Política

Pla Cura: la IA per escurçar els 600 dies d'espera de la dependència

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va posar el 26 d'octubre de 2026 a Bilbao el Pla Cura com a exemple de l'estratègia d'IA de Catalunya: segons Illa, amb l'ajuda de la intel·ligència artificial les llistes d'espera de la dependència baixaran d'uns 600 dies a 60. També va xifrar en 150.000 els empleats públics que es formaran. L'Estratègia Catalunya IA 2030 i els seus 1.000 milions d'euros es van anunciar el 10 de novembre de 2025.

27 d’octubre del 2026 · 4 min de lectura · Per AI Informator

En un taulell amb l'emblema de la Generalitat, una classificadora automàtica ordena expedients mentre una funcionària amb el segell a la mà atén una senyora gran amb caminador i la seva filla. — 📷 Imatge generada amb IA

En resum

Segons Illa, el Pla Cura vol reduir les llistes d'espera de la dependència d'uns 600 dies a 60 substituint tasques repetitives per solucions d'intel·ligència artificial; la nota de la Generalitat no en dona ni calendari ni pressupost.
Segons Illa, l'estratègia d'IA de la Generalitat inclou formar 150.000 empleats públics, una xifra superior a la que donava la nota de presentació del novembre de 2025.
La inversió no canvia: segons la Generalitat, l'Estratègia Catalunya IA 2030 mobilitzarà fins a 1.000 milions d'euros, una xifra que Illa va anunciar el 10 de novembre de 2025.
Segons Illa, el programa Capgirem ha permès simplificar 170 tràmits administratius abans de digitalitzar-los i automatitzar-los.

El Pla Cura apunta a les llistes d'espera de la dependència

Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, va triar el Pla Cura com a exemple pràctic de l'estratègia d'intel·ligència artificial del seu Govern. Segons la nota oficial de la Generalitat, el pla vol «reduir dràsticament les llistes d'espera de la dependència» i passar dels aproximadament 600 dies actuals a 60.

L'eina, segons Illa, és la «substitució de tasques repetitives per solucions basades en intel·ligència artificial». La nota no concreta quines tasques s'automatitzaran, quin tram del procés mesura l'espera de 600 dies, en quin termini s'arribarà als 60 ni quants diners s'hi destinen.

Illa també va citar el programa Capgirem, una altra iniciativa del Govern de Catalunya, centrada a simplificar tràmits. Segons Illa, ha permès «simplificar 170 tràmits administratius, abans de la seva digitalització i automatització».

Què es va anunciar el 2025 i què es promet ara

El que es va anunciar i el que es promet ara

Indicador	Nov. 2025 (presentació de l'estratègia)	26-10-2026 (Illa a Bilbao)
Inversió fins al 2030	1.000 M€	1.000 M€
Empleats públics formats	més de 30.000	150.000
Espera en dependència (Pla Cura)	—	d'uns 600 a 60 dies

Font: notes de premsa de la Generalitat de Catalunya del 10-11-2025 i del 26-10-2026. Són objectius i xifres del Govern de Catalunya, no resultats mesurats.

Ni la inversió ni l'estratègia són noves. Illa va presentar l'Estratègia Catalunya IA 2030 el 10 de novembre de 2025 amb aquestes paraules: «Hem articulat una estratègia transversal en intel·ligència artificial que mobilitzarà 1.000 milions d'euros».

El que és nou de Bilbao són dues coses. La primera és la formació: segons Illa, l'estratègia inclou formar 150.000 empleats públics i incorporar progressivament eines d'IA en diferents àmbits de l'Administració. La nota de presentació del 2025 donava una xifra més baixa, recollida a la taula, i cap de les dues notes no n'explica la diferència. La segona novetat és el Pla Cura, que no apareixia a la nota del 2025.

El 2025 la Generalitat també va donar altres xifres per al sector públic i per a la resta de la societat: la transformació de més de 200 serveis públics, més de 5.000 pimes i autònoms beneficiats i més d'un centenar de projectes d'IA aplicada. A banda dels empleats públics, l'estratègia preveu formar més de 10.000 persones en competències d'IA amb més de 100 programes.

Illa a Bilbao: IA, però amb supervisió humana

Illa va intervenir en la presentació del Future Government Center, una iniciativa de NTT DATA —empresa de serveis de tecnologies de la informació i de negoci amb seu a Tòquio, que forma part del grup NTT— per promoure l'anàlisi, la innovació i la col·laboració sobre el futur de la gestió pública. Va participar en un diàleg institucional sobre la intel·ligència artificial a les administracions amb el lehendakari Pradales, president del Govern del País Basc, i amb els presidents dels governs d'Andalusia i de les Canàries.

«El meu Govern és un govern favorable a tota mena de tecnologia, en particular de la intel·ligència artificial», va dir Illa, però «amb supervisió i a favor d'una governança que garanteixi que aquesta tecnologia està al servei del bé comú, i no al revés». Les cites provenen de la nota oficial de la Generalitat, redactada en català, i es reprodueixen tal com hi figuren.

Segons Illa, les administracions han de continuar sent «garants de prestació de serveis públics, no de retallar-los ni d'eliminar-los». I va resumir en dues frases l'ordre que proposa: «Abans de digitalitzar, simplificar. Abans d'automatitzar, repensar».

Automatitzar tasques, no responsabilitats

A la segona part del debat, dedicada a l'impacte de la tecnologia sobre els empleats públics, Illa va insistir que «es tracta d'automatitzar tasques, no d'automatitzar responsabilitats».

Illa va traçar la frontera entre el que decideixen les persones i el que pot fer la màquina: «El criteri, la responsabilitat i la relació amb el ciutadà i la presa de decisió han de quedar reservats a l'àmbit de decisió de les persones, mentre que la cerca i la síntesi d'informació sí que són delegables a la intel·ligència artificial».

Illa va qualificar d'«oportunitat» el relleu generacional a l'Administració i va defensar automatitzar les tasques repetitives, la mateixa recepta que, segons la Generalitat, sustenta el Pla Cura.

Conclusió

Segons Illa, l'estratègia d'IA de la Generalitat ja té una promesa amb número per a la ciutadania: esperar 60 dies per a una ajuda a la dependència. Per poder-ne fer el seguiment falten el calendari i el pressupost del Pla Cura, que la nota del 26 d'octubre de 2026 no dona, i una explicació de com s'arriba als 150.000 empleats públics formats.

Fonts primàries

0 comentaris

Comentaris

← Torna al blog