Codi obert
OpenClaw 2.0 arriba amb agents multijugador i reescriu els seus fonaments
OpenClaw torna al cap de set setmanes amb una reescriptura completa i una aposta clara: diversos desenvolupadors treballant alhora amb el mateix agent en una sessió compartida.
Rep el resum diari d'IA
Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.
En subscriure-t'hi acceptes rebre el butlletí d'AI Informator. Pots donar-te de baixa quan vulguis.
En resum
- OpenClaw 2.0 torna després de set setmanes de silenci amb un rework total impulsat per 933 contribuïdors i 16.000 pull requests.
- La gran novetat són els agents multijugador: un espai compartit a team.openclaw.ai on diversos desenvolupadors fan servir el mateix agent.
- La sessió compartida funciona com a document de traspàs i elimina la necessitat de copiar contextos entre persones.
- El projecte simplifica la instal·lació i la configuració, els dos punts més criticats per la seva comunitat d'usuaris.
- Nascut com a Clawdbot i avui gestionat per una fundació sense ànim de lucre, va inspirar projectes com Hermes i Grokbot.
Set setmanes de silenci i una reescriptura completa
OpenClaw, el harness (armadura d'execució) open source (codi obert) per a agents d'IA, ha tornat aquest 2 de setembre després de set setmanes sense novetats públiques. L'equip no ha publicat una actualització incremental, sinó un rework total del projecte: una reescriptura dels seus fonaments que arriba acompanyada de xifres poc habituals en l'ecosistema. Segons l'anunci publicat a openclaw.ai, la nova versió acumula la feina de 933 contribuïdors i unes 16.000 pull requests, les sol·licituds d'incorporació de canvis amb què es construeix qualsevol projecte col·laboratiu a GitHub.
El volum explica el silenci. Un projecte que el gener del 2026 es va convertir en fenomen viral —el que molts van descriure aleshores com el moment de l'"agent Big Bang"— va acumular en pocs mesos un deute tècnic considerable i una base d'usuaris que creixia més de pressa que la seva arquitectura. La versió 2.0 és, a la pràctica, un intent de refundació: consolidar el que s'ha après, netejar el que no funcionava i fixar una direcció concreta per al que ve després.
Agents multijugador: diversos desenvolupadors, un mateix agent
L'aposta central d'OpenClaw 2.0 són els agents multijugador (multiplayer agents). La idea és senzilla d'enunciar i difícil d'executar: en lloc que cada desenvolupador mantingui la seva pròpia instància aïllada de l'agent, el projecte habilita un espai de treball compartit, allotjat a team.openclaw.ai, on diverses persones interactuen amb el mateix agent dins de la mateixa sessió. Tothom veu el que fa l'agent, tothom hi pot intervenir i l'estat de la conversa és únic per a tot l'equip.
El canvi de model mental és notable. Fins ara, els agents de programació s'han dissenyat com a eines individuals: un usuari, un context, un historial. Portar aquesta relació a un format col·lectiu acosta l'agent al que un repositori compartit o un document col·laboratiu van fer al seu dia per al treball en equip. La diferència és que aquí l'objecte compartit no és un fitxer estàtic, sinó un procés viu que executa tasques mentre diverses persones l'observen i el corregeixen.
La sessió compartida es converteix en el traspàs
La conseqüència més pràctica d'aquest disseny afecta el handoff (traspàs de feina entre persones). En els fluxos actuals, passar una tasca d'un company a un altre obliga a reconstruir el context: explicar què es va intentar, què va fallar, quines decisions es van prendre i per què. Sovint això implica copiar i enganxar converses senceres, resumir-les a mà o repetir instruccions que l'agent ja tenia interioritzades en una altra sessió.
OpenClaw proposa eliminar aquest pas: la sessió compartida és el document de traspàs. Qui recull la feina entra a la mateixa conversa, amb el mateix historial i el mateix estat de l'agent, sense necessitat de transvasar contextos entre instàncies. És una resposta directa a un dels colls d'ampolla menys visibles del treball amb agents, on el cost de coordinació pot acabar superant l'estalvi que l'automatització promet generar en les tasques individuals.
Instal·lació i configuració, el deute que arrossegava
La segona gran línia de treball de la versió 2.0 és menys vistosa però igual de necessària: simplificar la instal·lació i la configuració. Ha estat, de bon tros, la queixa més repetida de la seva comunitat. Posar OpenClaw en marxa exigia un procés considerat excessivament complex per a un projecte que aspirava a l'adopció massiva, i aquesta fricció inicial deixava fora bona part dels desenvolupadors que s'hi acostaven per curiositat després de l'onada de gener.
A aquesta crítica se n'hi sumava una altra de més incòmoda: les actualitzacions que trencaven instal·lacions existents. Un creador de l'ecosistema va arribar a xifrar al voltant del 70% les vegades que una actualització li deixava el sistema inservible. Per a un harness que se situa a la capa d'infraestructura —just a sota dels fluxos de treball diaris de qui l'utilitza— aquesta taxa de fallada és difícil de sostenir. La reescriptura busca precisament tancar aquesta ferida abans d'escalar.
De Clawdbot a fundació sense ànim de lucre
OpenClaw no sempre es va dir així. El projecte va néixer com a Clawdbot, va passar per Moltbot i va adoptar el seu nom actual després d'un recorregut que inclou un canvi de governança rellevant. El va crear Peter Steinberger, que posteriorment va ser absorbit per OpenAI, i des d'aleshores el desenvolupament es gestiona a través d'una fundació nonprofit (sense ànim de lucre). El codi i les releases se segueixen publicant de manera oberta a la seva organització de GitHub, a github.com/openclaw.
Aquesta estructura importa per entendre la versió 2.0. Un projecte amb gairebé mil contribuïdors i setze mil pull requests necessita un marc de decisió que no depengui d'una sola persona ni dels interessos d'una empresa concreta. La fundació és l'aposta per la continuïtat: separar el destí del harness del del seu creador original i del de la companyia que avui l'empra, en un terreny on els projectes virals solen apagar-se tan de pressa com apareixen.
Hermes, Grokbot i les comparacions inevitables
L'impacte d'OpenClaw es mesura també pel que ha provocat al seu voltant. El seu model va inspirar Hermes, el projecte de Nous Research, i Grokbot, dos exponents d'un mateix corrent: portar els agents fora de l'entorn de desenvolupament i convertir-los en assistents persistents. La coincidència temporal ha estat notable, amb Nous Research llançant el mateix dia Pantheon 0.21.0, versió que incorpora bot mode (mode bot) i Hermes Peer.
Les comparacions entre Hermes i OpenClaw s'han tornat habituals a la comunitat, i no sempre afavoreixen el segon. La discussió gira menys al voltant de capacitats i més al voltant de fiabilitat, facilitat de posada en marxa i estabilitat entre versions. OpenClaw 2.0 respon a aquesta conversa amb un rework que ataca justament aquests fronts, alhora que afegeix una funció —el treball col·lectiu sobre un mateix agent— que cap competidor directe no ofereix encara en aquest format.
Conclusió
OpenClaw 2.0 és més una refundació que una actualització. La seva proposta d'agents multijugador planteja una idea amb recorregut: si l'agent és el nou lloc on passa la feina, té sentit que sigui compartit, i que la sessió substitueixi el traspàs manual de context. El repte és l'execució. La comunitat ja ha assenyalat on fa mal —instal·lació complexa, actualitzacions que trenquen— i aquesta versió promet corregir-ho. Els propers mesos diran si la reescriptura ha estat suficient o si el projecte torna a créixer més de pressa del que els seus fonaments aguanten.
Fonts primàries
Rep el resum diari d'IA
Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.
En subscriure-t'hi acceptes rebre el butlletí d'AI Informator. Pots donar-te de baixa quan vulguis.
Comentarios