CATALUNYA: un observatori per seguir què fa la IA a l'ocupació

El Govern va aprovar el marc el 15 de setembre

El Govern —l'executiu de la Generalitat de Catalunya— va aprovar el 15 de setembre del 2026 un marc d'actuació per anticipar, acompanyar i governar l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat de treball català. L'emmarca en l'Estratègia Catalunya IA 2030, el pla de la Generalitat per a aquesta tecnologia.

El text s'ordena en cinc àmbits: anticipar i avaluar els efectes de la IA sobre l'ocupació, capacitar els treballadors, reforçar la competitivitat de les organitzacions, protegir els drets laborals i impulsar una governança responsable.

Com a actuacions inicials cita mecanismes de transparència sobre l'ús d'algorismes en els entorns laborals, més protecció dels treballadors davant els processos automatitzats, instruments de suport perquè les pimes incorporin la IA i programes de capacitació i requalificació.

Llegir-ne més: Govern de la Generalitat — nota de premsa de l'acord (15 de setembre del 2026) ↗

De l'anunci de dilluns a l'acord de dimarts

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, havia anunciat el pla la tarda de dilluns 14 de setembre, a la conferència de mig mandat «El futur és aquí». Va dir que el Consell Executiu —el Govern reunit en consell— l'aprovaria l'endemà amb dues peces: el primer Observatori Català d'IA i Mercat de Treball i un registre de sistemes algorísmics.

L'acord va arribar dimarts i el Govern el va comunicar a les 15:03. La nota recull l'observatori, però no esmenta cap registre: on Illa va parlar de registre de sistemes algorísmics, la nota parla d'impulsar mecanismes de transparència en els entorns laborals. Quina forma tindran aquests mecanismes queda obert.

Llegir-ne més: Govern de la Generalitat — nota de premsa de la conferència «El futur és aquí» (14 de setembre del 2026) ↗

El registre d'algorismes funciona des del novembre del 2025

Posar els algorismes per escrit no parteix de zero a Catalunya. La Generalitat manté des del novembre del 2025 el Registre de sistemes d'intel·ligència artificial i altres algorismes de l'Administració de la Generalitat, consultable en línia i publicat com a dades obertes, amb 31 fitxes. El porta la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, l'òrgan que dirigeix la transformació digital de l'Administració catalana.

No es limita a la IA: recull també algorismes deterministes amb impacte en decisions, des d'un anonimitzador de documents o un xatbot fins a la predicció del volum de trucades al 112 o el seguiment de conreus.

La diferència amb el que s'ha aprovat és l'abast: aquell registre cobreix els sistemes que fa servir la mateixa Administració, que s'examina a si mateixa, mentre que el marc del 15 de setembre mira els algorismes que s'utilitzen en els entorns de treball, amb empresaris privats pel mig.

Llegir-ne més: Registre de sistemes d'intel·ligència artificial i altres algorismes de l'Administració de la Generalitat ↗

Un observatori d'IA, ja n'hi havia; d'IA i ocupació, no

L'observatori tampoc no aterra en un descampat. Catalunya compta des de fa anys amb l'OEIAC, una càtedra universitària dedicada a l'ètica de la intel·ligència artificial i finançada pel Govern. La novetat no és que hi hagi un observatori d'IA, sinó que n'hi hagi un de dedicat a la IA i el mercat de treball: aquest és el matís que sosté el «primer» del nom.

Segons l'acord, serà l'instrument permanent de seguiment, anàlisi i prospectiva sobre l'impacte de la IA en l'ocupació, i treballarà coordinat amb les secretaries de Treball i de Polítiques Digitals del Departament d'Empresa i Treball i amb la de Telecomunicacions i Transformació Digital. El seu paper és generar coneixement, no dictar normes.

Ni terminis, ni pressupost, ni obligacions noves

L'acord aprova un marc i anuncia instruments, però no fixa quan arrencarà l'observatori, amb quina dotació ni quina unitat el dirigirà. Tampoc no estableix cap obligació per a les empreses: són línies d'actuació i compromisos de governança, no una norma amb deures exigibles a tercers.

El text mateix remet el desplegament de la IA en l'àmbit laboral al diàleg social, cosa que trasllada la concreció a una negociació que encara no ha començat. L'aprovació consta per la nota de Comunicació del Govern; a l'apartat d'acords de govern hi continuava figurant com a últim el del dia 8.