L'1 % que paga IA gasta més que la meitat de baix junta

L'1 % dels que paguen, no l'1 % dels que usen

La setena edició del Top 100 d'aplicacions d'IA de consum va sortir el 5 d'octubre de 2026 amb una novetat: als dos rànquings habituals de trànsit hi suma un tercer per despesa mensual observada, construït amb el panell de targetes de consumidors dels Estats Units de YipitData, empresa de dades alternatives que reconstrueix la despesa de la gent a partir de panells de targetes i la ven a inversors. El mateix informe avisa que aquesta dada és només dels Estats Units, surt de panells i no d'un cens, i que no s'ha de llegir com els ingressos totals de les empreses.

L'informe el signa a16z —Andreessen Horowitz—, el fons de capital risc que inverteix en empreses d'IA de consum, el mateix sector que classifica; porta l'advertiment habitual de la casa i la firma publica la llista de les seves inversions a a16z.com/investments/, però no la creua amb el rànquing.

El que deixa veure aquest rànquing nou és un mercat partit en dos: el que gasta aquest 1 % de dalt pesa més que tot el que gasta junta la meitat de baix dels que paguen.

I cal subratllar el matís: és l'1 % dels que paguen, no dels que usen IA. Un percentatge d'una minoria, no de la població.

Què compra de debò aquest 1 %

L'informe no es queda en quant, també mira en què. I el que ordena la despesa d'aquest 1 % no són les aplicacions més comentades: són eines de treball. Comparat amb el comprador mitjà, aquest grup paga molt més sovint per serveis amb què construir, crear i tirar endavant la feina. El cas extrem és n8n: aquest 1 % paga per aquest servei 23 vegades més sovint que el conjunt dels compradors d'IA.

La lectura del mateix informe és que el primer mercat real de la IA de consum són les persones que paguen per eines. Les aplicacions divertides o de companyia apareixen als rànquings de trànsit, on es compten visites i usuaris; el de despesa l'omplen eines d'ús professional.

Tres vares de mesurar i el mateix primer

La metodologia és la de sempre per als dos primers rànquings: els 50 productes web amb més visites mensuals, mesurades amb Similarweb, empresa de mesura de trànsit web, i les 50 aplicacions mòbils amb més usuaris actius mensuals, amb dades de Sensor Tower, que mesura aplicacions mòbils. El tercer, el de despesa observada en targetes, és nou.

En les tres vares el primer és el mateix. A sota, el repartiment es mou. Claude va avançar Gemini en subscriptors de consum als Estats Units aquest any, tot i que ara van igualats: Google va passar els seus antics clients de pagament al pla d'IA i va inflar el recompte. Claude converteix millor a plans cars, i el juliol i l'agost li van caure les sessions diàries, se li van frenar les altes i li va pujar la cancel·lació, mentre ChatGPT reaccelerava amb els llançaments de juliol.

L'altre senyal són els debuts: només 11 productes apareixen per primera vegada, la xifra més baixa de les set llistes. No és un mercat on tot estigui per fer, sinó un que comença a consolidar-se. Tot i això, l'informe deixa quatre buits per a qui arriba ara: model propi diferenciat —plataformes de generació de música i de veu, per exemple—, una experiència multimodel que deixi triar entre diversos laboratoris, un públic amb una necessitat molt concreta, com els professionals sanitaris o qui busca IA privada, o una experiència que obligui a canviar una interfície de tota la vida, des de Google Calendar fins a la mateixa caixa de text en blanc de ChatGPT.

I mentrestant, el 98 % no paga res

Tota aquesta concentració passa dins d'un grup petit, tot i que creix de pressa. El mateix informe ho mesura al seu panell de targetes. Mesurat per llars, un altre informe de la mateixa casa donava l'abril de 2026 un 2,2 %: el 98 % de les llars no pagava res. Són dos universos i dues dates diferents, i convé no sumar-los: el que diuen tots dos és que qui paga continua sent una minoria, encara que s'estigui duplicant cada any.

Aquí hi ha la pregunta que el Top 100 no respon i que decideix quant val aquest mercat: aquest 98 % són clients que encara no han arribat, o gent que no pagarà mai?

Els que no han arribat i els que no vindran

La discussió que va obrir l'informe el 7 d'octubre de 2026 es resumeix en aquesta pregunta, i cada resposta s'aguanta en xifres diferents. Els que defensen que és d'hora recorren a la història: cap tecnologia domèstica no va passar del 2 % al 50 % d'adopció als Estats Units d'un dia per l'altre, i fins i tot la més ràpida va trigar anys. I hi afegeixen la llista del que una llar ja paga per altres serveis.

La rèplica més repetida va per una altra banda: la majoria de la gent no té els problemes que la IA resol. L'exemple que més va circular va ser el de facturar un vol amb un agent, que no serveix de res a prop del 55 % dels adults nord-americans que no agafa cap avió en un any, una xifra que no és a l'informe i que es va donar sense font identificada. El sector tecnològic, diu aquest argument, confon la seva vida —molt viatge, molt correu, molta gestió— amb la de tothom.

I queda una tercera sortida: deixar de donar per fet que això es cobra amb una subscripció. Es va posar com a exemple una plataforma de generació de música el negoci de la qual no són els músics professionals, sinó l'entreteniment. L'altra via és la publicitat, que finança gairebé tot internet: OpenAI va anunciar el 5 d'octubre de 2026 un format d'anunci visual dins de ChatGPT i, en el mateix anunci, va reiterar que el seu assistent arriba a 1.200 milions de persones cada setmana, un 20 % més que els 1.000 milions de finals de juliol de 2026.