Crea el teu propi benchmark i tria la IA que et serveix

Comença per una decisió que t'importi

Pensa en l'última resposta que vas haver de corregir molt. Potser va oblidar una condició del correu, va confondre dades o va proposar un pla impossible. Aquella relliscada ofereix una bona pregunta per començar: una altra opció resoldria millor aquella feina?

Fixa una decisió concreta abans de provar: trobar una eina habitual o comprovar si una novetat mereix un lloc. Desa en un document la data, les tasques i el que exigiràs a una resposta acceptable. Aquest document serà la teva referència quan vulguis repetir la comparació.

Prepara tasques que s'assemblin a la teva setmana

Reuneix entre quatre i sis peticions. Barreja alguna cosa que puguis comprovar amb alguna altra en què compti el teu criteri, com ara redactar amb el teu to. Inclou una tasca freqüent i una altra que fins ara se t'hagi resistit. Les has de conèixer prou per reconèixer una resposta fluixa.

Pots començar amb les situacions fictícies de la taula. Desenvolupa-les una per una fins a deixar tota la informació necessària dins de la petició i escriu què hauria d'aconseguir la resposta. Si totes les teves proves consisteixen a resumir textos, el que aprendràs quedarà limitat a aquesta activitat.

Per practicar la comprovació, prova aquesta instrucció pròpia: «Revisa aquestes notes abans de redactar una convocatòria. L'Ana ha reservat la reunió de compres per a dimarts al matí. En Luis diu que aquesta mateixa reunió serà dijous a la tarda. Tots dos es refereixen a la setmana vinent. Assenyala què falta confirmar i redacta una pregunta per resoldre-ho. No decideixis la data». La resposta ha de reconèixer la contradicció.

1. Tria opcions que puguis fer servir

La guia recomana entre dues i quatre opcions en total. Si valores una novetat, inclou-hi la que fas servir avui. També pots comparar diferents modalitats d'una mateixa eina. Anota el nom i l'ajust seleccionat: si canvies totes dues coses alhora, costa entendre d'on ve la diferència.

Descarta d'entrada el que no puguis utilitzar a la feina o en unes condicions de privadesa acceptables per a tu. No cal contractar res per a aquest primer exercici: limita la comparació a les opcions a què ja tens accés.

2. Envia exactament la mateixa petició

Obre un xat nou per a cada tasca en cada opció. Copia la petició desada sense retocar-la per afavorir una resposta. Mantén equivalents, quan sigui possible, la cerca a internet, la memòria i els ajustos de raonament. Si una funció no té equivalent, deixa'n constància: estaràs comparant experiències diferents.

Aquesta petició inventada serveix per practicar: «Redacta un correu de fins a 120 paraules per a la Carmen. La seva comanda arribarà divendres; esperava rebre-la dilluns. Explica el retard amb un to proper i ofereix-te a respondre els seus dubtes. No coneixem la causa del retard ni tenim autoritzada cap compensació. No inventis causes ni ofereixis compensacions». Desa cada resposta completa sense corregir-la.

3. Amaga les marques abans de llegir

Demana a una altra persona que barregi les respostes de cada tasca, les identifiqui amb lletres i guardi a part la correspondència amb els noms. La barreja s'ha de tornar a fer a cada tasca. Així evites aprendre que una lletra correspon sempre a la teva eina preferida.

També pots fer servir un full de càlcul que barregi les files i amagui la columna de noms, o el programa per remenar-les inclòs en els materials de la guia. Si delegues aquesta feina en una altra IA, la guia aconsella que sigui una que no competeixi en la prova. Evita llegir les respostes abans d'amagar-les.

4. Valora el que faries servir de debò

Llegeix totes les respostes d'una tasca abans de triar. Pregunta't quina faries servir tal com està, escriu un motiu concret i anota si la diferència és clara o ajustada. «M'agrada més» aporta poc; «explica el retard sense prometre un descompte» permet recordar què va funcionar.

Per al correu de l'exercici, comprova primer les dates i les promeses; després, el límit de paraules i el to. Són criteris proposats per a aquest exemple, no una escala universal. Una resposta amable que s'inventa una devolució incompleix la tasca encara que sigui agradable de llegir.

Pots declarar un empat o que cap resposta no és utilitzable. Si un resultat et sorprèn, repeteix aquella prova: la mateixa eina pot respondre de manera diferent. Conserva totes dues respostes i la incidència per no convertir una sola execució en una conclusió definitiva.

5. Revela els noms i compta les preferències

Destapa la correspondència i registra quantes tasques ha guanyat cada opció. Desa també els teus motius i els empats: el recompte perd informació si esborra que una victòria va ser ajustada o que una resposta va incomplir una condició important.

Revisa per separat les tasques que més repeteixes i aquelles en què un error et donaria més feina. Si una opció guanya quan redacta però perd quan comprova dades, ja tens una pista útil per repartir funcions. No extrapolis aquest resultat a activitats que no has provat.

Per portar el registre, crea una fila per tasca amb aquests camps: petició, opció preferida, motiu, diferència clara o ajustada, errors detectats i decisió. Deixa buits els resultats fins que hagis llegit les respostes.

6. Desa una decisió i torna a provar

Acaba amb una frase operativa: canvio la meva eina habitual, reservo aquesta opció per a determinades tasques o continuo com estava. Davant de diferències petites, tingues en compte la rapidesa, els límits d'ús, el cost i l'esforç de canviar d'hàbits. No cal que declaris un guanyador absolut.

Conserva les peticions originals, els ajustos, les respostes, les teves raons i la data. Quan aparegui una opció que t'interessi, podràs enfrontar-la a l'actual amb el mateix material. Revisa les tasques si canvia la teva feina o si han deixat de distingir entre respostes; desa la versió anterior per saber quina comparació has modificat.