Eines

Code Review baixa a l'escriptori

L'aplicació d'escriptori de ChatGPT va estrenar dimarts 29 de setembre una vista pròpia per revisar codi: resum del canvi, diferències fitxer a fitxer i un xat a qui preguntar quin risc té allò que és a punt d'entrar. Amb GitHub funciona per a tothom; amb GitLab continua en preview i no es dona per disponible. No es cobra a part, i OpenAI no ha publicat què descompta cada revisió.

Rep el resum diari d'IA

Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.

Freqüència:

Caricatura d'un home gran, calb i amb ulleres rodones, que examina amb una lupa uns plànols estesos sobre un escriptori de fusta sota un flexo, mentre estira l'altre braç cap a dos tubs metàl·lics verticals: un d'obert, amb el logotip d'OpenAI i un núvol de vapor que en surt, i l'altre precintat amb cinta adhesiva.
📷 Imatge generada amb IA

En resum

  • OpenAI va presentar dimarts 29 de setembre de 2026, al seu DevDay, una vista de revisió de codi dins de l'aplicació d'escriptori de ChatGPT, que admet canvis repartits en diversos projectes.
  • La vista mostra la descripció del canvi, els fitxers tocats, els comentaris i el resultat de les comprovacions automàtiques, i permet preguntar a Codex pel canvi abans de deixar-hi un comentari.
  • Amb la revisió automàtica, Codex fa una primera passada al núvol mentre qui programa no és davant de l'ordinador.
  • La revisió de GitHub està oberta a tothom; els merge requests de GitLab, només en preview.
  • La funció arriba a tots els plans, segons el repàs que OpenAI va publicar del DevDay, i no té tarifa pròpia: OpenAI no ha publicat quin consum descompta una revisió automàtica.

La revisió d'un canvi cap en una finestra

L'aplicació d'escriptori de ChatGPT té des del 29 de setembre la seva pròpia vista de revisió, que s'ancora a la barra lateral des dels plugins instal·lats. A dins hi ha dues pestanyes: un resum amb la descripció del canvi, l'activitat, els comentaris i el resultat de les comprovacions automàtiques, i una vista de canvis on es recorren els fitxers tocats al costat de les seves diferències.

Per no perdre's entre repositoris, la vista porta una safata personal amb tres filtres: les revisions que algú ha demanat a qui mira, les que s'han demanat al seu equip i els canvis escrits per ell mateix. Cada proposta es pot marcar amb una agulla per tornar-hi després, i quan una feina ve partida en diverses propostes encadenades, un apartat del resum deixa saltar d'una a l'altra sense perdre el lloc.

Hi ha detalls petits que delaten per a qui està fet: els fitxers es marquen com a vistos i la marca es refereix a aquella revisió concreta, de manera que un canvi nou la invalida. I hi ha un buit declarat: les descripcions d'una proposta que porten imatges adjuntes no es poden editar des d'aquí: cal obrir-les a GitHub, el servei d'allotjament de codi que posseeix Microsoft.

Preguntar-li pel canvi no publica res; prémer «comentar», sí

L'ús que proposa OpenAI no és que la màquina aprovi: és preguntar-li. Al xat de la proposta se li descriu el comportament que s'espera i se li demana que expliqui o investigui el canvi; amb «Review with Codex» arrenca una revisió en una conversa nova. La guia insisteix a comprovar després el diff i les proves que cita, perquè el que torna és una pista, no un veredicte.

Aquesta revisió es pot emmotllar a l'equip. Hi ha un panell d'instruccions que s'aplica a totes les revisions —prioritza els canvis de comportament, la pèrdua de dades, els casos límit sense prova— i se li poden endollar les guies d'estil de l'equip a través de les habilitats instal·lades i de les fonts connectades. També se li pot demanar que expliqui el canvi en forma de visualització, de PDF o de còmic, que és l'opció que més sona a joguina i l'única que ve amb botó propi.

I aquí hi ha la trampa que convé llegir dues vegades: revisar al xat no publica comentaris, ni aprova, ni fon res, i els esborranys es queden a la conversa; però publicar des del resum o des de la vista de canvis envia el comentari al servidor de codi a l'instant, sense esperar el botó d'enviar la revisió. El veredicte final —comentar, aprovar o demanar canvis— continua sent un botó que prem una persona.

La primera passada la fa el núvol mentre no hi ha ningú davant

L'altra meitat de l'anunci és la revisió automàtica. Amb el connector de Codex instal·lat, els permisos del repositori concedits i les revisions automàtiques activades, Codex revisa una proposta de GitHub abans que el seu autor l'obri i deixa els comentaris tant a GitHub com a la vista de revisió. També es pot disparar a mà escrivint «@codex review» a la proposta mateixa.

Té dos avantatges pràctics i un avís. No cal crear ni mantenir un entorn al núvol, a diferència d'altres funcions que corren allà, i la passada passa amb l'ordinador tancat. L'avís el posa la documentació: aquestes revisions automàtiques van per separat de les que s'arrenquen al xat de la proposta, i els seus resultats s'han de confrontar amb el diff del moment.

Convé no confondre dues coses que s'anomenen de manera semblant. L'ordre «/review» del terminal i el panell de revisió de l'aplicació miren el que hi ha a la còpia local de treball —els canvis sense confirmar, els que ja estan preparats per confirmar, un commit solt, la branca base o l'últim que va tocar l'agent—, amb comentaris línia a línia i la possibilitat d'acceptar o descartar per fitxers o per trossos. El plugin Code Review, en canvi, treballa sobre les propostes ja publicades al servidor.

GitHub ja, GitLab encara en preview

Què fa Codex a cada plataforma i en quin estat està
Plataforma i funció Què fa Estat publicat Què cal
GitHub, revisió a la vista d'escriptori Resum, fitxers canviats, comentaris, comprovacions i xat sobre el canvi Disponible de manera general Connectar el compte amb accés al repositori
GitHub, revisió automàtica al núvol Una primera passada abans d'obrir la proposta; els comentaris surten a GitHub i a la vista Disponible, però cal activar-la Connector de Codex, permisos del repositori i revisions automàtiques enceses; sense entorn de núvol
GitLab, merge requests a la vista d'escriptori Llegir i comentar el merge request des de la mateixa vista En preview; no es dona per disponible Connectar el compte amb accés al repositori
GitLab, revisió al núvol Disparar la revisió amb «@codex review» o de manera automàtica a cada merge request Sense estat propi publicat; es descriu en una guia a part La configuració de GitLab que detalla aquesta guia
Estats tal com els publica OpenAI a la seva documentació de Code Review, consultada l'1 d'octubre de 2026. El que està en preview no es dona per disponible.

El repartiment d'estats està escrit a la documentació sense embuts: la revisió de codi de GitHub està disponible per a tothom i els merge requests de GitLab dins de Code Review continuen en preview, és a dir, en proves i no per donar-ho per fet. Per disparar revisions al núvol des de GitLab, amb «@codex review» o de manera automàtica a cada merge request, OpenAI remet a una guia a part.

En cost, la peça és senzilla per dalt i opaca per baix. La fitxa de Code Review al resum d'anuncis la dona disponible a tots els plans, i OpenAI no li ha posat preu a part: no hi ha llicència de Code Review ni tarifa per revisió. El que tampoc no ha publicat és què consumeix: ni quanta quota de Codex gasta una revisió automàtica al núvol, ni quantes caben en un pla, ni què passa quan s'hi passa. El mecanisme general que sí que té publicat és el de sempre: primer es gasta el que va inclòs a la subscripció i després es tira de crèdits, si el compte els té encesos.

Queda també un detall de permisos que decideix qui el pot fer servir: en obrir la vista cal connectar el compte del servidor de codi amb un usuari que tingui accés al repositori, i les revisions automàtiques depenen dels permisos que s'hagin donat al connector en aquell repositori.

Conclusió

El moviment té menys d'aparador i més de costum: la revisió és el coll d'ampolla de qualsevol equip que deixa escriure codi a un agent, i el que ha fet OpenAI és posar-la on ja hi ha la finestra oberta. El que té de prudent la funció és que no aprova res sola; el que té d'incòmode és que un comentari publicat des de la vista surt disparat cap al servidor sense xarxa de seguretat. I amb GitLab, encara no convé comptar-hi.

Fonts primàries

Comentaris

Sigues respectuós. Els comentaris es moderen.

    Rep el resum diari d'IA

    Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.

    Freqüència:

    ← Torna al blog