BSC i Almirall: una pell virtual contra les malalties minoritàries

Tres anys per portar la supercomputació a la pell

El Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i Almirall, S.A. desenvoluparan junts noves metodologies computacionals per a la recerca en dermatologia. L'acord dura tres anys, prorrogables a un quart, i posa a treballar quatre grups del Departament de Ciències de la Vida del BSC, amb experiència en genòmica, biologia computacional, modelització molecular i aprenentatge automàtic.

La feina s'ordena en tres eixos: identificar dianes terapèutiques, dissenyar fàrmacs amb intel·ligència artificial i aplicar dades sintètiques a les malalties minoritàries de la pell. Sota tots tres hi batega el mateix objectiu: entendre els mecanismes moleculars de les malalties de la pell per accelerar la troballa de fàrmacs.

No surt del no-res. Continua l'acord de col·laboració científica i l'entrada d'Almirall a «BSC Connects», el programa amb què el centre impulsa la col·laboració publicoprivada, tots dos signats aquest any. El projecte preveu, a més, generar dades biomèdiques noves i publicar conjuntament les troballes.

Llegir-ne més: Barcelona Supercomputing Center — nota de premsa de l'acord amb Almirall (16 de setembre de 2026) ↗

Un consorci públic i una farmacèutica cotitzada

El BSC-CNS és el centre públic de supercomputació de referència a Espanya i acull MareNostrum, el superordinador més gran del país. No el sosté una sola administració: és un consorci del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. El seu Departament de Ciències de la Vida, que dirigeix Alfonso Valencia, hi aporta els quatre grups.

La nota, això sí, no diu quina màquina farà els càlculs: parla de computació d'altes prestacions i intel·ligència artificial, sense assignar cap equip al projecte.

Almirall, S.A. és una farmacèutica espanyola amb seu a Barcelona, especialitzada en dermatologia mèdica i cotitzada a la Borsa espanyola amb el codi ALM. No és un soci acadèmic: és una empresa amb accionistes que hi posa el seu equip de recerca i les dades biològiques de la seva especialitat.

On no hi ha prou pacients, les dades es fabriquen

El més singular de l'acord són els bessons digitals de pell i les dades sintètiques. Tots dos apunten al mateix punt cec: les malalties cutànies minoritàries, on la recerca s'encalla perquè hi ha molt poques dades clíniques. Sense pacients a qui seguir no hi ha material per entrenar un model.

El pla és omplir aquest buit amb simulació. Segons el BSC, aquestes simulacions avançades permetran predir amb precisió com es comporten les molècules noves, cosa que accelera el desenvolupament de tractaments i abarateix la recerca. I el centre declara un efecte que no és menor: contribuir a reduir l'experimentació amb animals.

L'horitzó és la medicina de precisió: tractaments ajustats a la genètica, l'edat o el sexe de cada pacient. Arribar-hi exigeix analitzar dades biològiques complexes, i aquesta és la feina que el BSC espera fer amb l'equip d'Almirall.

Totes dues parts reivindiquen Barcelona com a pol biomèdic

Mateo Valero, director del BSC, emmarca l'acord en la línia del centre: «Aplicar intel·ligència artificial i supercomputació obre noves vies per accelerar el descobriment de tractaments i avançar cap a una medicina més personalitzada, amb un impacte potencial directe en la vida dels pacients».

Marco Caraglia, director general d'Almirall Iberia, sosté que l'aliança «reflecteix la manera d'innovar de la companyia, en què la col·laboració és clau per fer avançar l'atenció sanitària», i reivindica el lloc: «reforça el paper de Barcelona i d'Espanya com a pols de referència en recerca biomèdica i tecnològica». Alfonso Valencia hi afegeix que unir les capacitats de totes dues entitats «ens col·loca a l'avantguarda científica de la biomedicina i consolida el potencial científic local en un àmbit clau per a Europa».

Marc Soriano, director executiu de Portfolio i Relacions Externes de R+D d'Almirall, concreta què espera l'empresa: «L'aliança amb el BSC ens permetrà aprofitar al màxim el potencial de la intel·ligència artificial per atendre necessitats mèdiques no cobertes i identificar nous enfocaments terapèutics».

Queda molt per dir. La nota no posa import a l'acord, no esmenta cap de les malalties minoritàries que s'estudiaran i no apunta cap termini perquè un tractament arribi a la farmàcia. Tampoc no explica com es validaran les dades sintètiques, la pregunta que decideix si això serveix.