Geopolítica

Washington posa fre al lloguer de xips a la Xina

El Departament de Comerç dels Estats Units exigirà llicència a qualsevol centre de dades del món que doni a empreses xineses, o d'altres països sota embargament d'armes nord-americà, accés remot a gran escala als seus xips avançats. La norma, presentada dilluns 16 de novembre, també demana llicència per vendre'ls a Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia i el Brasil. Hores abans, dues empreses xineses d'IA, MiniMax i Z.ai, s'havien enfonsat a la Borsa de Hong Kong.

Rep el resum diari d'IA

Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.

Freqüència:

Il·lustració: en una illa tropical, un centre de dades amb els servidors a la vista estén un cable pel mar; a mig camí, una àguila amb gorra d'agent, sobre una plataforma flotant, abaixa una barrera i li talla el pas cap a la riba on un drac vermell espera davant d'un portàtil.
📷 Imatge generada amb IA

En resum

  • L'Oficina d'Indústria i Seguretat (BIS), del Departament de Comerç, va presentar el 16 de novembre una norma provisional de control d'exportacions contra l'accés remot a xips nord-americans des de la Xina i d'altres països sota embargament d'armes dels Estats Units.
  • Els centres de dades que ja prestin aquest servei tindran 90 dies des de l'entrada en vigor per obtenir la llicència.
  • Vendre xips avançats a Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia i el Brasil també requerirà llicència.
  • La norma entrarà en vigor el dia que es publiqui al Federal Register, el diari oficial del Govern federal.

Llicència per llogar potència a la Xina

La BIS va difondre dilluns una norma provisional (IFR, interim final rule) redactada, segons la seva nota, «per i sota la direcció» del Departament del Tresor i del Consell de Seguretat Nacional, l'òrgan de la Casa Blanca que coordina la política de seguretat. Pretén que les restriccions vigents no es puguin eludir amb «acords de computació remota» en centres de dades de tercers països.

Caldrà llicència per exportar xips avançats a un centre de dades, sigui on sigui, que hagi de donar accés a molta potència de càlcul a empreses amb seu o matriu a Macau o en països sota embargament d'armes dels Estats Units, entre els quals hi ha la Xina. Cada sol·licitud s'estudiarà cas per cas.

La norma arriba en plena tempesta per la dimissió de Jensen Huang com a conseller delegat de Nvidia, el fabricant nord-americà de xips per a IA.

El llindar: dotze milions de TPP

La llicència és obligatòria per sobre de 12.000.000 de TPP agregada, en un sol centre de dades o en diversos centres «enllaçats», encara que l'enllaç sigui només digital.

Segons la norma, en el cas general un xip queda controlat a partir d'una TPP de 4.800, que s'assoleix amb 300 teraFLOPS a 16 bits. Si es divideix el llindar entre aquesta xifra, surten 2.500 xips en el mínim de control, i amb xips més potents n'hi ha prou amb menys. És un càlcul amb els valors de la norma, no una xifra de la BIS.

Per ordre executiva, el text ja no diu intel·ligència artificial sinó «superintel·ligència» (super intelligence, SI). Segons Comerç, aquesta potència permet «entrenar o executar» models avançats i podria ajudar a «accelerar el desenvolupament d'armes de destrucció massiva» o a llançar «ciberatacs sofisticats de dia zero» contra infraestructures crítiques.

Tampoc no val un intermediari

La norma apunta a les empreses del grup D:5 o de Macau, però no es queda en el client directe: també exigeix llicència si un client d'un altre país entrena models per a una empresa del D:5 o n'hi proporciona. Centres de dades, foneries i exportadors hauran de fer una diligència deguda «robusta» sobre qui controla els seus clients. En queden fora els sistemes comercials de recomanació, com els de botigues en línia i xarxes socials.

Qui ja presti aquest servei tindrà 90 dies des de l'entrada en vigor per obtenir la llicència o s'exposarà a futures restriccions d'exportació.

Malàisia, Singapur i tres més, només amb llicència

La segona part de la norma exigeix llicència per vendre xips avançats a Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia i el Brasil, països amb un risc de desviament «més alt del normal» segons Comerç, que en podrà afegir d'altres. En queden exempts els xips per a empreses amb seu o matriu als Estats Units que informin la BIS cada mes.

A més, Comerç vigilarà els països que tolerin l'evasió i els podrà castigar amb restriccions a les seves importacions, noves llicències o una rebaixa del seu estatus en el règim nord-americà de control d'exportacions.

Provisional i pendent del diari oficial

Com a norma provisional, entrarà en vigor sense consulta pública prèvia, un pas que la llei nord-americana de control d'exportacions permet ometre; les al·legacions arriben després i el text pot canviar. La versió de la BIS encara deixa les dates en blanc: regirà des que la publiqui el Federal Register, i a partir d'aleshores hi haurà 60 dies per presentar al·legacions.

També endureix les condicions per a les foneries i les empreses d'encapsulat que fabriquen xips per a dissenyadors dels països amb llicència obligatòria, i deroga formalment la regla de difusió de la IA (AI Diffusion Rule) de l'etapa de Joe Biden, que segons la BIS «no s'ha aplicat mai».

Hong Kong s'hi va avançar

MiniMax i Z.ai a la Borsa de Hong Kong
Sessió MiniMax Z.ai
Dimecres 11 +4,04 % +3,57 %
Dijous 12 −7,83 % −9,05 %
Divendres 13 −8,19 % −10,04 %
Dilluns 16 −18,04 % −13,42 %
Variació al tancament, novembre del 2026. Dades de StockAnalysis, un portal de dades borsàries. La sessió del dilluns 16 va acabar abans que es publiqués la norma.

Dilluns, MiniMax i Z.ai van tancar la tercera sessió seguida a la baixa. La Borsa de Hong Kong ja havia tancat quan la BIS va difondre la norma a Washington: segons The Information, un mitjà nord-americà de pagament especialitzat en tecnologia, van caure per la por que els Estats Units endurissin l'accés xinès als xips sotmesos a control després de la dimissió de Huang.

MiniMax, empresa xinesa d'IA que cotitza a Hong Kong, desenvolupa els seus propis models de text i multimodals i diu que dona servei a més de 300 milions d'usuaris. Z.ai, que cotitza a la mateixa borsa, és la marca de Zhipu AI, el laboratori xinès creador dels models GLM.

Conclusió

La norma converteix en regla el que era una escapatòria: llogar a distància la potència que no es pot comprar. El seu efecte dependrà de quan arribi al Federal Register i de com vigili Comerç Malàisia, Singapur i els altres països que ara necessiten permís.

Fonts primàries

Comentaris

Sigues respectuós. Els comentaris es moderen.

    Rep el resum diari d'IA

    Cada matí, l'essencial de la intel·ligència artificial al teu correu, sense fum. Al dia amb la IA.

    Freqüència:

    ← Torna al blog