Sign in with ChatGPT: la teva quota, a casa d'altri

El botó obre la porta i, amb Plus o Pro, també la cartera

OpenAI va presentar la funció el dimarts 29 de setembre al DevDay, la seva conferència anual per a desenvolupadors, celebrada a Fort Mason (San Francisco). La part que canvia el negoci no és el botó, sinó el que porta darrere: poder pagar amb el pla propi les peticions d'IA que es fan dins de l'aplicació d'un altre.

Entrar i gastar són dos permisos diferents, i així els presenta la documentació: la identitat està disponible a tot el món i l'ús del pla, només per als abonats a Plus i a Pro «en les eines participants». Aquestes eines participants són un grup concret i curt, i cada aplicació decideix en quins dels seus plans l'ofereix. Hi ha un esglaó previ: qualsevol usuari pot connectar el seu compte amb les eines de codi obert compatibles, mentre que les comercials admeses queden reservades a Plus i Pro.

No hi ha claus d'API pel mig. L'usuari concedeix el permís en iniciar sessió, o després des dels ajustos de l'aplicació, i pot entrar sense concedir-lo: en aquest cas, el que faci allà no descompta del seu pla.

El desenvolupador es treu de sobre el cost dels tokens

«Ja estan pagant una subscripció d'IA i ara no has de cobrir el seu cost de tokens per fer-los arrencar», va resumir OpenAI a l'escenari del DevDay en explicar de què serveix això a qui construeix una aplicació. L'argument té dues potes: abaixa la barrera per provar un producte nou i trasllada a una subscripció ja contractada la despesa de fer treballar el model.

El que no es mou és la factura de l'aplicació mateixa. OpenAI adverteix que cada una pot cobrar per separat la subscripció, la infraestructura, els serveis o les funcions premium, i que aquests càrrecs són aliens al pla de ChatGPT i als seus crèdits.

Per entrar en el joc cal pagar la subscripció: Plus costa 20 dòlars al mes i Pro arrenca en 100, amb tres nivells d'ús. I falta la dada amb què es calcularia el cost real: OpenAI no publica quant ús inclou cada pla en aquesta funció ni a quin ritme es consumeix. La seva documentació només diu que depèn de l'aplicació i de les tasques, i que el ritme pot no ser el mateix que dins de ChatGPT.

Vint-i-una aplicacions en tres blocs, i cinc no toquen la quota

La pàgina de socis d'OpenAI no publica una llista de setze, sinó tres blocs i 21 aplicacions: dotze aplicacions comercials amb ús del pla, cinc on el compte de ChatGPT només serveix per entrar i quatre integracions de codi obert. El resum del DevDay parla de «16 socis» per gastar el pla, però no diu quins ni etiqueta cap grup com a tal.

Aquesta ratlla és el que convé mirar abans de prémer el botó. A Airtable, Canva, GitLab, HubSpot i Supabase el compte de ChatGPT serveix per identificar-se i prou: no hi ha quota per gastar ni factura per traslladar. En els dotze del primer bloc sí que n'hi ha, i una, Lovable, apareix encara com a «coming soon». Les quatre de codi obert van per una altra via: qualsevol usuari les pot connectar, i el resum del DevDay compta T3 i OpenClaw entre els socis on es gasta la quota.

El primer bloc el dominen les eines de programació —Amp Code, Conductor, Devin, Kilo Code i Warp—, al costat de Notion, Vercel, Dactyl, Vorflux, Hyperagent i Hermes Agent, l'enllaç del qual apunta al portal de Nous Research. Devin és el producte de Cognition, segons el mateix resum del DevDay. I quatre dels dotze —Hyperagent, Lovable, Notion i Vercel— figuren a més entre els 32 socis de l'OpenAI Marketplace, la botiga per a empreses que la companyia va llançar el mateix dia.

Per estar en aquesta llista hi ha porta: el desenvolupador ha de demanar a OpenAI un identificador de client, i qui la vulgui integrar com a soci comercial, omplir un formulari. La documentació de la pota de codi obert inclou a més una pàgina de limitacions de la vista prèvia: no es presenta com a producte acabat.

El topall per aplicació és un sostre, no una bossa a part

El control viu als ajustos de ChatGPT, a Ajustos > Ús. Allà es veu quant consum ha vingut de cada aplicació i se li pot fixar un topall setmanal, expressat com a percentatge de l'ús setmanal total. OpenAI insisteix que és un sostre i no una bossa: no reserva ús per a aquesta aplicació ni amplia el límit del pla.

La conseqüència pràctica és que una aplicació pot quedar-se sense marge mentre el pla encara en té de sobres. I a l'inrevés: si s'esgota el pla, l'aplicació s'atura, tret que l'usuari hagi autoritzat l'ús de crèdits i li en quedin.

La mecànica dels crèdits té dos forrellats que es confonen amb facilitat. El permís es concedeix una vegada i val per a totes les aplicacions participants, però cada una continua subjecta al seu topall; i perquè una aplicació pugui estirar de crèdits, el seu topall ha d'estar al 100 %, tot i que posar-lo al 100 % no activa per si sol l'ús de crèdits.

El que l'aplicació veu i el que no

Entrar amb ChatGPT comparteix amb l'aplicació el nom, el correu electrònic i la foto de perfil. Deixar-li usar el pla no li dona per si mateix accés a les converses ni als records de ChatGPT, i no entrega cap clau d'API. OpenAI avisa a més que algunes funcions de ChatGPT o de la seva API poden no estar disponibles en treballar amb el pla dins d'una altra aplicació.

Els ajustos d'ús no detallen què es va fer dins de l'aplicació, només quant es va gastar. Si el consum sorprèn, OpenAI mana preguntar al proveïdor de l'aplicació i guardar els detalls de la tasca, i adverteix que desconnectar no desfà el consum ja anotat.

Les connexions es tallen a Ajustos > Seguretat i inici de sessió. Aquesta llista recull les aplicacions on ja s'ha entrat, no el catàleg sencer.