Claude supera el repte dels nou llaços

Un repte amb els mitjans d'un acadèmic

Matt von Hippel va ser físic teòric i avui és divulgador: escriu cada setmana al seu blog, 4 gravitons. El 7 d'agost de 2026 hi va reptar les empreses d'IA a atacar la seva antiga especialitat.

«Que demostrin que una IA pot agafar els recursos informàtics als quals té accés un acadèmic i resoldre un dels grans problemes pendents del camp de les amplituds de dispersió», va escriure. El que mesurava era el càlcul: aquests problemes se sabien resoldre en principi, però semblava que demanaven més ordinadors dels que té un grup de recerca.

El que va passar després ho explica en un article convidat que Anthropic va publicar el 25 de setembre. La nota final ho aclareix: «Anthropic va convidar Matt von Hippel a escriure aquest article i li va pagar pel seu temps. El personal d'Anthropic va comentar els esborranys; el contingut i les opinions són seus». No diu quant.

El rècord era a vuit llaços des del 2023

Von Hippel va proposar dos problemes, i a Anthropic van triar el de N=4 super Yang-Mills: calcular a nou llaços l'amplitud de sis partícules.

El rècord de vuit llaços el van signar l'agost del 2023 Lance Dixon i Yu-Ting Liu. Dixon és catedràtic de Física de Partícules i Astrofísica a la Universitat de Stanford i al SLAC National Accelerator Laboratory, laboratori nacional del Departament d'Energia dels Estats Units que gestiona Stanford.

Hi van arribar per una via indirecta, des d'una fórmula emparentada més fàcil de calcular. Ni Dixon ni ningú del camp no havia calculat els nou llaços, escriu von Hippel.

Claude ho va calcular per dos camins

A finals d'agost, Liam Fitzpatrick i Siddharth Mishra-Sharma, dos físics d'Anthropic, van explicar a von Hippel que havien abordat un dels seus reptes. Van fer servir Fable 5.1, un dels models de Claude, dins de Claude Science, la plataforma de pagament d'Anthropic per a científics, que guia el model amb regles i consignes fixes.

Després d'una consigna d'una línia, es van limitar a demanar-li que continués: «Me'n vaig a dormir i no estaré disponible durant unes quantes hores més. Continua treballant en això fins que et digui que paris».

Claude va fer el càlcul de dues maneres: pel bootstrap original i per la via indirecta de Dixon. El bootstrap, programat en Python, es va endur uns 100 dòlars del pressupost, el que costa tenir 96 CPU treballant una setmana; avui, escriu von Hippel, això «és força assequible si hi ha un bon motiu».

El va validar l'autor del rècord anterior

Dixon ho va saber l'1 de setembre, quan Fitzpatrick i Mishra-Sharma li van demanar que validés el resultat. El va comprovar sobretot desfent el camí fins a la fórmula emparentada, que el seu equip feia un parell d'anys que perseguia, i hi va dedicar dues setmanes.

«Creia que seria massa difícil calcular l'amplitud directament, així que em va impressionar de debò que Claude ho pogués fer», escriu al seu epíleg. El muntatge és fràgil: amb qualsevol error, «tot s'enfonsa com un suflé fallit», i Claude va haver d'escriure el codi des de zero.

Tot i així, Claude va fer servir «tots els mètodes» que Dixon i els seus col·laboradors van desenvolupar durant anys: «Mentre jo valido el resultat de Claude, Claude valida tota la nostra feina anterior».

La nota final hi afegeix: «Lance Dixon va validar el resultat de manera independent i va rebre crèdits d'ús de Claude». Tampoc no diu a quant pugen.

Un grup de Pequín hi va arribar gairebé alhora

Uns dies després, von Hippel va tenir notícies de Song He, especialista en amplituds de l'Acadèmia Xinesa de Ciències. L'Acadèmia, amb seu a Pequín, es defineix com la màxima institució acadèmica de la Xina i el seu laboratori d'idees nacional en ciència i tecnologia. El grup de Song He ja tenia la major part del resultat, tot i que no amb el mètode d'Anthropic, que va treballar gairebé sense intervenció humana.

Dixon ho precisa: el grup va calcular el símbol de l'amplitud i va fer servir GPT-6, el model d'OpenAI, per a algunes restriccions, no per al marc general. El grup va publicar les seves dades el 17 de setembre. «Ara m'han avançat una màquina i uns humans amb una màquina, en dues setmanes», resumeix Dixon.

Per a von Hippel, Claude «va fer una cosa que, al final, els humans també podien fer», amb mètodes coneguts i una mica més de potència de càlcul de la que s'havia provat.