Claude detecta a l'ADN repeticions tipus CRISPR, segons Anthropic

Anthropic estrena un laboratori de biologia

Anthropic, l'empresa nord-americana que desenvolupa Claude, constituïda com a societat de benefici públic i que té entre els seus accionistes Amazon i Google, va presentar el 23 de setembre de 2026 el seu nou grup de ciències de la vida i el seu laboratori. L'anunci no esmenta el model; el preprint, sí: cada agent era una instància de Claude Code amb Claude Mythos 5.

Un agent va veure la filera sense buscar-la

L'encàrrec el van escriure els humans: buscar sistemes nous de transcriptasa inversa a partir de gens veïns que no s'hi havien associat abans. Ningú no va esmentar les repeticions. Tot i així, un agent, en llegir l'ADN que envoltava un d'aquests enzims, va escriure: «is spectacular: I can see by eye a tandem repeat array […] that's a CRISPR-like or msDNA-like repeat array?!» («és espectacular: veig a ull una filera de repeticions en tàndem […] una filera de repeticions tipus CRISPR o tipus msDNA?»). La va veure llegint, sense cap detector de repeticions.

ART existeix, però encara ningú no sap què fa

ART són les sigles en anglès de transcriptases inverses associades a una filera. Apareix sobretot en fags gegants i té tres peces: l'enzim, un gen company i una filera de repeticions d'ADN espaiades regularment. L'enzim ja es coneixia; el que és nou són la filera i la proteïna companya, i Anthropic matisa que Claude «sembla ser» el primer a veure-les.

El preprint descriu una família de 95 variants de l'enzim, 28 de les quals amb filera. En l'essencial no és CRISPR: no hi ha gens Cas a prop i els espaiadors es conserven en el mateix ordre entre fags emparentats. En dades públiques d'infecció del fag SA1, l'ARN de la filera arriba fins al 8 % de l'ARN del fag als 15 minuts de la infecció, i al laboratori d'Anthropic, dins d'E. coli, va produir trossos curts d'ARN semblants.

Aquí s'acaba el que s'ha comprovat. Els autors ho escriuen sense embuts: «no hem demostrat que la transcriptasa inversa sigui activa ni que els ARN de cada unitat en siguin el substrat; es desconeix si l'enzim i la seva companya interactuen i què fa el sistema pel fag». Dario Amodei, conseller delegat d'Anthropic, parla a X d'una màquina molecular «que sospitem que podria» ser un nou mecanisme d'edició genètica, la utilitat de la qual, «si en té», no és clara.

Què van fer els agents i què van fer les persones

La cerca va ser autònoma: 119 tasques i 949 sessions d'agent, sense intervenció humana. Els agents van comprovar a la bibliografia que la filera no encaixava amb res descrit i van lliurar un informe. Un jutge automàtic, també Mythos 5, va situar l'informe d'ART en tercer lloc entre 19.

Després van manar les persones: van triar el cas, li van posar nom i van dirigir les anàlisis, en què Claude escrivia i executava el codi a Claude Science, el banc de treball científic d'Anthropic, en beta des del 30 de juny. El treball de laboratori el van fer científics humans en una instal·lació de bioseguretat de nivells 1 i 2 a la badia de San Francisco, sense patògens humans. Amodei sosté que Claude va proposar els experiments; el preprint no ho recull.

Una troballa que no es va repetir

Els autors van repetir la campanya deu vegades més i la filera se'ls va escapar en totes: cap agent no va tornar a llegir l'ADN situat davant dels enzims.

Per mesurar aquesta «visió genòmica» van provar set models de Claude. Opus 5.5, Mythos 5.1, Mythos 5 i Opus 5 van quedar clarament per davant, i el que va ser decisiu va ser llegir trams llargs de seqüència: així, Mythos 5 va reconèixer la filera fins en el 96 % dels intents. Dins del model van trobar dos senyals interns que reaccionen a les repeticions en general, no només a les de l'ADN.

Segons Amodei, un equip de la Universitat Stanford va descriure pel seu compte un sistema semblant, tot i que diferent. Feng Zhang, pioner de CRISPR i investigador del Broad Institute, el centre de genòmica de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Universitat Harvard creat amb la donació d'Eli i Edythe Broad, figura en els agraïments del preprint com a revisor de l'esborrany i el qualifica de «genuïnament intrigant» en una declaració que recull l'anunci d'Anthropic. És una opinió, no una revisió per parells.