La troballa de Claude s'assembla a CRISPR en la forma, no en la funció

L'arquitectura s'assembla; la funció no està demostrada

Dimitri Perrin va signar el 24 de setembre una anàlisi a The Conversation. És catedràtic associat i director de l'Escola d'Informàtica de la Universitat Tecnològica de Queensland, universitat pública australiana de Brisbane, i el seu camp és la informàtica, no la biologia de laboratori, tot i que dissenyi guies CRISPR per ordinador. La seva declaració d'interessos només recull finançament públic.

La seva anàlisi separa dues coses que el soroll va barrejar. «L'enzim en si ja es coneixia. El que és nou és reconèixer que pot formar part d'aquest sistema més gran», escriu. I remata amb la línia que ningú no discuteix: «A dia d'avui podem dir que ART és tipus CRISPR en la seva arquitectura, però no hi ha proves que ho sigui en la seva funció».

«Trobar un resultat intrigant després d'explorar milers de possibilitats no és el mateix que demostrar que el sistema reconeix descobriments de manera fiable», afegeix sobre el mètode.

L'enzim ja estava descrit abans de la troballa

El que Claude va trobar, en paraules d'un dels crítics, són «dos gens (un conegut, un nou) al costat d'un tros estrany d'ADN repetit». El gen conegut codifica una transcriptasa inversa, i aquest veïnatge amb fileres tipus CRISPR es documenta des del 2008.

El mètode fa dècades que s'utilitza

Lucas Harrington va valorar l'anunci a X aquella mateixa nit del 23, a les 21:50 UTC: «Com algú que va fer aquesta mena de mineria de genomes durant el doctorat, unes reflexions sobre aquest anunci d'Anthropic». És cofundador i director científic de Mammoth Biosciences, biotecnològica que va crear el 2017 amb Jennifer Doudna i que fa ella mateixa mineria de genomes a la recerca de sistemes CRISPR: opina sobre el terreny en què competeix.

La seva objecció central és el que falta: «Anthropic encara no sap què fa això. Han demostrat que la filera produeix ARN, però no què fan aquests ARN […] ni si el sistema té les propietats programables que justificarien la comparació amb CRISPR». No és un rebuig a la IA: demana que el llistó es posi alt ara.

Kevin Blake, microbiòleg de l'Escola de Medicina de la Universitat Washington a Saint Louis (Missouri), segona dels Estats Units en fons dels Instituts Nacionals de Salut, va posar el mateix límit en declaracions a Al Jazeera el 24 de setembre: «CRISPR-la-tecnologia és molt diferent del CRISPR de la natura, que és bàsicament el sistema immunitari d'un bacteri», va dir. «Res no indica que això sigui un rival de CRISPR-la-tecnologia».

El que s'ha demostrat i el que falta

L'objecció més específica la signa Bo Wang, científic en cap d'IA de la University Health Network, la xarxa d'hospitals de recerca més gran del Canadà, i cofundador de Xaira Therapeutics, empresa de descobriment de fàrmacs amb IA que promociona en el mateix fil. No va de la funció, sinó de la seqüència: «Les regions riques en repeticions de genomes de fag assemblats poden ser enganyoses, així que m'agradaria veure el suport de lectures crues […] en aïllats independents», va escriure a les 21:35 UTC del 23 de setembre. És a dir: descartar primer un artefacte de l'assemblatge.

Des de Stanford, «increïblement emocionant»

L'altra cara la posa Stanley Qi, catedràtic associat de bioenginyeria a la Universitat Stanford i inventor de CRISPRi i CRISPRa, les tècniques que apaguen i encenen gens sense tallar l'ADN. Ho qualifica d'«increïblement emocionant» a Al Jazeera, i no per l'enzim: «El que destaca és la seva capacitat de reconèixer un patró biològic inusual que abans era difícil de detectar, i de perseguir-lo a fons com a pregunta de recerca».

Wang comparteix aquesta lectura de fons: «Per a mi, l'oportunitat és aquí: escalar l'atenció científica». El desacord no és sobre si la IA serveix, sinó sobre quant s'ha demostrat.

Anthropic no ha respost públicament a aquestes crítiques, i no consta cap preprint de rèplica a bioRxiv ni a arXiv. El seu anunci del 23 de setembre ja parlava de «troballes primerenques». Aquell mateix dia, Dario Amodei va presentar la troballa davant el Consell de Seguretat de l'ONU i la va qualificar de «preliminar», segons l'AFP.