Anthropic posa xifres al cop de la IA a l'ocupació just quan demana frenar

Una eina que trasllada la decisió al lector

L'equip d'Economia d'Anthropic no ha publicat una previsió única. Ha publicat un explorador interactiu: qui l'utilitza fixa els seus supòsits sobre quanta capacitat assolirà la IA i amb quina rapidesa s'adoptarà, i el model retorna una fotografia de l'economia dels Estats Units el 2030, amb creixement, ocupació i atur.

La peça divulgativa la signa Santi Ruiz. El model i l'informe tècnic que el sustenta són obra d'Anton Korinek, Chad Jones, Szymon Sacher, Tess Cotter i Peter McCrory, amb direcció de projecte de Jack Clark. És material de la mateixa empresa que desenvolupa els models l'efecte dels quals es mesura: no és una avaluació independent, i convé llegir-lo amb aquesta etiqueta ben present.

El punt de partida és una economia nord-americana que avui produeix més de 30 bilions de dòlars l'any.

Modest: la IA que no es veu a les estadístiques

En el primer escenari, l'efecte de la IA costa de veure en les dades macroeconòmiques. L'impacte s'assembla al d'internet: real, però dins de la norma històrica i d'arribada gradual. No hi ha cap trencament del repartiment entre treball i capital ni cap sotragada a l'atur.

És l'escenari que diversos revisors externs consideren massa conservador: entre les crítiques que continuen obertes es constata que el cas modest es queda curt davant del que ja es veu avui.

Substancial: la meitat del treball del coneixement i sous encallats

L'escenari intermedi situa el 2030 una IA capaç de fer la meitat del treball del coneixement, la major part de manera autònoma, tot i que sense que s'adopti per a tot. L'economia creix al doble del seu ritme normal.

El repartiment d'aquesta bonança és desigual i aquí hi ha la dada incòmoda: els sous dels treballadors del coneixement no pugen. La resta de treballadors sí que hi guanyen. I la part de la renda que va al treball cau de manera apreciable en comparació amb la del capital, des del punt de partida actual d'uns 60 cèntims per dòlar per al treball i 40 per al capital.

Aquest és, a més, l'escenari al qual més s'acosta l'opinió pública consultada: en una enquesta pròpia d'agost a més de 10.000 nord-americans, la resposta típica implica un PIB un 10% més gran el 2030 del que hi hauria sense IA i un atur al voltant del 5%.

Extrem: creixement del 15% anual i sous a la baixa

El tercer escenari descriu una IA més productiva que els humans en la gran majoria de tasques de coneixement i que, a més, gairebé no crea tasques noves per a persones. Caldria una IA que es millorés ella mateixa de manera recursiva i una adopció ràpida.

Les xifres: el PIB creix un 15% anual i l'economia es duplica cada 4,5 anys. L'atur puja per damunt dels nivells típics d'una recessió i els sous del treball del coneixement cauen més d'un 10% el 2030. La part del treball en la renda s'esfondra en comparació amb la del capital, i la renda total del treball tot just varia el 2030: tot el guany del creixement se'n va a l'altre costat del repartiment.

Prop del 10% dels enquestats l'agost defensa posicions compatibles amb aquest escenari. Diversos revisors, en canvi, opinen que el cas extrem es llegeix millor com un experiment mental que no pas com un pronòstic.

El cost que el model mesura malament: canviar d'ofici

En els escenaris més transformadors, més treballadors han de canviar d'ocupació: de programador o teleoperador a electricista o infermera. I canviar d'ocupació és lent.

Aquí la mateixa pàgina admet el seu límit més seriós: el model no segueix treballadors concrets, de manera que només ofereix una imatge molt gruixuda del cost del desplaçament laboral. La persona concreta que perd el lloc de treball no surt a les equacions.

Què deixa fora el model

La llista d'exclusions que reconeix la mateixa publicació és llarga i rellevant: en queden fora les respostes de política econòmica, els cicles econòmics, possibles pertorbacions de demanda agregada o dels mercats financers i els riscos catastròfics. Tampoc no contempla escenaris amb robots hipercapaços.

Un esborrany el van comentar Daron Acemoglu, David Autor, Ben Jones, Emi Nakamura, Pascual Restrepo, David Romer i altres economistes, als quals no es va demanar que subscrivissin les conclusions. Dues de les seves crítiques ja s'han incorporat: que la IA pot elevar el retorn del capital i que els sous divergirien entre ocupacions molt exposades i poc exposades.

D'altres continuen obertes. A més de les objeccions als escenaris extrem i modest, s'assenyala que hi falta l'efecte de demanda agregada del desplegament de centres de dades, és a dir, l'empenta econòmica que genera la construcció mateixa de la infraestructura de la IA.