Els centres de dades es presenten a les eleccions

Els dos partits demanen el mateix: que paguin el que els toca

John Bailey i Julia Torres, de l'American Enterprise Institute (AEI), un laboratori d'idees conservador de Washington que es finança amb donacions privades de fundacions, empreses i particulars, han revisat els candidats a governador dels 36 estats que voten aquest dimarts. La seva anàlisi, publicada el 29 d'octubre, troba un consens entre demòcrates i republicans que els mateixos autors qualifiquen de sorprenent: que els centres de dades «paguin el que els toca» («pay their own way»), és a dir, que cobreixin el cost de la nova infraestructura elèctrica en lloc de traslladar-lo a la factura de les llars.

Segons l'AEI, com que són instal·lacions físiques i locals, els centres de dades generen disputes en tots dos partits: l'augment de la factura de la llum i la preocupació per l'aigua són al centre del malestar.

L'acord s'acaba al pas següent: uns volen frenar les obres noves i d'altres, continuar construint amb condicions. I les prioritats canvien, segons l'anàlisi: els demòcrates demanen més sovint energia neta i mà d'obra sindicada; els republicans, que els centres generin la seva pròpia energia, que es protegeixin les terres de conreu i que no es perdi competitivitat tecnològica.

Moratòria o condicions, gairebé tots a una

El gràfic resumeix el que va trobar l'AEI: en els centres de dades, les barres dels dos partits gairebé es toquen; en les normes per a la IA mateixa, es separen molt.

Per a l'AEI és un dels pocs punts d'acord entre els dos partits, i el suport a les moratòries suposa a més una ruptura amb el president Donald Trump, que ha dit que els centres de dades són «or líquid» («LIQUID GOLD») i en vol construir més.

L'altre recompte és de The Information, publicació digital nord-americana de pagament especialitzada en tecnologia, i compta estats, no candidats: en 21 dels 36 estats que trien governador almenys un candidat dels dos grans partits defensa una moratòria.

Rivals al mateix bàndol

En diverses curses, els dos aspirants defensen el mateix, segons l'AEI. A New Hampshire, la governadora republicana Kelly Ayotte i la demòcrata Cinde Warmington donen suport a una moratòria als centres de dades. A Oregon ho fan la governadora demòcrata Tina Kotek i la senadora estatal republicana Christine Drazan.

A Wisconsin, el republicà Tom Tiffany diu que l'estat ha de ser «America's dairyland, not America's data land»: la lleteria dels Estats Units, no la seva granja de dades. El seu rival demòcrata, David Crowley, va donar suport fa poc a una pausa estatal en la construcció de centres de dades.

En alguns estats ja no és una promesa: Texas ha congelat els permisos.

Texas, de l'epicentre de la IA als permisos congelats

El 14 de novembre de 2025, al costat de Sundar Pichai, conseller delegat de Google i d'Alphabet, el governador de Texas, Greg Abbott, va anunciar 40.000 milions de dòlars d'inversió de Google a Texas, la més gran de la companyia en un sol estat i, segons Pichai, amb tres campus nous de centres de dades. «Texas és l'epicentre del desenvolupament de la IA, on les empreses poden combinar innovació i més energia», va dir Abbott.

Menys d'un any després, el 21 de setembre de 2026, va ordenar a la TCEQ, l'agència ambiental de Texas, aturar tots els permisos sol·licitats per centres de dades fins que l'ERCOT completi la seva auditoria; mentrestant, cap agència de l'estat no donarà aprovacions vinculades a aquests projectes. «Dit de manera senzilla, els texans van primer. Els centres de dades han de pagar el que els toca, protegir la nostra xarxa i la nostra aigua i completar les auditories de l'ERCOT i de la TWDB. Fins que no ho facin, la TCEQ no concedirà cap permís que demanin projectes de centres de dades», va dir Abbott.

Abans havia encarregat a la PUCT, la comissió de serveis públics de Texas, i a l'ERCOT que auditessin tots els centres de dades en procés de connexió, i el 14 de setembre va ordenar a la TWDB, l'agència de l'aigua de l'estat, que els obligués a declarar-ne el consum. Les condicions: que paguin tota la infraestructura elèctrica, que abaixin la factura de les llars, que no facin servir aigua que necessitin les comunitats, que declarin el seu consum de llum i aigua i que respectin distàncies de seguretat.

La TCEQ tenia fins al 19 d'octubre per informar el governador, i Abbott vol eliminar a la pròxima legislatura qualsevol incentiu econòmic als centres de dades. L'ERCOT preveu acabar l'auditoria al desembre, segons Houston Public Media, el mitjà públic de Houston, en una informació que reprodueix Texas Public Radio, l'emissora pública de San Antonio.

Texas no ha prohibit els centres de dades: n'ha congelat els permisos amb condicions. Per a l'AEI, Abbott no ha abandonat la cursa de la IA, però el seu gir retrata la dinàmica d'aquestes eleccions.

En la IA, cada partit va per la seva banda

La segona parella de barres explica l'altra meitat: en la regulació de la IA mateixa, la distància entre els partits és molt més gran que en els centres de dades, segons l'AEI. A més, un terç dels candidats republicans promou estendre la IA a diversos sectors sense proposar-ne una regulació àmplia, cosa que no fa cap demòcrata.

Ni els qui demanen més normes no concreten gaire. A Califòrnia, amb un dels marcs d'IA més desenvolupats del país, el demòcrata Xavier Becerra i el republicà Steve Hilton diuen que la IA necessita més regulació, però no es comprometen amb les noves salvaguardes que proposa el governador, Gavin Newsom. Molts candidats dels dos partits sí que donen suport a proteccions concretes contra els deepfakes i els usos nocius dels xatbots, sobretot per als menors.

L'altra línia de fractura és qui ha d'escriure les regles. El 2025, la Cambra de Representants va aprovar la llei One Big Beautiful Bill Act amb una clàusula que impedia als estats aplicar les seves pròpies lleis d'IA durant deu anys. Després, 17 governadors republicans, quatre d'ells candidats aquest any, van demanar al Congrés que la retirés, i el Senat la va eliminar de la versió final. Segons l'AEI, els estats han presentat aquest any més de 1.500 projectes de llei sobre IA, mentre el Congrés continua sense un marc nacional.

El que no diuen les xifres

Del recompte de The Information només se'n coneix en obert la xifra, sense llista d'estats ni criteri. L'AEI tampoc no publica la llista de candidats que va revisar ni el criteri amb què els agrupa. I «moratòria», «pausa» i «frenar les obres» no volen dir el mateix per a cada candidat: l'AEI els suma als qui demanen noves condicions, així que mesura una direcció, no una mesura concreta.