Codex Cloud: programar des del mòbil

La tasca s'encarrega al telèfon i s'acaba a l'escriptori

Al DevDay de dimarts 29 de setembre, a San Francisco, OpenAI va anunciar que Codex passa a estar del tot al núvol. La promesa que va vendre és la de no perdre el fil: una tasca comença al telèfon, es recull al navegador o a l'escriptori on s'havia deixat i no cal patir per tancar el portàtil enmig d'una execució.

El cicle de treball que descriu la documentació té tres passos. Es trien els repositoris i Codex inspecciona el projecte, resol el muntatge i pregunta el que li falta; es llancen tasques des d'un entorn ja publicat, cadascuna amb el seu propi espai de treball; i al final la persona repassa els fitxers canviats, comprova els resultats, demana retocs i decideix si confirma el canvi o obre una proposta de fusió.

La versió al núvol no és una versió retallada: la mateixa OpenAI diu que treballa amb les mateixes eines que Codex al portàtil, inclosos els plugins i el maneig de l'ordinador, de manera que allà s'hi poden enviar les tasques més ambicioses. A la demostració del 29 de setembre l'encàrrec d'exemple va ser reescriure el servidor d'una aplicació sencera en Rust, amb l'advertiment que trigaria una estona.

L'entorn es publica una vegada i es reutilitza a cada tasca

La peça que OpenAI posa al davant no és la màquina, és el muntatge reutilitzable. Quan es crea un entorn es connecten els repositoris de GitHub —la plataforma d'allotjament de codi propietat de Microsoft—, Codex instal·la les dependències i les eines, prova el flux de treball i demana els accessos que li falten; després es revisa el resultat d'aquestes proves, es desa i es publica. Fins que no apareix l'avís d'entorn publicat, no es llança res.

El que es reutilitza és el muntatge, no la feina: cada tasca manté el seu estat a part, i l'entorn s'actualitza quan el projecte canvia. A la configuració es decideix si hi ha sortida a internet i amb quina llista de dominis permesos, es desen variables d'entorn i secrets de xarxa per als serveis HTTPS autoritzats, i es fixa qui pot fer servir aquest entorn, només el seu propietari o tot l'equip. Hi ha connexions d'identitat per l'estàndard OIDC, i la documentació avisa que la xarxa privada virtual no està disponible per a aquests entorns.

El canvi deixa enrere el que hi havia sense dir-ho a l'escenari: la documentació de la revisió de codi ja remet a la configuració prèvia d'entorns al núvol com a «legacy».

On arriba i què es paga

La fitxa de Codex al núvol, al resum que OpenAI va publicar del DevDay, enumera sis plans: Plus, Pro, Business, Healthcare, Edu i Enterprise. No hi ha llista d'espera, ni sol·licitud, ni interruptor d'administrador anunciat, i no es cobra a part: entra a la subscripció que cadascú ja tingui.

El preu que es paga, per tant, és el del pla, i la forquilla és ampla: Codex Cloud entra ja amb els 20 dòlars al mes de Plus i continua inclòs als 500 del Pro 500, amb els dos tipus de seient de Business pel mig. Enterprise i Edu van per pressupost amb l'equip comercial, i de Healthcare no hi ha xifra a les pàgines de l'anunci.

El que no existeix és una tarifa de Codex Cloud. OpenAI no ha publicat quant ús de Codex inclou cada pla ni quant costa una tasca al núvol; el que sí que detalla el seu centre d'ajuda és l'ordre de cobrament: primer es consumeix el que va inclòs a la subscripció i després es tira del saldo de crèdits, que es compren quan el compte ho admet i serveixen per a Codex i per a ChatGPT Work, entre altres coses. Business i Enterprise també poden comprar crèdits per ampliar l'accés.

OpenAI ho proposa per a equips amb un mateix muntatge i tasques llargues

La documentació enumera quan convé enviar la feina fora: quan s'ha d'executar en remot, quan diverses tasques necessiten la mateixa preparació, quan el flux depèn de credencials de serveis —aquí entren els secrets de xarxa i la llista tancada de destinacions— i quan es vol arrencar des del terminal, que pot llançar una tasca al núvol, llistar les converses recents, mirar-ne l'estat i endur-se el resultat al repositori local.

Convé fixar-se en el que no canvia. L'agent prepara el canvi, però qui el confirma, qui obre la proposta de fusió i qui decideix si això entra al projecte continua sent una persona; la mateixa guia recomana repassar el canvi i el que han donat les proves abans de demanar cap retoc.