Trump: l'FBI també examina el cas Huang

Trump parla de l'FBI i defensa Huang

El consell d'administració de Nvidia, el fabricant més gran de xips per a IA, investiga des del 8 de novembre si Huang va ser l'objectiu d'una operació d'intel·ligència estrangera, arran de la relació que ell mateix ha reconegut amb Alice Huang, una empresària que funcionaris nord-americans consideren sospitosa de passar informació a Pequín. No són parents.

Dilluns 9, en una roda de premsa improvisada a la Casa Blanca, Trump va afegir l'FBI a la història: «Sé que l'FBI ho està mirant per una altra qüestió, i crec que ell en sortirà ben parat». No va aclarir quina és aquesta qüestió, i no consta cap declaració pública de l'FBI ni del Departament de Justícia.

Trump va explicar que aquell dia havia parlat amb Huang «només per veure si es troba bé»: «Conec molt bé Jensen. Crec que és un home molt honorable». La Xina nega les sospites sobre Alice Huang: el portaveu del seu Ministeri d'Afers Estrangers, Guo Jiakun, va qualificar l'acusació d'«infundada» i de «res més que difamacions contra la Xina».

Un exfiscal de Manhattan per investigar el cap

Dimarts 10, els consellers independents de Nvidia van comunicar que han contractat Joon H. Kim, «exfiscal federal en funcions del districte sud de Nova York», i el seu bufet, Wachtell, Lipton, Rosen & Katz, per a la investigació «exhaustiva i independent» anunciada diumenge. El comunicat no en concreta ni els terminis ni l'abast.

Aquesta fiscalia, amb seu principal a Manhattan, depèn del Departament de Justícia i representa els Estats Units davant el tribunal federal del districte. Kim la va dirigir en funcions del març del 2017 al gener del 2018, al capdavant d'uns 220 fiscals adjunts. Segons la biografia que va presentar el 2024 a la Cambra de Representants, en l'exercici privat es dedica a investigacions internes i «fa regularment investigacions per encàrrec de consells d'administració».

Wachtell, Lipton, Rosen & Katz és un bufet de Nova York fundat el 1965 i conegut sobretot per les fusions i adquisicions i per la defensa d'empreses.

L'exclusiva dels 7.000 milions

Aquell mateix dimarts, el mitjà tecnològic nord-americà The Information va publicar en exclusiva que els lligams de Huang amb Alice Huang, que va ser directiva de Megaspeed, un proveïdor de núvol amb seu a Singapur, van permetre vendes de xips de Nvidia a la Xina per més de 7.000 milions de dòlars. No consta que Nvidia hagi respost a aquesta informació.

Fins ara, Nvidia ha mantingut una altra versió. Arran del cas Megaspeed, va dir que l'havia investigat, que n'havia parlat amb el Govern nord-americà i que no tenia motius per creure que els seus productes s'haguessin desviat. El seu consell va assegurar el 8 de novembre que no tenia motius per creure que s'haguessin compromès la seguretat nacional ni els secrets de l'empresa.

Coons vol respostes i Nvidia no frena

El senador demòcrata Chris Coons, de Delaware, va escriure dilluns 9 a X: «Faig pressió perquè s'investigui Jensen Huang i Nvidia per determinar si la nostra seguretat nacional ha quedat compromesa». Segons NPR, la ràdio pública nord-americana, Coons presidirà des del gener la comissió d'afers estrangers del Senat, quan els demòcrates prenguin el control del Congrés. A aquesta emissora li va dir: «No m'interessa investigar persones només perquè no em cauen bé. Les vull investigar perquè sospito que han posat en risc la nostra seguretat nacional».

Un portaveu de Nvidia va respondre que el cas «no alentirà Nvidia» i que «Jensen té el compromís de continuar dirigint Nvidia com a conseller delegat sense interrupció».

A la borsa, el diari econòmic Cinco Días va informar dimarts que Microsoft havia superat Nvidia en capitalització, en una peça titulada «Microsoft supera en capitalización a Nvidia, que pierde 1,8 billones en valor de mercado con el escándalo Huang». Segons Reuters, Microsoft va passar a ser la segona empresa més valuosa del món. El diari econòmic brasiler Valor Econômico va precisar que només va ser durant unes hores i que Apple es va mantenir al capdavant.