Recerca
ELR ajusta el càlcul repetint les capes del model
Un estudi d'investigadors vinculats a Nvidia, datat el 8 d'octubre de 2026, presenta una manera d'ajustar la precisió d'un mateix model repetint-ne el càlcul intern. Segons els autors, les voltes addicionals milloren els resultats de les seves proves a canvi de més càlcul.
Rep el resum diari d'IA
Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.
En subscriure-t'hi acceptes rebre el butlletí d'AI Informator. Pots donar-te de baixa quan vulguis.
En resum
- Un mateix model pot funcionar amb un nombre variable de repeticions internes.
- Els autors afirmen que el seu mètode conserva la precisió amb una sola volta.
- Les millores en afegir voltes requereixen més càlcul durant l'ús.
Tornar a passar per les mateixes capes
La proposta es diu ELR i aborda una dificultat concreta: segons els autors, els models que repeteixen les seves capes solen perdre precisió quan funcionen amb una sola volta. Això fa menys atractiva aquesta configuració quan importa el temps que triga a arribar la resposta. En aquestes condicions, el treball assenyala que sol ser preferible un model de la mateixa mida que no repeteixi les capes.
Els autors afirmen que la seva recepta d'entrenament evita aquest peatge. Amb una sola volta, el model assoleix una precisió semblant a la d'un altre de la mateixa mida entrenat amb les mateixes dades, i fer-lo respondre costa el mateix. A partir d'aquí, les voltes addicionals permeten obtenir més precisió amb més càlcul.
Aprendre a treballar amb un nombre variable de voltes
La recepta combina diversos canvis durant l'aprenentatge. El model aprèn a regular quant modifica el seu estat intern a cada pas; l'entrenament combina diferents nombres de voltes, i cada passada rep informació sobre quina volta fa i de quantes disposa. Segons els autors, els primers canvis preserven la precisió amb una sola passada, mentre que l'últim millora el resultat de les repeticions addicionals.
El treball també estudia quan introduir aquesta varietat de recorreguts. Els autors afirmen que es pot incorporar en una fase tardana de l'entrenament inicial per limitar el cost addicional d'entrenar així. Amb la configuració que descriuen, aquesta incorporació tardana obté un error menor que si es combinen recorreguts de longituds diferents des del principi.
Segons els autors, la flexibilitat és dins del mateix model: l'ajust consisteix a decidir quantes vegades travessa el bloc compartit. L'estudi planteja aquest nombre de voltes com una manera d'intercanviar recursos de càlcul per precisió durant l'ús.
Més càlcul i un ús contingut de memòria
Una altra part del treball se centra en la memòria d'atenció, que conserva informació durant la resposta. Segons els autors, desar només la de l'última volta manté aquesta memòria al nivell d'una sola passada i conserva la major part de la millora obtinguda amb les repeticions. L'afirmació es refereix a aquesta memòria concreta, no al fet que tot el procés deixi de necessitar recursos addicionals.
Segons els autors, la recepta també s'aplica a les fases posteriors d'entrenament i dona lloc a Koi-4B. L'estudi descriu així un model que pot fer un nombre variable de voltes sense haver-lo de substituir per un altre. Tant les millores de precisió com els efectes sobre el càlcul i la memòria són resultats comunicats per l'equip investigador.
Conclusió
La proposta permet graduar l'esforç intern d'un mateix model. Segons els autors, la seva aportació és mantenir un funcionament competitiu amb una sola volta i guanyar precisió repetint el recorregut, a canvi de més càlcul.
Fonts primàries
Rep el resum diari d'IA
Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.
En subscriure-t'hi acceptes rebre el butlletí d'AI Informator. Pots donar-te de baixa quan vulguis.
Comentaris