El Canadà es queda un tros de Cohere

Un tros de l'empresa, no l'empresa

Mark Carney, primer ministre del Canadà, va anunciar el 29 d'octubre de 2026 a Mont-real el compromís del Govern d'invertir fins a 1.600 milions de dòlars canadencs en el capital de Cohere. La nota oficial la defineix com «una inversió comercial», anunciada al costat d'inversors privats com el fabricant de xips Nvidia, l'operadora canadenca Bell i el grup alemany Schwarz Group.

No és una compra ni una nacionalització: l'Estat hi entra com un accionista més, i ni el Govern ni l'empresa han fet públic quin percentatge de Cohere tindrà. El que sí que diu la nota és per a què: «En prendre una participació en el capital, el Canadà compartirà l'èxit de l'empresa».

Carney ho planteja com una qüestió de sobirania. «Avui, la veritable sobirania depèn de la nostra capacitat per construir, adoptar i governar la IA en els nostres propis termes», diu a la nota. A l'acte de presentació va ser més directe: «Amb aquest acord, Cohere continuarà sent canadenca».

Diners per trams, a canvi de deures

La inversió no arriba de cop. Segons la nota del primer ministre, es farà per fases, amb informes periòdics sobre com avança Cohere en els seus compromisos, entre els quals l'ocupació i la inversió al Canadà. La taula aparella el que posa cada part.

Evan Solomon, ministre d'Intel·ligència Artificial i Innovació Digital, va afegir en una entrevista amb The Globe and Mail, el diari canadenc de referència, que els diners s'aniran pagant a mesura que Cohere compleixi els seus compromisos de contractació i d'infraestructura, i que el Govern ho ha tancat en «condicions comercials molt favorables».

Cohere, el campió que va triar Ottawa

Segons la nota del Govern, la tecnologia de Cohere dona a les organitzacions més control sobre on es guarden les dades sensibles, com es fan servir i qui hi accedeix. A la presentació, Carney va insistir en allò que l'empresa no pretén: «Cohere no intenta crear el model d'IA més gran del món», sinó models pràctics per a un hospital, una petita empresa o un ministeri.

Segons Cohere, va acabar el tercer trimestre del 2026 amb uns ingressos recurrents anuals (ARR, annual recurring revenue) un 165 % superiors als d'un any abans, i en l'últim any ha multiplicat per 20 la seva cartera, fins a 300 clients. Són xifres de la mateixa empresa.

El compromís amb el Canadian AI Safety Institute (CAISI) tampoc no és nou. El CAISI és l'institut del Govern canadenc per a la seguretat de la IA, finançat amb diners públics i dirigit per Innovation, Science and Economic Development Canada, el ministeri d'Indústria, amb el suport del National Research Council of Canada i del CIFAR, l'institut canadenc de recerca avançada. Cohere promet «continuar treballant» amb ell.

Una ronda rècord que encapçala el propietari de Lidl

Els diners del Govern són una part d'una operació més gran. Cohere va anunciar el mateix 29 d'octubre el primer tancament de la seva ronda de sèrie E, que aspira a captar fins a 7.000 milions de dòlars canadencs amb una valoració de 35.700 milions. Segons l'empresa, és la ronda de finançament privada més gran de la història d'una tecnològica canadenca. La ronda encara no s'ha completat.

L'encapçala Schwarz Group, el grup alemany de distribució propietari de Lidl i Kaufland, amb 604.000 treballadors. La seva divisió digital, Schwarz Digits, gestiona el núvol STACKIT, i el conseller delegat de Schwarz Digits, Christian Müller, deixa clar què busca: «El nostre objectiu és ancorar aquestes capacitats “frontier” a la nostra infraestructura de núvol sobirà STACKIT». Müller presenta la inversió com el pas següent després de la fusió de Cohere amb Aleph Alpha, l'empresa alemanya d'IA a la qual Schwarz ja donava suport.

Entre els inversors nous hi ha Bell Ventures, el braç de capital risc de Bell, l'operadora de telecomunicacions més gran del Canadà. Segons The Globe and Mail, la ronda anterior de Cohere, el setembre del 2025, la va valorar en uns 7.000 milions de dòlars nord-americans.

Sobirania, l'argument del dia

L'anunci no va arribar un dia qualsevol. Aquell mateix matí, segons va explicar Carney a Mont-real, el Canadà havia presentat la seva nova estratègia de seguretat nacional, la primera en més de dues dècades, que inclou la intel·ligència artificial entre el que avui exigeix la sobirania, al costat dels semiconductors o els minerals crítics. I Mont-real acollia aquella setmana la cimera UE-Canadà, amb els dirigents europeus a la ciutat.

No és el primer ajut públic que rep Cohere. Segons The Globe and Mail, el 2024 un fons industrial federal li va concedir 240 milions de dòlars canadencs per pagar la capacitat de càlcul amb què entrenar els seus models en sòl canadenc.

L'empresa també ha anat de compres aquest any. Segons Cohere, les seves operacions del 2026 inclouen la fusió amb Aleph Alpha, pendent de tancament, i la compra prevista d'AISLE, una empresa de ciberseguretat amb IA que passarà a dir-se Cohere Cyber.