La singularitat tecnològica, explicada sense ciència-ficció

Vinge hi va posar data el 1993

Vernor Vinge, del Departament de Ciències Matemàtiques de la Universitat Estatal de San Diego, va escriure el 1993 «The Coming Technological Singularity» per a un simposi de la NASA. Ho resumia així: «D'aquí a trenta anys tindrem els mitjans tecnològics per crear una intel·ligència sobrehumana. Poc després, l'era humana s'haurà acabat».

Vinge veia quatre camins: ordinadors que «es desperten», xarxes que «es desperten», interfícies que facin superintel·ligent l'usuari i millores biològiques de l'intel·lecte humà. El mecanisme: «Quan una intel·ligència superior a la humana impulsi el progrés, aquest progrés serà molt més ràpid», i inclourà crear entitats encara més intel·ligents, cada vegada abans.

El termini també el va deixar escrit: «Em sorprendrà que aquest esdeveniment passi abans del 2005 o després del 2030». L'essencial, insistia, és la superintel·ligència: sense ella tindríem «una allau de riqueses tècniques mai ben assimilades», però no una singularitat.

Good, 1965: l'últim invent

I. J. Good la va descriure a «Speculations Concerning the First Ultraintelligent Machine», a Advances in Computers, i Vinge en cita el passatge al seu assaig: «Definim una màquina ultraintel·ligent com una màquina capaç de superar de molt totes les activitats intel·lectuals de qualsevol home, per llest que sigui. Com que dissenyar màquines és una d'aquestes activitats, una màquina ultraintel·ligent podria dissenyar màquines encara millors; hi hauria aleshores, sens dubte, una “explosió d'intel·ligència”, i la intel·ligència de l'home quedaria molt enrere».

I ho rebla: serà «l'últim invent que l'home necessitarà fer, sempre que la màquina sigui prou dòcil per dir-nos com mantenir-la sota control».

Humanity's Last Exam i FrontierMath, les proves de Clark

Jack Clark és cofundador d'Anthropic, que es defineix com «una empresa de seguretat i recerca en IA» i en què Amazon va invertir 8.000 milions de dòlars entre el 2023 i el 2024, com a inversor minoritari, segons Anthropic, i Google, milers de milions, segons Reuters. El 17 d'octubre va pronunciar a Bangkok, a les reunions anuals de l'FMI, la conferència Per Jacobsson, d'una fundació creada amb aportacions del Banc de Pagaments Internacionals, de bancs centrals i de l'FMI. Va citar Vinge: «En diuen la singularitat. I crec que aquest any hem obtingut proves convincents que ja ha començat».

Espera que s'acceleri el progrés «no només de la IA, sinó de la ciència en conjunt». La seva prova: la rapidesa amb què pugen les notes en dos exàmens.

El primer és Humanity's Last Exam (HLE): 2.500 preguntes tancades que no es responen cercant a internet. El van crear el Center for AI Safety (CAIS) —organització sense ànim de lucre que té la missió de reduir els riscos de la IA per al conjunt de la societat, dirigida per Dan Hendrycks— i Scale AI, empresa de San Francisco que ven dades i avaluacions de models als laboratoris, i en què Meta té una participació minoritària des del juny del 2025, segons Scale AI. Va néixer el gener del 2025 perquè, segons els seus autors, els models ja passaven del 90 % a MMLU, una prova molt popular.

El segon és FrontierMath, d'Epoch AI: centenars de problemes matemàtics inèdits que a un investigador li costen hores o dies. Els nivells 1 a 3 arriben fins al postgrau; el nivell 4 és matemàtica de recerca.

Les xifres quadren, però cadascuna mesura una altra cosa

Cada xifra de Clark surt d'una mesura diferent. El 67,7 % que va donar com la millor marca vigent aquesta setmana el va publicar Anthropic el 22 de setembre per a Claude Opus 5.5, amb eines: és una xifra del fabricant. La classificació SEAL de Scale AI, que demana a cada model una resposta final, sense eines, situa al capdavant GPT-6 Astra, i Claude Opus 5.5 no hi figura. Scale AI és coautora de l'examen: la seva mesura és independent del fabricant, no de la prova.

A FrontierMath, Clark no va distingir nivells. El seu 94 % correspon als nivells 1 a 3 de la versió 2, la que Epoch AI va corregir el 12 de juny: aquí GPT-6.1 Sol i GPT-6 Astra treuen un 93,7 %, segons Epoch AI. Al nivell 4, segons les mateixes dades, GPT-6.1 Sol ja treu el 100 %. A més, FrontierMath es va fer amb finançament d'OpenAI, que té accés exclusiu a una part, segons Epoch AI.

L'exercici: mesura tu mateix la saturació

Mesura quant tarda un examen a quedar-se petit; n'hi ha prou amb un full de càlcul. Pas u: descarrega les dades del Benchmarking Hub d'Epoch AI o obre la classificació SEAL d'HLE. Pas dos: ordena per data de llançament del model i queda't amb el rècord vigent, el màxim acumulat, que és el que dibuixa el gràfic. Pas tres: marca quan creua el 50 % i el 90 % i compta els mesos des que va néixer la prova.

Pas quatre: compara-ho amb el que en van dir els autors quan la van llançar. Els d'HLE van veure «plausible» superar el 50 % a finals del 2025; a la classificació de Scale AI, sense eines, no va passar fins al setembre del 2026: els mateixos autors s'hi van avançar uns nou mesos. Pas cinc: pregunta't qui va mesurar cada punt, com i sobre quina versió.

Resultat, a la taula: el nivell 4 de FrontierMath, nascut l'estiu del 2025, va creuar les dues marques en menys d'un any. HLE avança més a poc a poc, però els seus autors ja preparen el relleu: HLE-Rolling, una variant que es va renovant, va sortir el 8 d'octubre del 2025, i HLE-Diamond, el 22 de setembre del 2026, per a quan els models topin amb el sostre de soroll.

La prova de debò no és un examen

El llistó de Vinge és un altre: una intel·ligència superior a la humana que impulsi el progrés. Els autors d'HLE ja ho van advertir: una nota alta demostraria nivell expert en preguntes tancades, «però no indicaria per si sola capacitats de recerca autònoma ni “intel·ligència artificial general”». I la mateixa Anthropic, en presentar Claude Opus 5.5, va admetre que «en aquests nivells de capacitat, els marges a les proves de referència s'han tornat una guia menys fiable de les diferències en el món real».

El que s'acosta més al criteri de Vinge és una altra frase de Clark: la IA està «contribuint al seu propi desenvolupament». La seva dada és interna i sense verificació independent: segons Anthropic, els seus investigadors produeixen gairebé deu vegades més codi que en els primers quatre anys de l'empresa.

Queden els senyals que Vinge esperava veure. L'automatització arriba a feines de nivell cada vegada més alt? Les idees es difonen cada vegada més de pressa? S'accelera la ciència en conjunt, com Clark diu que espera, i no només la IA?