Anthropic, OpenAI, Google i SpaceXAI, demandades per pactar frenar la IA

El que es denuncia no és frenar, és frenar de comú acord

La demanda es va presentar el divendres 18 de setembre de 2026 davant el Districte Nord de Califòrnia, un tribunal federal dels Estats Units. Els demandats són quatre: Anthropic, OpenAI i Google —les companyies que hi ha darrere de Claude, ChatGPT i Gemini— i SpaceXAI, la branca d'intel·ligència artificial del grup d'Elon Musk, la que desenvolupa Grok.

L'argument té un tall molt concret, i convé no perdre'l. Els demandants no discuteixen que cada empresa freni pel seu compte. El que denuncien és que es coordinin per, en paraules de l'escrit, «substituir la responsabilitat individual per la contenció col·lectiva».

El dany que reclamen tampoc no és abstracte ni futur: és de consumidor. Al·leguen que aquesta coordinació rebaixa el que rep qui paga una subscripció, de manera que el perjudicat que invoquen no és un competidor a qui hagin apartat del mercat, sinó el client que abona una quota cada mes.

Sis dies entre una proposta i una demanda

L'escrit fixa una coordenada temporal: el 12 de setembre de 2026. Aquell dia, Dario Amodei, conseller delegat d'Anthropic, va proposar frenar expressament el desenvolupament dels models frontier i demanar a les autoritats un permís que deixés els laboratoris coordinar-se entre ells. El mateix dia, Sam Altman va dir a la seva plantilla que OpenAI podria alentir el ritme.

Sis dies després va arribar la demanda. El que fins llavors era una discussió sobre el ritme del sector —si convé o no anar més a poc a poc expressament— va passar a ser un assumpte que decidirà un jutge, i amb la pregunta canviada: ja no si frenar està bé, sinó si posar-se d'acord per frenar és legal.

Washington estudia autoritzar justament allò que motiva la demanda

El mateix mes en què es presenta la demanda, l'administració nord-americana estudia concedir exactament això. Stanley Woodward, fiscal general adjunt associat dels Estats Units, ho va dir sense embuts: «no se m'acut que coordinar-se en ciberseguretat o seguretat sigui anticompetitiu».

I hi va afegir un detall que descol·loca. Tot i haver-ho demanat en públic, cap directiu no s'ha posat en contacte amb la seva oficina. La porta és oberta i, de moment, ningú no ha trucat.

En el mateix fòrum hi va intervenir Teresa Ribera, responsable de competència de la Comissió Europea, que ho va resumir en una frase: «és un problema clàssic de teoria de jocs». Frenar un tot sol mentre els altres acceleren no protegeix ningú i costa la posició; frenar tots alhora exigeix un acord que, sense permís al davant, és el que la secció 1 de la Llei Sherman prohibeix.