Altres notícies

Muse, l'agent de Meta, és segon a l'App Store… amb xifres modestes

Meta va llançar Muse dimarts i dimecres ja escalava posicions: el 10 de setembre figurava en segon lloc entre les aplicacions més descarregades de l'App Store nord-americana. La firma d'anàlisi Sensor Tower calcula una mica més de 83.000 descàrregues a iOS als Estats Units, l'únic mercat on està disponible de moment.

El titular enganya una mica. Threads va superar els 4,3 milions de descàrregues el dia de l'estrena i l'aplicació de Meta AI en va aconseguir 108.000 en el seu debut. ChatGPT va passar del mig milió d'instal·lacions en menys d'una setmana, una mitjana d'unes 83.300 al dia: el que Muse ha trigat el doble a aconseguir. A Android la cosa va pitjor, amb el lloc 338 a la categoria de Productivitat de Google Play. Tampoc no es compten aquí els usos per web ni per WhatsApp.

Meta aposta fort pels agents de consum, un terreny on competeixen Gemini Spark de Google, Claude Cowork d'Anthropic i, sobretot, Instinct, un agent que funciona per missatges de text, valorat en 2.500 milions de dòlars i amb 350 milions en caixa. Aquesta setmana Instinct ha donat adreces de correu a tots els seus usuaris i ha començat a construir una mena de xarxa social en què l'agent d'una persona parla amb els dels seus amics per quadrar plans. L'estrena de Muse, a més, va arribar pocs dies després que Meta acceptés un acord multiestatal de 18.000 milions de dòlars pels danys de les xarxes socials als consumidors.

La «inundació agèntica» que desborda les administracions

Omplir un formulari o redactar una reclamació s'ha tornat trivial, i les finestretes públiques ho noten. Segons va publicar TechCrunch el 10 de setembre, les queixes davant el defensor de l'habitatge britànic han passat de 2.600 el 2022 a una mica més de 7.000 l'any passat. L'Oficina de Protecció Financera del Consumidor dels Estats Units ha multiplicat per cinc les reclamacions en aquest mateix període, i hi ha salts semblants en les peticions judicials brasileres i en les peticions parlamentàries alemanyes.

L'investigador Chris Schmitz ha documentat 84 casos en 11 jurisdiccions per a un article que presentarà el mes que ve a la conferència AI Ethics and Society. El patró es repeteix: xifres planes fins al 2022 i després una corba que s'enfila i, en la majoria dels casos, encara no s'ha aplanat. Per prudència metodològica, el treball no afirma que la IA en sigui la causa directa.

El més interessant és el diagnòstic. A diferència dels programes de recompenses per errors, ofegats l'any passat en informes brossa generats per models de llenguatge, aquí «la immensa majoria dels casos són persones que tenen dret a reclamar una cosa i la reclamen», diu Schmitz. Si abans no ho feien era pel que en política pública s'anomena càrrega administrativa: el tràmit resultava dissuasiu. Ara que una eina els treu aquest pes de sobre, el problema és que les administracions atenen cinc vegades més sol·licitants amb el mateix pressupost. Schmitz ho veu menys com una plaga que com l'ocasió de redissenyar els serveis.

Pocket FM: 500 milions de ritme d'ingressos amb un catàleg fet en un 93 % per la IA

La plataforma índia de relats en àudio Pocket FM ha duplicat en un any el seu ritme anualitzat d'ingressos fins als 500 milions de dòlars, segons va explicar el 10 de setembre el seu cofundador i conseller delegat, Rohan Nayak. La IA ja és al darrere del 93 % del catàleg i del 99 % del contingut nou.

Els comptes expliquen el gir: produir s'ha tornat unes 80 vegades més barat, i 100 hores de contingut que abans requerien prop d'un any ara surten en un dia. Els seus més de 550.000 creadors generen uns 2,5 milions d'hores l'any, quan fa dos anys tot el catàleg sumava unes 100.000 hores. La biblioteca supera les 770.000 sèries d'àudio i la retenció d'ingressos a dotze mesos ha pujat del 44 % al 76 %.

Nayak insisteix que les idees continuen sent humanes: «Volem crear grans propietats intel·lectuals que durin 100 anys, i per a això calen persones». L'empresa ha entrenat models propis d'escriptura creativa i de text a veu amb el seu històric de producció. Els Estats Units són el seu mercat més gran, amb prop del 70 % d'aquests ingressos anualitzats; uns 85 milions venen de la publicitat i uns 415, d'usuaris que paguen per desbloquejar episodis. La seva aplicació de microdrames Pocket Saga, amb contingut generat íntegrament per IA, ja voreja els 15 milions. La matriu, Pocket Entertainment, negocia una ronda que un informe recent xifra entre 100 i 120 milions amb una valoració propera als 2.000 milions.

Bending Spoons compra Miro per un 90 % menys del que valia el 2022

La italiana Bending Spoons es fa amb Miro per 1.360 milions de dòlars en efectiu (1.790 milions de valor de capital), segons va informar TechCrunch el 10 de setembre. La compra es tanca un 90 % per sota de la valoració que l'eina de pissarres col·laboratives va assolir el 2022, en plena eufòria del teletreball.

No és una empresa en dificultats: Miro supera els quatre milions d'usuaris de pagament i els 100 milions en total, voreja els 600 milions d'ingressos recurrents anuals —el 90 % procedent d'empreses—, té uns 435 milions de caixa neta i és rendible. Avui es defineix com a «espai d'innovació amb IA», amb assistents per a les seves pissarres i connectors que porten context de GitHub, Jira o Slack.

El descompte diu més del mercat que de Miro: els múltiples del programari com a servei s'han desinflat, les empreses han retallat llicències duplicades i prefereixen paquets complets a eines soltes. Bending Spoons fa temps que pesca en aquest calador; el mes passat va comprar Airtable, valorada en més d'11.000 milions el 2021, per 1.280 milions.

Maven Robotics surt de l'ombra amb 100 milions per a robots de magatzem

El 2024 Maven Robotics no tenia res, «el dibuix d'un robot i un equip de persones», recorda el seu conseller delegat i cofundador, Hamza Derbas. Tot i així, es va colar a la reunió d'una gran empresa de consum que visitava quatre rivals seus i, en lloc de parlar de robots, va demanar veure'n les fàbriques i els magatzems. Va guanyar el contracte.

Dos anys després té fins a vuit robots que treballen 16 hores al dia amb una disponibilitat del 99 % o més, i el 10 de setembre va anunciar que deixava el sigil amb 100 milions de dòlars de RoboStrategy, LocalGlobe, Vine Ventures i XTX Ventures. Preveu fabricar 250 unitats de la seva tercera generació i començar a dissenyar la quarta.

Les seves màquines van sobre rodes, arriben als 16 quilòmetres per hora i tenen dos braços capaços d'aixecar 30 quilos. Es dediquen a la paletització mixta: recompondre palets amb mercaderies de fàbriques diferents segons el que cada botiga necessita en temps real, una feina que avui fan persones que corren pel magatzem. Derbas, nou anys al grup de projectes especials d'Apple, és taxatiu amb els robots bípedes d'Agility: «no tenen cap sentit per a res del que fan… són molt complexos, poc fiables i afegeixen un cost innecessari». La paletització és un mercat d'uns 80.000 milions, però les tasques que Maven vol abordar després exigeixen unes capacitats de manipulació que encara no existeixen.

El Pentàgon negocia prestar 5.000 milions al núvol d'IA Fluidstack

El Departament de Defensa dels Estats Units negocia un préstec d'uns 5.000 milions de dòlars a Fluidstack, una startup de computació al núvol per a IA, segons va publicar Reuters el 10 de setembre citant el Wall Street Journal. Els diners sortirien de l'Office of Strategic Capital del mateix Pentàgon.

L'objectiu declarat no és aixecar una instal·lació nova, sinó reforçar la cadena de subministrament i la capacitat de fabricació de determinats components per a centres de dades als Estats Units. Ni Defensa ni Fluidstack no van respondre de seguida.

L'operació encaixa en una línia més àmplia: el mes passat Trump va signar una ordre executiva que declara l'emergència nacional i veta cert equipament estranger a la xarxa elèctrica dels Estats Units. L'Office of Strategic Capital ja havia tancat acords amb Vulcan Elements, Phoenix Tailings i Energy Fuels en terres rares, i amb les empreses de drons Unusual Machines i Neros.

Els Emirats es plantegen ficar els seus centres de dades dins de muntanyes

Els Emirats Àrabs Units estan refent discretament el seu projecte de centre de dades d'IA de 5 gigawatts després de la guerra amb l'Iran, segons una exclusiva de Reuters de l'11 de setembre basada en sis fonts. La idea original era un únic campus de deu milles quadrades (26 quilòmetres quadrats) a Abu Dhabi; ara s'estudia una xarxa d'instal·lacions repartides pel país.

Sobre la taula hi ha defenses antiaèries i construcció subterrània. Per a les dades més sensibles es contempla allotjar les instal·lacions dins de muntanyes: el país és pla, però té serralades a Ras al-Khaimah i Fujairah.

El motiu és concret. Al març, dos centres de dades d'AWS als Emirats i un a Bahrain van resultar danyats en els atacs, i el servei continua afectat. A l'abril les forces armades iranianes van difondre un vídeo que assenyalava Stargate UAE com a objectiu potencial, amb un mapa i la llegenda «Nothing stays hidden from our sight»; l'emplaçament és a prop de la base aèria d'Al Dhafra. El projecte UAE-US AI Campus el lidera G42, del xeic Tahnoun bin Zayed al Nahyan: a canvi de xips d'Nvidia i tecnologia nord-americana, els Emirats van acceptar tallar els seus lligams d'IA amb la Xina i invertir en Stargate. La primera fase, Stargate UAE, són 30.000 milions de dòlars i un gigawatt, i els primers 200 megawatts entren en servei aquest any. G42 assegura que la feina avança segons les previsions i que «els detalls del projecte estan subjectes a revisió contínua». Daniel Benaim, del Middle East Institute, resumeix l'efecte del conflicte al Golf com un «terratrèmol econòmic».

d-Matrix fica els seus xips als bastidors d'Nvidia

L'startup de semiconductors d-Matrix adoptarà NVLink Fusion, la tecnologia d'interconnexió d'Nvidia, perquè els seus processadors es puguin integrar dins dels sistemes de centre de dades del fabricant, segons va informar Reuters el 10 de setembre.

Els seus xips nous es diuen Raptor: el disseny final es tanca a finals d'aquest any i els bastidors compatibles s'esperen el 2027. No se'n van revelar les condicions econòmiques. La companyia també s'alia amb Astera Labs.

d-Matrix està especialitzada en inferència i no en entrenament, amb la mirada posada en serveis de baixa latència com ara assistents de programació, xatbots i agents de veu. Microsoft li dona suport des de la ronda de 110 milions del 2023; va enviar el seu primer xip el novembre del 2024 i va arribar a una valoració de 2.000 milions en aixecar 450 milions l'any passat. Té la seu a Santa Clara.

Wipro: la IA li ha donat la productivitat de 20.000 empleats, i l'empresa els ha recol·locat

Convé llegir aquesta dada amb compte, perquè circula mal explicada. Wipro no ha automatitzat 20.000 llocs de treball: segons va explicar la seva directora de tecnologia, Sandhya Arun, a Reuters el 10 de setembre, l'aposta per la IA ha alliberat una capacitat equivalent a la producció de 20.000 empleats, i aquestes persones han estat recol·locades dins de la companyia. Al juny l'empresa tenia uns 243.000 treballadors.

Més de 100.000 empleats reben formació i certificacions avançades d'IA mentre la companyia avança cap al que anomena un model operatiu humà-IA. «Podria ser el mateix enginyer que gestiona un grapat d'agents… No vol dir necessàriament substituir una persona per un agent», diu Arun.

El context importa: la indústria índia de serveis de programari mou 315.000 milions de dòlars i totes les grans empreses estan recol·locant perfils. TCS —Tata Consultancy Services, la primera exportadora índia de serveis informàtics— preveu fins a 8.900 forward-deployed engineers i Infosys, uns 6.000. Wipro, per cert, és l'única de les quatre grans índies que no publica els seus ingressos per IA.

IBM i la NASA alliberen un model per buscar gel a la Lluna

IBM i la NASA van publicar dijous 10 de setembre un model d'IA de codi obert per analitzar dècades d'observació lunar, el NASA-IBM Lunar Foundation Model, segons Reuters.

Està entrenat amb més de 30 capes de dades procedents de nou instruments de quatre missions de la NASA, entre les quals la Lunar Reconnaissance Orbiter, i se suma a la família Prithvi de models oberts de totes dues organitzacions. Serveix per identificar dipòsits de gel en regions permanentment a l'ombra, cartografiar cràters i triar zones d'aterratge segures, i estudiar formacions volcàniques.

En proves de referència va identificar trets clau de la superfície amb fins a un 23 % més de precisió que els mètodes habituals. El programa Artemis preveu tornar a portar astronautes a la Lluna el 2028.

DeepSeek manté l'API de V4 Pro després del 14 de setembre

DeepSeek va enviar l'11 de setembre un avís als usuaris de la seva API: el servei de DeepSeek V4 Pro continuarà més enllà del 14 de setembre de 2026, la data en què n'estava previst el tancament, i la facturació es manté sense canvis.

El text és escarit i atribueix la decisió a la demanda dels usuaris: la companyia avisarà si hi ha cap canvi. No hi ha cap pàgina pública que es pugui enllaçar; es tracta d'una comunicació directa als clients de l'API.

Per a qui tingui integracions en producció, la notícia és, simplement, que no cal migrar amb presses.

InternLM publica Intern-S2-397B en obert

L'organització InternLM ha pujat a Hugging Face el model Intern-S2-397B amb llicència Apache 2.0, és a dir, d'ús lliure, fins i tot comercial.

És un model multimodal d'imatge i text a text, amb arquitectura de barreja d'experts, disponible mitjançant Transformers, vLLM, SGLang, LMDeploy o Docker. La seva fitxa documenta la crida a eines, l'alternança entre el mode de raonament i el mode directe, una demostració amb sèries temporals i la integració amb marcs d'agents, inclosa la connexió amb Claude Code, ja sigui autoallotjat o a través de l'API oficial d'Intern.