Què demana el superagent de DeepSeek abans d'arrencar

Un agent de programació per a un sol repositori

dsh-superagent és, en paraules de la seva documentació, «a proactive coding agent for one GitHub repository»: un agent de programació que atén un únic repositori de GitHub, la plataforma de codi de Microsoft, i, si es vol, també els xats de Feishu, la missatgeria de feina de ByteDance, que fora de la Xina es diu Lark. Quan algú autoritzat li demana alguna cosa, obre una fitxa de treball, ho fa en la seva pròpia sessió i la seva pròpia carpeta i respon a la mateixa conversa. Un tauler web mostra el que necessita la intervenció d'una persona.

El va publicar el 31 d'octubre de 2026, amb llicència MIT, DeepSeek, el laboratori xinès d'intel·ligència artificial nascut del fons quantitatiu High-Flyer i controlat pel seu fundador, Liang Wenfeng. El mateix repositori adverteix que és un «research prototype for reference only, not an official DeepSeek product»: codi de recerca que cal revisar i adaptar abans de fer-lo servir en un entorn propi.

Què proposa i com reparteix la feina entre agents s'explica a «DeepSeek posa un capatàs als seus agents» (01-11-2026).

S'instal·la dins de DeepSeek Harness

DeepSeek Harness és de codi obert (open source), amb llicència MIT, i el seu repositori es va crear el 13 d'agost de 2026; DeepSeek el presenta en vista prèvia pública. Es fa servir com a aplicació d'escriptori o des d'una interfície web, i tot el que fa s'hi afegeix en forma de complement (plugin): el seu lema és «Everything is a plugin».

dsh-superagent és un d'aquests complements, empaquetat en el que la documentació anomena un bundle. Per això no n'hi ha prou de descarregar el repositori: cal DeepSeek Harness en una versió compatible, i la guia fixa la 0.2.1-rc.3. I, a dins, un proveïdor de model configurat: sense model, l'agent no té amb què pensar.

Tampoc no serveix qualsevol GitHub. El repositori ha de ser a github.com: GitHub Enterprise Server, la versió que les empreses instal·len als seus propis servidors, no està admès.

Abans d'instal·lar: un compte per a l'agent i un altre per aïllar-lo

La documentació ho deixa escrit: «For isolation, use a dedicated OS account containing only the agent's credentials». Per aïllar-lo, un compte del sistema operatiu només per a l'agent, amb les seves credencials i res més. A la pràctica, un usuari de Linux a part, o una màquina a part, sense les teves claus, les teves sessions obertes ni els teus documents.

El segon compte és el de GitHub. Ha de ser un compte d'usuari i no una GitHub App, «because dsh-superagent reads the account's notifications», i necessita permís d'escriptura al repositori. Mai el teu: tot el que escrigui l'agent apareixerà amb aquest nom. Es gestiona amb un embolcall propi de l'eina de línia d'ordres de GitHub, `gh-agent`, que desa les seves credencials en una carpeta a part, `~/.config/gh-agent`.

La tercera peça és la clau d'API (API key) del model. La configuració que es crea en instal·lar-lo fa servir per defecte el model `deepseek-flash`, del proveïdor `deepseek-official`, i llegeix la clau de la variable `DEEPSEEK_API_KEY`: sense un compte a l'API de DeepSeek o un altre proveïdor configurat a DeepSeek Harness, no treballa.

Queden les eines. La taula recull les versions que demana i el que hi havia a la màquina de la nostra prova.

L'instal·la un altre agent, pregunta a pregunta

La guia d'instal·lació no està pensada perquè la llegeixis tu. El README demana obrir el teu agent de programació habitual i dir-li: «Read SETUP.md in this repository and set up dsh-superagent with me», és a dir, que llegeixi SETUP.md i l'instal·li amb tu.

SETUP.md posa normes a aquest agent: una sola pregunta per missatge, cadascuna amb una resposta recomanada que s'accepta amb una paraula; res d'executar mentre pregunta, i el pla sencer en un únic missatge abans d'esperar la teva confirmació. I una que convé vigilar: «Never ask for a secret in the chat». Crear el compte, iniciar sessió o introduir una clau ho fas tu, amb les ordres que et dona per al teu terminal.

Abans de preguntar, l'agent llança una sonda que comprova les eines instal·lades. Després venen nou preguntes en tres blocs: d'on arriben les peticions, qui pot demanar feina i què fa l'agent amb cada encàrrec.

La nostra prova: instal·lat en un minut, i a esperar

La prova es va fer l'1 de novembre en una màquina Linux, seguint la documentació oficial i sense les dues coses que només pot posar l'operador: el compte de GitHub de l'agent i la clau del proveïdor de model. No es va cridar cap model ni es va crear cap compte. Cost: 0 dòlars.

Amb `DSH_HOME` apuntant a una carpeta pròpia, per no tocar `~/.dsh`, en uns 60 segons de màquina van quedar el paquet compilat, DeepSeek Harness 0.2.1-rc.3 instal·lat i el perfil `superagent` creat amb dsh-superagent a dins. Aquí s'atura: `status` retorna el codi 1, perquè el servei no s'executa, i arrencar-lo exigeix tmux, que no hi era, i després el compte de l'agent i la clau. No es va intentar.

La bateria de comprovacions, `pnpm check`, passa la revisió de tipus i 1.196 dels 1.197 tests, però s'atura a la primera fallada i no arriba a compilar. A cada passada en va fallar un, i no sempre el mateix. Amb el sistema en castellà en falla un que espera el missatge d'error de git en anglès i rep «fatal: mala línea de config»; amb `LC_ALL=C`, que deixa els missatges en anglès, aquest passa. L'altre, del lector de missatges de Feishu, és intermitent: va passar a la primera execució completa i va fallar a les altres.

La sortida pràctica és executar `LC_ALL=C pnpm check` i, si s'atura pel de Feishu, compilar a part amb `pnpm build`, que va acabar sense errors. És el que cal esperar d'un prototip de recerca.

Queda un avís per revisar: en instal·lar DeepSeek Harness, npm adverteix que no va executar els scripts d'instal·lació de cinc dependències, entre les quals node-pty i koffi. No s'ha comprovat si calen per arrencar.

Les ordres de la prova, pas a pas

Són les de la guia d'instal·lació manual amb dos canvis: les eines van a una carpeta local, en lloc d'instal·lar-se per a tot el sistema amb `npm install -g`, i DeepSeek Harness desa els seus perfils en una carpeta a part. Encara millor si es fa amb l'usuari del sistema reservat per a l'agent.

Un avís de la mateixa documentació: l'ordre que crea el perfil només s'ha de fer servir en una instal·lació nova. Si el perfil ja existeix, el substitueix i n'esborra el `cordis.patch.yml`, el fitxer amb la configuració d'aquesta màquina.

La primera petició es fa en un issue

Amb el servei en marxa, la prova que proposa la guia és senzilla: des d'un compte de la llista de permesos, comentar `@<cuenta del agente> <petición>` en un issue del repositori. Segons la documentació, la fitxa de treball apareix al resum del tauler en un minut, més o menys. El tauler és l'entrada Superagent de la barra lateral de DeepSeek Harness i mostra primer el que està pendent d'una persona.

Hi ha un parany: la menció ha d'anar en un issue o un comentari nous. Afegir-la editant el text d'un issue ja obert no arriba a l'agent.

Segons la seva documentació, l'agent confirma l'encàrrec una vegada, calla mentre treballa i torna a escriure quan té un resultat, com ara un pull request, quan necessita una decisió o quan no pot acabar.

Les primeres setmanes convé mesurar tres coses: quant tarda a confirmar, quantes preguntes fa abans de posar-se a treballar i si el pull request que lliura es pot revisar com el d'un company. Cap de les tres no s'ha pogut mesurar en la nostra prova.

Una temporada mirant abans de donar-li més marge

La guia deixa l'agent en `observe` sense preguntar, i la seva filosofia demana el mateix a l'operador: «Start narrow». Una llista de permesos curta i la feina per iniciativa pròpia només anotada; totes dues coses s'amplien quan el que l'agent hauria fet sembla correcte.

La documentació marca l'ordre: començar en `observe` i passar a `auto` després de repassar les decisions anotades. Són a la pestanya Eval del tauler, cadascuna amb el seu motiu i les regles que hi van encaixar.

I afegeix tres normes per a qui l'opera. Si fa soroll, escurçar i endurir les seves instruccions o posar-lo en pausa («Tune for less noise»). No fer-lo servir per produir volum («Do not use it to produce volume»). I llegir el que publica («Own what it says»): signa amb un compte que l'equip veu cada dia.

Aturar-lo, vigilar-lo i treure'l

`scripts/dsh-superagent start` el llança dins d'una sessió de tmux i espera fins a un minut que estigui a punt o que digui què li falta. `stop` demana un tancament ordenat i espera fins a cinc minuts que acabin les feines en curs; mai no mata el procés per la força. `status` respon amb un de quatre codis.

La comprovació horària es crea al teu perfil habitual de DeepSeek Harness, no al de l'agent, perquè continuï viva si l'agent cau. Si troba el codi 1, reinicia amb `--respect-stop`, que respecta una aturada feta a propòsit: només `stop` deixa aquesta marca.

Per treure'l, a la nostra prova n'hi va haver prou d'haver posat `DSH_HOME` i les eines en carpetes pròpies: tot hi va quedar a dins i `~/.dsh` ni tan sols va arribar a existir. S'atura el servei i s'esborren aquestes carpetes i el clon. Si vas crear el compte de l'agent, retira-li l'accés al repositori.

El que aquesta prova no diu

No diu si atén bé peticions reals, quant tarda, quantes preguntes fa, quins pull requests obre ni quant costa en tokens: per a això calen el compte de GitHub de l'agent i una clau d'API, que són passos de l'operador. Tampoc no s'ha comprovat amb quins altres proveïdors de model funciona.

El següent que demanaria, segons la taula de problemes de la seva documentació, és l'eina de GitHub de l'agent («The agent GitHub CLI is not set»), el repositori («The GitHub Source names no repository») i, amb l'eina ja posada, una sessió iniciada amb el compte de l'agent. És una deducció a partir de la documentació, no una cosa observada.