per publicar en obert.

És un estudi diagnòstic observacional, no un assaig clínic: els operadors veien l'ecografia, però els resultats del model es van amagar «per evitar la influència clínica».

El que l'estudi no demostra

Només calcula l'edat gestacional: detectar altres troballes queda com a feina futura, i el sistema no diagnostica res.

Passada la setmana 36, fora de l'entrenament original, el model es va equivocar a Nairobi molt més que el mètode clínic. Els autors ho atribueixen en part al fet que allà els ecografistes coneixien l'edat de referència, i admeten que el model pot necessitar millores en la recta final de l'embaràs.

També reconeixen que la formació va ser diferent a cada centre, que només es va provar una marca de sonda nova i que els intervals per operador són amplis. L'avantatge amb els fetus grans és exploratori i amb pocs casos.

Ni Google ni l'article parlen d'aprovació, preu ni producte. Sí que parlen del que han après: segons Google, les bateries intercanviables van funcionar millor que les bases de càrrega, i caldrà «construir una confiança profunda» amb metges i pacients, amb estimacions de confiança que rebutgin els escombratges dolents. Els autors hi afegeixen l'electricitat poc fiable com a obstacle.

Google paga i Google signa

L'estudi el va pagar Google amb subvencions a Jacaranda Health i a la Universitat Northwestern, i la Fundació Gates en va costejar una part amb subvencions a Northwestern. Jacaranda, segons el seu web, es finança amb fundacions, agències de desenvolupament i empreses.

Els autors de Google Research van participar en el disseny, l'anàlisi, la redacció i la decisió de publicar, no en la recollida de dades. Catorze declaren que són empleats de Google amb accions, i tres figuren en una patent de Google sobre l'enfocament de l'escombratge a cegues amb IA. No és una avaluació independent.