Els robots ja poden fer la feina, però no surten a compte

Els robots ja poden fer tres de cada quatre tasques físiques

Anthropic, l'empresa que desenvolupa Claude, es defineix com una societat de benefici públic (Public Benefit Corporation): el consell l'escullen els accionistes i un fideïcomís propi, el Long-Term Benefit Trust. Segons Anthropic, Amazon, accionista minoritari, va acordar el novembre del 2024 augmentar la seva inversió fins a 8.000 milions de dòlars. Google també hi ha invertit milers de milions, segons Reuters. Signen l'estudi dos investigadors de l'empresa, Russell Legate-Yang i Maxim Massenkoff.

Segons Anthropic, un robot és una màquina física autònoma que percep i actua: un túnel de rentat que escaneja el cotxe compta com a robot; un robot quirúrgic que maneja el cirurgià, no. Claude va puntuar 7.594 tasques físiques d'O*NET, la base de dades d'ocupacions que patrocina el Departament de Treball dels Estats Units. Les dades d'ocupació i de salaris surten de l'Oficina d'Estadístiques Laborals del mateix departament (BLS, Bureau of Labor Statistics).

El resultat, segons Anthropic: els robots ja poden fer tres de cada quatre tasques físiques, que representen el 34 % de les hores de treball. Però al carrer, segons l'empresa, només en poden fer una de cada cinquanta, gairebé totes de conducció. Nou de les deu ocupacions més exposades són de conductors o operadors de vehicles, amb els taxistes al capdavant, i els treballadors que formen la cinquena part més exposada cobren uns 30 dòlars menys per hora que els no exposats.

Poder fer-ho no vol dir que surti a compte

Segons Anthropic, Claude va buscar al web el preu dels robots citats per a cada tasca, el va repartir al llarg de la seva vida útil i el va comparar amb la retribució que registra el BLS per aquest temps. Segons l'empresa, surten més barats en el 0,3 % del temps de treball.

On sí que surten a compte és en l'empaquetatge, amb uns 560.000 empaquetadors als Estats Units: segons Anthropic, robots per valor de més de 2 milions de dòlars fan la feina d'unes 14 persones i costen uns 2.500 dòlars menys l'any per lloc de treball. Un robotaxi surt uns 7.000 dòlars l'any més car que un taxista i topa amb la regulació; en soldadura, els robots costen unes cinc vegades més.

Segons Anthropic, abaratir els robots un 20 % faria que sortissin a compte per a la feina de 2,8 milions de persones. I el preu no és l'única barrera: segons l'empresa, la manca de destresa per manipular objectes frena la meitat de les tasques físiques.

Fins al 2085 perquè surtin a compte en la meitat de la feina física

Segons Anthropic, cada any els robots aprenen un 2 % del que no sabien fer, i el preu els baixa un 3 % l'any des dels anys noranta. A aquest ritme, no sortirien a compte per a la meitat de la feina física d'avui fins al 2085. Amb un avenç ràpid, ho farien el 2050; tot i així, caldrien 53 anys perquè sortissin a compte en el 90 %.

Com a prova del mètode, segons Anthropic, des del 1977 les feines més exposades als robots de cada època van perdre més salari i ocupació que les altres en les dècades següents.

El que l'estudi no és

És un informe d'Anthropic, que ven IA, i les valoracions de tasques, temps i costos les va fer el seu model, Claude Opus 5, segons l'apèndix. Les instruccions que es van donar a Claude preveuen una revisió humana, però no consta quantes respostes es van revisar ni que hi hagués revisió per parells: no és una avaluació independent.

Segons Anthropic, els costos són aproximats, els escenaris no prediuen pèrdues d'ocupació i que surtin a compte no vol dir que hagi de pujar l'atur ni que l'economia creixi de pressa.