AMIE entra a la consulta sota supervisió mèdica

Una conversa abans de la visita mèdica

Segons el comunicat de BIDMC del 9 d'octubre de 2026, els resultats es van publicar a The Lancet. El treball ja tenia una versió preliminar, o preprint; cal distingir els detalls metodològics i diagnòstics d'aquella versió de la comunicació institucional sobre la publicació revisada.

Segons BIDMC, l'estudi es va fer entre l'abril i el novembre de 2025. Els pacients utilitzaven l'assistent des de casa després de demanar una visita d'atenció primària per un problema urgent. El sistema els preguntava pels símptomes, recollia antecedents i preparava un resum per al professional. Un especialista en medicina interna vigilava cada conversa en temps real i podia intervenir-hi.

Segons BIDMC, l'objectiu era avaluar si aquest ús era viable en l'atenció habitual. L'estudi no es va dissenyar per determinar si la IA millora els resultats de salut.

Què signifiquen els resultats diagnòstics

Segons Peter Brodeur i col·laboradors, al preprint la comparació es va fer amb el diagnòstic final obtingut en revisar les històries clíniques; el criteri admetia una coincidència exacta o molt pròxima.

Entre les tres primeres propostes es van registrar 73 coincidències en 98 casos; el percentatge que acompanya aquest recompte al preprint és incongruent. Ampliar la llista de candidats canvia l'exigència de la mesura: no representa la mateixa capacitat que encertar amb la primera resposta.

Sense interrupcions no vol dir sense errors

Segons BIDMC, cap de les converses avaluades va requerir una interrupció pels criteris de seguretat predefinits. Els supervisors van detectar una al·lucinació i van aportar aclariments clínics en cinc casos. L'absència d'una aturada de seguretat no permet presentar el sistema com a lliure d'errors.

Segons BIDMC, els metges van poder revisar la transcripció o el resum abans de la consulta en 44 casos. En el 75 % d'aquestes revisions van dir que els havia ajudat a preparar-se. És una valoració dels qui van accedir al material, no del conjunt de participants.

Segons Peter Brodeur i col·laboradors al preprint, l'assaig es va fer en un únic centre i no tenia grup de control. A més, en va excloure les pacients embarassades i les persones que consultaven per problemes de salut mental. Aquestes condicions limiten la possibilitat d'estendre els resultats a altres pacients i entorns.

Segons el comunicat de BIDMC, Alphabet va finançar l'estudi i Adam Rodman va treballar com a investigador visitant a Google durant una part de la recerca.